May Miralles

mare, filòloga, docent amb vocació i pallassa🤪

[AGR @agrEducacio]

Bona tarda, @CosmoCaixa_CAT, teniu 2 persones a l'entrada que no parlen català. S'han dirigit a mi i als meus alumnes en castellà i quan els he recordat que la llengua vehicular de l'escola és el català m'han dit que no en saben. Patètic. @llenguacat @mantincelcatala @Virgili7

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

El 1926, una catalana de 34 anys va embarcar a Marsella cap a la Polinèsia francesa. Es deia Aurora Bertrana. Quan va tornar tres anys després i va publicar el llibre que hi havia escrit, la primera edició es va esgotar en quinze dies.

Havia nascut a Girona el 1892, filla del novel·lista Prudenci Bertrana i de Neus Salazar. Volia ser escriptora des dels sis anys, però el seu pare s'hi va negar en rodó i la va dirigir a la música. Va estudiar violoncel al Conservatori de Ginebra i, ja als anys vint, va fundar a Barcelona una banda de jazz formada exclusivament per dones.

Es va casar amb l'enginyer suís Denys Choffat. El 1926, ell va rebre una oferta de feina poc habitual: instal·lar la primera central elèctrica a Papeete, la capital de la Polinèsia francesa. Van embarcar a Marsella i, quaranta-cinc dies de navegació més tard, van desembarcar a Tahití.

En lloc d'envoltar-se dels colons francesos, Aurora Bertrana es va interessar per la població local. Va escriure sobre les dones polinèsies, la maternitat sense matrimoni, els matrimonis forçats, la llibertat sexual i religiosa, i la dignitat amb què aquella societat tractava aspectes que a l'Europa del moment estaven sota un fort control moral. Entre el juny de 1928 i el novembre de 1929 va enviar sis articles a la revista barcelonina D'Ací i d'Allà.

El 1930 va tornar a Barcelona. Aquell mateix any, Edicions Proa va publicar Paradisos oceànics, un llibre que recollia els textos polinesis acompanyats de fotografies originals del seu marit. La primera edició, a quinze pessetes l'exemplar —un preu elevat per a l'època—, es va esgotar en quinze dies.

És considerada, després del Viatge a Orient de Maria Antònia Salvà, la primera obra de literatura de viatges en català escrita per una dona.

Va continuar publicant: Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), L'illa perduda (1935, coescrita amb el seu pare) i El Marroc sensual i fanàtic (1936), aquesta darrera basada en un viatge al protectorat espanyol del Marroc on va entrevistar dones de societats musulmanes que rares vegades parlaven amb periodistes europees.

El 1938 es va exiliar a Suïssa, on va viure amb dificultats econòmiques durant deu anys. No va tornar a Catalunya fins al final dels anys quaranta.

Aquí va reprendre la feina literària amb obres com Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Entre dos silencis (1958) i Vent de grop (1967), aquesta darrera adaptada al cinema per Francesc Rovira-Beleta amb Joan Manuel Serrat al repartiment.

Va morir a Berga el 3 de setembre de 1974. Les seves Memòries —dos volums que sumen unes mil pàgines i que cobreixen la seva vida fins al retorn a Catalunya— es van publicar el 1973 i, pòstumament, el 1975. Va decidir tancar el relat l'any del retorn perquè, segons va escriure, tot el que li va passar després "ja no era vida".

Una dona que als anys vint va fundar una banda de jazz només de dones, que va anar a viure tres anys a Tahití, que va escriure sobre llibertat sexual en una època en què a Catalunya era difícil fer-ho, que va viatjar al Marroc per parlar amb dones que mai no parlaven amb europees, que va passar deu anys d'exili a Suïssa i que va escriure unes memòries de mil pàgines.

I després de tot això, d'aquesta vida intensa, es va veure ofegada per la grisor i repressió del franquisme.

A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

La inauguració de la Torre de Jesús acabarà amb drons fent la frase de Gaudí "Primer l'amor, després la tècnica". Conec frases seves molt millors:

—"Catalans i castellans no ens entendrem mai"
—"Són tontos aquesta gent de Madrid"
—"Catalunya i Castella no ens podrem soldar mai"

[Clàudia ⭐ @Claudiacatalana]

Quan una amiga del cole de la meva filla diu que, per explicar una història, utilitza el castellà, que s'expressa millor; te n'adones llavors, que la immersió lingüística és una farsa i que el bilingüisme només existeix pels catalanoparlants de llengua materna.

