Parlem de psicologia criminal?

Psicòleg d'execució penal. Violència masclista, agressors sexuals, perfils antisocials

[Albert Velasco @velasc_alberto]

Les pintures de Sixena no van ser objecte d'espoli, mentiders. Haurieu d donar les gràcies cada dia a Josep Gudiol i la Generalitat de Catalunya per haver-les salvat el 1936, desagraïts. No teniu vergonya ni sabeu el que és. Sou uns manipuladors i indignes de representar a ningú.

[Xavier Valls @XavierVallsSilv]

Als realitzadors de @LaLiga ningu els demana que siguin independentistes o espanyolistes, només que siguin professionals.

Amagar les estelades SI es fer política #BarçaAthBilbao

[Ｊａｕｍｅ Ｐｒｏｓ @jaume_pros]

El meu avi era del Barça; el meu pare era del Barça; jo soc del Barça, i el meu fill també ho és. Les hem vistes de tots colors. I ara vindrà un paio random de Valladolid o del Perú, que és del Barça des de fa quatre dies, a explicar-nos què és el club i què significa ser culer.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

M’agradaria compartir amb vosaltres una notícia que ha sacsejat la meva família aquest matí.

Per fi, després de molts anys de recerca, han trobat davant la costa de Premià les restes del PO-087, un Spitfire abatut l’any 1938.

Perquè entengueu què significa, deixeu-me retrocedir uns quants anys.

Som a inicis de 1938. La Guerra Civil Espanyola comença a agafar un caire dramàtic. Des de Mallorca, el líder feixista italià Arconovaldi organitza els bombardejos sobre Barcelona. Els bombarders italians creuen el Mediterrani des de les seves bases a les Balears i ataquen sistemàticament la ciutat, provocant milers de morts.

Davant d’aquest escenari, el servei secret britànic posa en marxa una operació secreta per intentar mitigar els efectes dels bombardejos.

Deu pilots de la RAF, alguns dels millors de la força aèria britànica, són destinats clandestinament a Catalunya. Entre ells hi havia un germà del meu avi: Jack Wills.

Tenien la base a Avinyó, a l’Empordà, i, en coordinació amb l’aeròdrom de Sabadell, van organitzar un petit dispositiu de deu caces Spitfire amb una missió gairebé impossible: interceptar els bombarders italians que venien de Mallorca i dificultar, tant com fos possible, els atacs sobre Barcelona.

I així arribem al fatídic 13 de març de 1938.

Aquell dia els italians van llançar el que havia de ser un dels seus atacs més devastadors sobre la ciutat. Els deu joves pilots britànics van enlairar-se des de Sabadell per intentar aturar-los.

Pel poc que sabem —bona part de la documentació sobre aquella operació encara continua sota secret del govern britànic—, la batalla aèria va ser duríssima.

Va arribar un moment en què els pilots britànics van haver de prendre una decisió: abandonar el combat i tornar a la base abans de quedar-se sense combustible, o continuar lluitant.

El meu parent va decidir continuar.

I pel poc que sabem d’aquell dia, ho van aconseguir.

L’atac massiu que podia haver estat un dels més destructors sobre Barcelona va ser rebutjat i els bombarders italians que no van ser abatuts van acabar tornant cap a Mallorca.

De Jack Wills no se’n va saber mai més res.

Simplement, va desaparèixer sobre el mar.

Fins avui.

Aquest matí ens han comunicat que un club submarinista de Premià va localitzar fa uns mesos les restes d’un avió a unes quantes milles nàutiques de Premià de Mar.

Ara, finalment, se n’ha certificat la identitat.

És el PO-087.

El seu Spitfire.

Evidentment, a casa estem molt emocionats amb la notícia. Després de gairebé noranta anys, d’alguna manera, en Jack ha tornat.

Simplement ho volia compartir amb vosaltres.

Que passeu un bon dissabte.

