Un dels motius que expliquen la manca de planificació i les carències de reacció dels polítics davant l'imprevist és que no tenen imaginació. Perquè ni llegeixen, ni els agrada fer números, ni tenen curiositat pel món.
I no tenen aquesta curiositat perquè no la necessiten per arribar al càrrec. En tenen prou de ser lleials i/o de saber llegir l'estat emocional d'un grup de gent i adaptar-s'hi sense qüestionar-ne els prejudicis o accelerar-ne les ambicions.
El resultat són governs que tendeixen a la mediocritat, el populisme, i la inacció. També l'obsessió per la immediatesa, la competència amb els que et disputen l'espai més que amb els enemics, i la comunicació política. És exactament el que va passar el 2017. Finalment, aquest sistema sempre acaba produint polítics que s'abandonen als seus narcissismes i es deixen controlar per cínics a l'ombra, que els fan servir per explotar les baixes passions que tenim tots per fer veure que resolen problemes de fons, visibles per tothom —es veu en l'habitatge i l'esquerra, i en la immigració i la dreta.
Les virtuts que caldria promoure no són innates: ningú neix ensenyat. No necessitem superdotats. Necessitem gent genuïnament interessada en les coses del món, amb ganes de treballar-s'ho i disposada a dir la veritat quan ens la juguem. Hàbil en no caure en ingenuitats ni moralismes quedabé, i capaç d'imaginar un futur millor i la mena d'esforç que exigeix.
En tots els partits hi ha gent així. Que es facin amb el poder intern és difícil i rar històricament. En aquest moment decadent però ple de marge i llibertats personals és més possible que mai. Hem de poder exigir-nos més.
No només es pot, a més és l'única manera de sortir del forat, i en el nostre cas, de derrotar els polítics espanyols i fer la independència.
Un aplaudiment per a la guiri que porta 10 anys a Girona, no parla ni un borrall de català, i proclama en anglès que ja és una veïna més integrada a la ciutat, que no li diguin expat #Expats3Cat
Potser haurem de fer que comencin a no no estar tan tranquils portant al consistori una ordenança de terrasses condicionada a criteris lingüístics, per exemple. Ja veuràs tu com comencen a cantar el Virolai.
Calla, rebujito. Que heu portat ensenyament gairebé una dècada. I tu fent el pallasso amb Mario Vaquerizo i jugant-te la vida amb un llevataps.
Ets més loser que Chigrinski
Torre Baró va ser el barri de Barcelona on VOX va tenir els millors resultats a les municipals (36 %), molt per sobre del “barri pijo” de Sant Gervasi (8%).
En @JoelJoanJuve ��s del millor que li ha passat els darrers anys a aquest país, un tio compromès i que no s'autocensura per dir el què pensa i defensar el país. Menys doblegar-se i fer l'imbècil i més parlar clar com ell.
"Jo sóc molt català perquè tinc relació amb Catalunya, Barcelona i després París. A Espanya hi vaig com a estranger."
Avui fa 3 anys morí Ricard Bofill, arquitecte català que no necessitava per a res a Espanya per a ser cosmopolita. 📹 Conversa amb Xavier Rubert de Ventós, 1982.
🛑NOU VÍDEO.
La diputada @Engracia_Rivera va arribar tard, no va sentir res del que es deia i es va limitar a llegir el seu discurset que portava escrit de casa".
L'esquerra espanyolista i dropa.
Bon dia!
Això de no voler saber res del català és molt de cateto, de brunch de quinta gama, de vermut a malasaña, de provincià, de coentor colau, de monitor de surf amb monyo, de gent poc sèria, d'escolta irònica de Quevedo, de sotacarro, de buró fax, de Quequé, de magufo. De soca.
A un bar, demanem en català. La cambrera no ens entén. Insistim en català. Malhumorada contesta: “En catalán, no.” Persistim. I ella, ens dona a entendre que li fem perdre el temps.
La culpa és nostra: això és el que passa quan renunciem conjuntament a la nostra llengua.
@som3cat és normal que a les 18.00 h de diumenge a la tarda tv3 emeti una pelicula violenta, amb sexe explícit, llenguatge barruer, drogues, etc etc. Cada cop esteu pitjor