@MariaPalau75@rosabertran@elpuntavui Veus del sector… En fi, jo també era del sector, podria haver explicat moltes coses (n’he explicat algunes), però ningú no em va preguntar. No cal que l’Ajuntament em defensi. A mi no em van cessar.
En relació a l'entrevista al Sr. Joan Francés Farré, apareguda al Punt, i com a antecessora seva en la direcció del Museu de Badalona: https://t.co/Su5GSsK6qk
@rosabertran@elpuntavui
In a different time, they would have spotted a Star of David and said, “if you don’t reject the Jewish faith” you must leave. “I have no problem with you as a person, but your religion is loathsome to me.” And so, the Jew is told the price of their acceptance is to sever a part of their identity. The inquisitors here think they’re doing something noble and courageous because antizionist propaganda has convinced them that Jews are demonic unless they submit to and pass a purity test. The only way they are accepted is if they declare “I reject Jewish national identity and rights.” Never play their games or pay their price. Walk upright and take pride in belonging to an ancient and eternal people that reveals the evil in others.
Preferir omplir TikToks que biblioteques no és adaptar-se al present, és renunciar al futur.
Una societat que no llegeix és més vulnerable, més manipulable i amb menys esperit crític.
Llegir no és seguir un algoritme, és formar persones lliures.
Viure a Catalunya s’ha convertit, per als catalans, en una heroicitat.
Ni pots parlar la teva llengua, ni tens on viure, ni tens transport públic, ni polítics que lluitin per tu
El 1854 un tal Karl Marx va visitar Palestina i va escriure:
“Jerusalem té … 4.000 musulmans i 8.000 jueus, però els musulmans són els amos. Res no iguala la misèria i el sofriment dels jueus. Són objecte constant d’opressió i intolerància musulmanes".
Us volia fer una reflexió sobre tota aquesta història de Badalona i la manera com es confón a casa nostra el tenir una serie d'idees sobre la gestió de la immigració (perfectament legítimes totes) i no tenir humanitat ni sentit comú.
Intentaré ser breu, però no ho asseguro. Millor llegir fins al final abans de contestar o insultar.
Els immigrants que estaven al B9 eren uns 400 i, com a qualsevol grup de gent molt gran, hi devia haver de tot, des de persones que simplement han tingut mala sort a la vida, a altres que es droguen, delinqueixen i són un enorme problema per tots els que viuen a la zona. És evident que alguns robaven, i els veïns devien ser les seves principals víctimes. Per tant, és completament lògic que s'iniciés un procés judicial, i que aquest acabés en un desallotjament. Res a dir contra el fet de que l'edifici hagi estat desallotjat en compliment de la sentència judicial del passat 5 de desembre.
Ara bé, donat que el desallotjament era esperable des del moment en que es va iniciar el procés, l'any 2023, la inacció del consistori pel que fa a l'assistència d'aquests 400 immigrants sobrevinguts sense llar de la nit al dia és completament indefensable, inacceptable i absurda. L'altre dia, en un fil meu, un altre usuari ho descrivia com "agitar un vesper sense tenir previst on aniran les vespes", i em sembla una molt bona descripció, més encara quan s'afirma que el desallotjament era necessari perquè al B9 hi havia delinqüents. A qui li sembli que deixar un munt de pressumptes delinqüents al carrer a mig hivern sense recursos reduirà la criminalitat o farà la zona més segura algú li hauria d'ensenyar lògica elemental. S'havia de desallotjar? Clar que sí, però s'havia de fer de manera que el problema creat no fos major que l'anterior.
I, per altra banda, què han fet els partits de l'oposició i les associacions que ara s'arrenquen les vestidures durant aquests 3 anys de judici? Per què no han aprofitat aquest temps per ajudar a aquestes 400 persones, no a anar fent i qui dia passa any empenys, sino a aconseguir una vivenda digna. Potser és que els surt més a compte esperar el desastre mà sobre mà i després aprofitar la desgràcia d'aquesta gent per nodrir el seu propi discurs victimista, perquè si no no s'entén que no haguéssin previst el que era evident que acabaria passant. Quan la Llauradó apareix davant les càmeres a ploriconar pels pobres immigrants i aquestos l'escridassen, sincerament penso que ho fan amb tota la raó del món.
Però bé, ja sigui perquè l'Albiol compleix el que va prometre als seus votants o perquè l'esquerra prefereix plorar a actuar amb antel·lació, o per una combinació d'ambdues, tenim a 400 persones al carrer.
Algunes han estat acollides per ciutadans (que no haurien de ser els depositaris d'aquesta càrrega), altres han acabat sota un pont, i uns quants han ocupat un alberg per indigents que, paradògicament, està tancat, mentre la societat es divideix entre els que sembla que es diverteixen amb la desgràcia d'aquesta gent (dels que potser són delinqüents i també dels que segurament no ho són), demostrant una manca absoluta d'humanitat bàsica, i els que ho aprofiten per culpar de tot el rival polític, sense oferir tampoc cap sol·lució.
Però, sabeu què no fan ni uns ni altres? Asseure's en una taula a debatre entre tots com gestionar la immigració per evitar que situacions com aquesta es repeteixin. No hi ha cap tipus de debat perquè, en realitat, ni uns ni altres volen solucionar una merda. Fer-ho, suposaria, per la dreta, perdre la base del discurs polític que els acosta al poder, ja que per parlar de la immigració de manera raonable s'ha de parlar dels immigrants com a persones i no només com a números, i, per l'esquerra, haver de deixar d'apel·lar només a l'emocionalitat i començar a parlar de recursos, del mercat laboral i les seves limitacions i, també, de conflictes culturals i pèrdua d'identitat.
Uns i altres prefereixen enfonsar el país en la misèria abans de cedir ni un mil·límetre en les seves posicions, i així no anem enlloc.