I si feu molts likes i molts retuits, un dia us explico la història sencera, i perquè hi ha una samarreta seva exposada al Imperial War Museum de Londres.

[Francesc Canosa Farran @francesccanosa]

Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Màrius Torres va néixer el 30 d'agost de 1910.

[Fra Jeremies @FraJeremies]

El PSC's són els més fills de puta del país. Uns ultra espanyolistes pitjors que el PP. Odien tot el que és català. Però covards. Sempre actuant per l'esquena. Ni són partit, ni són socialistes ni són de Catalunya. Són una oficina d'ocupació al servei de l'IBEX i la catalanofòbia

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

A un pas del col·lapse

Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.

No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.

Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.

Però aquest és només un indicador.

L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.

També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.

És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.

Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.

Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.

No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.

Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.

Jo crec exactament el contrari.

El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.

Això no és solidaritat.

És irresponsabilitat.

Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.

Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.

Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.

Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.

Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.

Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.

Que passeu un bon Diumenge.

[Enric Gomà @EnricGoma]

El muralista de Ferran Torres és un artista que treballa pel PSC.

Quina casualitat.

[Xavier Valls @XavierVallsSilv]

A veure si tens collons de dir-ho davant dels teus jefes

[Junts per l'Esport i l'Activitat Física @JXCat_Esports]

Una selecció amb totes les garanties de ser la millor selecció de món. Som-hi #SeleccióCatalana @JNCatalunya

[Esteve Roger @josepdevilamala]

Per a sorpresa d'absolutament ningú, els Comuns són els més hostils a la creació d'un estat català sobirà. Més que PP o VOX, i tot.

[En Comú NO Podem @NoEsPotCat]

T'acomiaden feina x parlar en català. T'insulten i t'expulsen bus x parlar en català. Metge et fot fora x parlar en català. Restaurant t'expulsa x parlar en català. Et multen x parlar en català a un policia a l'Aeroport Prat.
Benvinguts a la Catalunya ocupada per Espanya!#NOESPOT

[Xavier Valls @XavierVallsSilv]

Pero els polítics suposadament indepes contiuaràn amb les seves batalletes personals i prioritzant els interessos de partit. https://t.co/B4EqoSxqFi

[Jordi Serracant Carré @JordiSerracant]

"Catalunya és el país del món amb més instituts i observatoris per la pau per centímetre quadrat", diu @PolMolas82 @estudismilitars

Patim una enorme "indústria per la pau" regada amb diners públics que, de facto, són agències de col·locació. Cal denunciar-ho. @damesonpareras

[Jair Dominguez @sempresaludava]

@camapi93 Aniria amb l’equip rival d’Espanya encara que aquest fos un onze de criminals de guerra.

[Montserrat Dameson @damesonpareras]

Un retrat a l’Institut Català Internacional per la Pau en tant que actor de la xarxa clientelar regada amb diners públics, però també en tant que organisme que aspira a desarmar ideològicament els catalans:

El negoci de la pau @elnacionalcat https://t.co/922hW1Ik7q

[David J. Silvestre 🏴 @davidsilvestrer]

Ens volen forçar a triar entre ideologia i nació com si fos una dicotomia i no fos compatible.
No hi caurem.
Com si Castro, per posar un exemple, no hagués estat un gran nacionalista.

[MarçaI @MRSHL0]

El fill de puta que fugia dels Mossos a tota velocitat per Barcelona ha matat un home de 58 anys que estava aturat al semàfor. És dels accidents de trànsit més greus vistos a la ciutat.

[Saül @Saulsomhi]

Com és que els docents no mencionen que el principal problema de l'escola és la massiva immigració descontrolada que estem patint?

[Albert Velasco @velasc_alberto]

Tot això d'Omella i el català és la prova d la gran quantitat de gent, a Catalunya i l'Aragó, catalonoparlant, que té la seva llengua com alguna cosa de segon ordre, no apta per a actes rellevants com podria ser una visita papal o, per exemple, promoure el seu negoci a Instagram.