Després del que he sabut avui, també per la premsa abans que pels advocats, tinc dues remarques a fer al tribunal:
1.- no humilia qui vol, sinó qui pot.
2.- com deia Mn. Pere Ribot: “Podran arranar, però no desarrelar”.
Perquè una cosa és suspendre una pena de presó, que és una decisió jurídica i una altra és afegir-hi una obligació formativa que, pel seu contingut, té una càrrega política evident: després de 8 anys de procés judicial, d’haver dirigit la Institució de les Lletres Catalanes, la Conselleria de Cultura i haver presidit el Parlament de Catalunya (2013-2023); el tribunal em diu que he de fer un curs sobre com han d’actuar les administracions públiques. Cursos per saber com ha d’actuar l’administració judicial, n’hi ha?
No crec que sigui una qüestió menor, ni neutra ni desproveïda de càrrega simbòlica. Una cosa és suspendre una pena que saben que, a dreta llei, no haurien hagut d’imposar mai i una altra és que un tribunal tingui aquesta actitud revengista, després de tot el que han fet. Per si algú tenia algun dubte que la persecució que pateixo és de caràcter polític.
La qüestió al final és on queda el meu dret a tenir drets?
I Visca Catalunya lliure!
No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país.
El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre.
En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució.
Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després.
Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament:
1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol.
2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017.
3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada.
4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític.
Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.
No se perdería nada si se marcha a casa...
Rufián pondrá "un mínimo de condiciones" a ERC para ser candidato a las elecciones del 29N "o se irá a casa" vía @elnacionalcat_e https://t.co/pbh9vfsOGT
@Antoni_Gelonch@govern El meu avi de pares pagesos a Gelida, el 1907 van obrir una botiga "d'ultrmarinos" al c/S.Pau, fa cantonada amb sta.Margarida.Algna vegada hi he passat, sóc de fora, i encara hi he vist el mateix
ornament de marcateria a la part alta, abandonat segons una fotografia del 1909
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.
IMMIGRANTS CRITICATS PELS ESPANYOLS🇪🇸, PER VOLER INTEGRAR-SE A CATALUNYA
Per cert, el català no sols es va prohibir a la dictadura franquista; el català s'ha prohibit i porta perseguit des de fa més de 300 anys a tots el territoris de parla catalana (Decret Nova Planta 1707-1716)
L'Oleguer Presas, l'únic esportista català que ha renunciat a la selecció espanyola, ha estat relegat a l'ostracisme i pocs se'n recorden d'ell.
Catalunya ignora els seus herois i premia els venuts i els traïdors.