És la realitat.

[JoanRa @JoanRaPLl]

La moneda de canvi no són les cases de colònies ni els monitors, ho som els docents que no veiem ni un duro per tenir la guàrdia i custòdia dels alumnes 24h durant els dies que es fan. A qui heu de demanar explicacions (les famílies i les empreses del lleure) és a @educaciocat.

[Pep Antoni Roig @quadern_tactil]

Aquest matí Eduardo Mendoza ha dit que el 23 d'abril "siempre se había llamado Día del Libro y un día Sant Jordi se metió allí", quan en realitat és al revés: la diada de Sant Jordi, entesa com el dia de les roses, és una festa documentada a Catalunya des del segle XV.

Obro fil.

[Josep Valtònyc @valtonyc]

4 dies a Mallorca sense canviar al castellà. Sense sentir-me culpable per exercir un dret bàsic. La nostra llengua no s’està morint: l’estan arraconant.

Quan algú em demanava si ho podia dir en castellà, ho repetia, fins que ens enteníem. Sense tensió, sense renunciar-hi.

[Jaume @Jaumetraxx]

Bon dia benvolgut, avui he passat un mal tràngol al rest Molly Malone de Vilafortuny/Cambrils.
He demanat a l’encarregada si tenen carta en català, i s’ho ha pres molt malament.

[Non Casadevall i Sala @noncasadevall]

D’amagat, el departament ha estat una setmana negociant amb CCOO i UGT, que representen el 20-25% de la mesa, i arriben un acord tancat, que surt anunciat a Catalunya Ràdio mentre la mesa de negociació està reunida.

[Montserrat Dameson @damesonpareras]

Sembla una senyora rica jugant a ser pobra.

[Jordi @kikoP9]

Les "portes obertes" dels centres educatius públics són una escenificació vergonyant de màrqueting on s'empeny equips i docents a "vendre" el seu centre com si fos un producte. La pública guanya terreny a la concertada absorbint-ne els vicis. Tothom a l'escola del costat de casa!

[Nacho #FreePalestine @NachoBetis]

A més de sortides i colònies, un cop dur al capitalisme educatiu pot ser no fer cap projecte com Innovamat, Smart Classroom Project, Tàndem, Magnet… aquí si que fariem mal a més d’un/a que tant riu dels mestres.

[VilaWeb @VilaWeb]

🔴El govern espanyol descarta fer obligatori el català per obtenir el permís de residència en la regularització extraordinària.

🔶 Tota la informació, ací ⬇️
https://t.co/8Xj747MzSE
https://t.co/8Xj747MzSE

[Pepe Fajula. Advocat @pepe_fajula]

Com algú pot justificar ho ???

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

Al carrer Enric Granados, un membre de la Familia Saudí ha comprat 15 pisos. Ara que vinguin els de la CUP i els diguin que no poden comprar....Hi ha gent amb molts diners que porta comprant vivendes i locals a punta pala, i ningú els dirà res. Els paquis son més de llogar i no pagar.

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

Doncs l'arquitecte que feia de mà dreta de Gaudí i que va acabar la Façana del Naixement, en Domènec Sugranyes, "proposava" que Catalunya fos "Lliure". Literalment. I a més a més ho va dibuixar així per a que als unionistes com tu us quedés ben clar.

[Sonia Sierra @SoniaSierra02]

No podemos cerrar los ojos ante la realidad: hay culturas en las que las mujeres tienen que ir tapadas para no provocar a los hombres que, al parecer, no se pueden controlar. Por eso están multiplicándose las agresiones sexuales.

[Sonia Sierra @SoniaSierra02]

A ver si los de @amnistiaespana se enteran: lo que va en contra de los derechos humanos son los velos islámicos, no prohibirlos.

[Jordi Amela 💙 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @jordiamelabcn]

Per aquells que no en veuen… només he hagut de sortir a passejar, estar atent i… he vist passar una extraterrestre.

[Jordi Serracant Carré @JordiSerracant]

"Sóc X, profe de català a X curs d'ESO. Tothom enten el català?"

No, per favor, no.

Sort que un pare llatinoamericà ha dit que el seu fill el parlava i ell l'entenia perfectament i dues mares italianes no han dit ni ase ni bèstia.