L'expulsió dels sis-cents cantaires de la Sagrada Família ja no és només notícia a Catalunya. Una senadora del Japó l'ha posada sobre la taula.
Es diu Yuko Ohtsubaki, és senadora del Partit Socialdemòcrata japonès i fa anys que és una de les veus que expliquen la causa catalana al seu país.
Va ser a l'aeroport del Prat l'octubre del 2019, entre la gent que va respondre a la crida del Tsunami Democràtic després de la sentència del Procés.
No és una observadora casual: coneix Catalunya, la segueix i en parla des de l'altra punta del món.
Ara ha qüestionat públicament que la policia espanyola fes fora sis-cents cantaires d'un temple per portar estelades entre les partitures i voler cantar Els Segadors. I ho ha lligat amb una pregunta que fa mal precisament perquè ve de fora: què en pensaria el Gaudí que va dissenyar la Sagrada Família, d'una escena com aquesta?
És la pregunta que desmunta tota l'operació d'imatge. Perquè la jornada s'havia preparat com un aparador: el papa, la torre, les autoritats, la postal d'una Catalunya tranquil·la i normalitzada.
I ara resulta que el detall que travessa fronteres no és la benedicció ni l'arquitectura, sinó que es va treure a empentes sis-cents catalans per voler cantar el seu himne nacional a casa seva.
El que els organitzadors volien amagar és exactament el que ha donat la volta al món: que per sostenir la postal de la normalitat van haver de recórrer a la repressió que deien superada.
Els sis-cents cantaires no van poder cantar aquell dia. Però el seu gest ha arribat més lluny que tots els discursos oficials de la jornada —fins al Parlament del Japó.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble.
Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.
▶️ EN DIRECTE | Un dels moments més emotius de la visita del papa Lleó XIV a Montserrat: l'Escolania cantant el Virolai.
Segueix la segona jornada del pontífex a Catalunya amb la programació especial de betevé: a la tele, web, app i YouTube
https://t.co/DDSxkEsngj
🫶La Plaça Major de Palma vibra al so de La Balanguera. Ni una passa enrere, per l'avui i pel demà. L'@ocbcat converteix Mallorca en un clam a favor de la llengua, la cultura i la identitat pròpies. Un poble, una veu!
🫶La Plaça Major de Palma vibra al so de La Balanguera. Ni una passa enrere, per l'avui i pel demà. L'@ocbcat converteix Mallorca en un clam a favor de la llengua, la cultura i la identitat pròpies. Un poble, una veu!
Entusiasmats de veure com gent jove com en Guillem i el seu grup d’amics (a Instagram) tenen clara la importància de mantenir el català i promoure el repte per aquells que encara els costa, endavant!! #RepteMantinc#Repte21dies 🕺😎
Avui s’acaba el @Correllengua_
Molt orgullosos i agraïts d’haver-hi participat.
Res del que fem no es perd, i sempre en algun lloc la lluita continua! 🔥✊🏼