Max Rebo®

Ortolano de color azul. Adoptado por Familia Mónguer Freak Radio Show. Anteriormente líder y teclista de la Max Rebo Band. Artista residente en #Cinefórum

[King of Fårö @KingofFr1]

La construcción de una narrativa a través del uso de la luz y la audacia en modelar un género (el terror) para dotarlo de una estructura poética sostiene la atmósfera sofocante de "I Walked with a Zombie" (1943) de Tourneur. Aquí sí vale aquella regla no escrita: menos es más.

[Max Rebo® @MaxRebo72]

El carnicero de Montmartre (1978) #CurtisGarland 🎨 Desilo #ServicioSecreto 1468 #Bruguera Spanish #Pulp #Bolsilibros

[Max Rebo® @MaxRebo72]

Los conspiradores (1944) tiene concomitancias infinitas con Casablanca: Henreid, Lorre, Greenstreet, Steiner, nazis, policías "amigos", romances a tres, locales cargados de humo...son como las aventuras de Laszlo por Europa. Un festival warneriano de luces y sombras y nieblas

[Max Rebo® @MaxRebo72]

💥 Memoria cinéfila casera 📷 Noviembre de 2026 ▶

[CinemaCAT @info_cinemaCAT]

Costa de creure, però les famoses baralles de Bud Spencer i Terence Hill tenen una influència ben inesperada: el musical "SEVEN BRIDES FOR SEVEN BROTHERS" (1954), de Stanley Donen.

Terence Hill va explicar què havia après d'aquella pel·lícula i com aquella experiència havia acabat influint en els seus westerns.

Hill havia quedat impressionat per una baralla del musical en què els ballarins encadenaven empentes, cops i caigudes amb una precisió extraordinària. L'escena el va fascinar fins al punt de cronometrar-la.
Hi havia descobert una manera diferent de concebre les baralles cinematogràfiques: podien allargar-se molt més del que era habitual sense esgotar l'interès de l'espectador, sempre que el ritme i la coordinació dels moviments fossin els adequats.

Amb Spencer, van traslladar aquella concepció al western, on els tirotejos cedien protagonisme a les bufetades, les pauses còmiques i les caigudes aparatoses.

Dels assajos també va néixer el 'pugno del piccione' (‘cop de puny del colom’), aquell cop vertical al cap que acabaria convertint-se en un dels gestos més reconeixibles de Bud Spencer.
Ell va idear el moviment del puny i Hill el va completar amb un petit salt abans de desplomar-se.

Spencer, a més, tenia una convicció molt clara sobre la violència que mostraven les seves pel·lícules: no havia d'espantar els nens.
D'aquí l'absència gairebé absoluta de sang i morts, els adversaris que s'aixecaven després de rebre una pallissa i fugien, i una violència reservada habitualment als personatges que abusaven dels altres.

El resultat semblava espontani, gairebé improvisat, però aquelles baralles exigien hores d'assajos i una coordinació minuciosa.
Una manera de treballar molt més propera a la coreografia del musical que no pas a les convencions del western tradicional:

[Max Rebo® @MaxRebo72]

Labios de sangre (1975) gira alrededor de la memoria perdida y la atracción por la muerte. Aúna el lado más gótico-romántico de Jean Rollin (el de "La rosa de hierro") con su clásico universo vampírico. Cine transgresor melancólico, visualmente hermoso, de un autor inconfundible

[Max Rebo® @MaxRebo72]

💥 Memoria cinéfila casera 📷 Octubre de 2026 ▶

[Max Rebo® @MaxRebo72]

Robowar (1988): el "Predator" all'italiana de Bruno Mattei es, en realidad, un combo entre Depredador y Robocop, un modelo de soldado cibernético "ideal" para moverse por la jungla. Tiros a mansalva pero pobreza general comparada con otros (fenomenales) exploits italianos.

[Max Rebo® @MaxRebo72]

@justaida3 A propósito de Lupino, interesantísima su obra como directora

[Gun Club Music @gunclub_music]

Nico

[Oriental Paradiso @Orient_Paradiso]

Critica SIN SPOILERS de #GodzillaMinusZero (2026). La nueva entrega del saurio radiactivo, de nuevo dirigida por Takashi Yamazaki. Una secuela llena de más espectáculo, más monstruo, más melodrama, más de todo.

Haz click: https://t.co/Uc2hhfsvZo