Mònica Borrull

[Caragirat 🙃 @caragirat]

Si la teva selecció nacional no es l'espanyola, fes RT

[Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya @JARC_COAG]

🚨 Prop de 300 joves agricultors catalans han quedat fora de l’ajut als fertilitzants.

Des de JARC exigim una rectificació immediata i un mecanisme que inclogui els joves incorporats aquest any.

👉 Si el relleu generacional és una prioritat, s’ha de demostrar amb fets!

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

A la masia de les Comelles, a Sant Feliu de Pallerols, la teulada s'ha ensorrat. El propietari demana permís per arreglar-la. El Departament de Territori li diu que no.

La masia, al veïnat de Sant Miquel de Pineda, a la Garrotxa, està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Per davant hi passa la carretera C-63.

I és precisament això el que fa servir el Servei Territorial de Carreteres de Girona per denegar la reconstrucció.

El motiu, per escrit: l'edifici es troba dins la línia d'edificació de la carretera. Segons l'article 84 del Reglament General de Carreteres (Decret 293/2003), en aquest tram la línia se situa a 25 metres de la vora de la calçada.

Dins d'aquesta franja, quan un edifici es considera en estat de ruïna —com aquest—, l'administració només pot autoritzar obres de conservació i manteniment. Mai de reconstrucció ni de millora.

La Marta Lloret ( @martamasies ) coneguda com la Caçadora de Masies, ho ha explicat fa poc: al propietari li deneguen la reforma per trobar-se massa a prop d'una carretera que ja hi passava abans, i que ningú li va preguntar si volia tenir a tocar.

El mateix document, però, sí que autoritza una altra actuació: instal·lar un tancament de fusta d'1,20 metres de llargada al costat de la carretera.

Repassem-ho: el propietari no pot arreglar el sostre que se li ha caigut a sobre del cap, però sí que pot posar una tanca decorativa al costat de la carretera que li impedeix arreglar-lo.

Una masia catalogada, part del patrimoni de la comarca, es queda en runes perquè la mateixa administració que hauria de vetllar per la seva conservació li tanca la porta a fer-ho.

Catalunya, 2026. De bojos.

A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.

Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.

Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn

(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

[Albert Cuesta Zaragosí @albertcuesta]

[ENQUESTA] Sobre el canvi forçós de l'indicatiu d'operadora en la pantalla del telèfon per un missatge patriòtic, em podeu respondre de quina companyia sou abonats i quin text veieu? SI voleu, digueu també si hi esteu o no d'acord.

Si us plau, RT per ampliar la mostra. Gràcies.

[Mònica Borrull @Monikinom]

@albertcuesta Movistar
ConLaSeleccion

NO hi estic d’ acord

[Bernat Dedéu @BernatDedeu]

Fes-ho per nosaltres.

[Menjòmetre @Menjometre]

EL MENJÒMETRE: S'HA ACABAT EMPASSAR-HO TOT

Aquí no només se't mengen els diners. També et fan menjar a tu. Ara veuràs què.

Cada dia, vulguis o no vulguis, t'asseuen a taula i et serveixen el plat del dia: un relat. Fals o mig veritat, tant li fa, mentre te l'empassis. I te l'has d'empassar, perquè sense aquest relat, aquesta narrativa interessada, cap de les polítiques que pateixes no s'aguantaria ni cinc minuts. El relat és la salsa que ens fa endrapar allò que, objectivament, és incomprensible.

D'això va, des del primer dia, el Menjòmetre. Ara t'ho expliquem des del principi.
Vam néixer fa quatre mesos per comptar plats. Per posar nom a les menjadores: subvencions que no paguen serveis, paguen lleialtats. Pinso públic a canvi de vots. D'aquí el nom que tant enrenou va generar.

Després vam pujar un esglaó: vam entendre que el problema no era la menjadora, sinó qui posa el pinso i per què. Els qui alimenten el sistema amb els teus diners (els teus impostos), no amb els seus. Ho vam documentar contracte a contracte: el proveïdor que guanya sempre sol, l'entitat que viu de la mateixa subvenció any rere any sense que ningú n'avaluï mai res, el conveni que esquiva els registres. Pagues més impostos que mai, reps pitjors serveis que mai, i aquesta equació només quadra si algú s'està menjant la diferència.

Però creuant dades hem destapat l'última capa del banquet, la que ho explica tot: el tercer plat ets tu qui se'l menja. Cada dia: als Telenotícies, als diaris, a les ràdios.
Et fan menjar que l'economia va com un tro. I el total agregat creix, sí. Però reparteix-lo entre tots els que som ara, incloent-hi tots els que s'incorporen cada dia: el teu tros del pastís és cada any més petit. Per això les xifres oficials són de rècord i tu no arribes a final de mes. Les dues coses són certes alhora, però només te'n serveixen una. Només t’expliquen la història (el relat) que els convé.

Et fan menjar que tot això no té alternativa. Que necessitem el model de sempre: més bars, més turistes, més hotels, més mans barates. Qui ho necessita és un model econòmic molt concret (salaris baixos, productivitat estancada, marges garantits) que només interessa a qui el controla i al que en treu beneficis astronòmics. Un model que tu no has votat, però que tu pagues obligatòriament.

Et fan menjar que tot va bé, que tot són percepcions teves. Que el carrer és segur, que l'escola aguanta, que l'habitatge ja s’està resolent. I mentrestant, la generositat amb els teus diners sempre queda lluny, i el deteriorament sempre et queda a la porta de casa.

Cada un d'aquests relats és una artifici amb una única funció: tapar les dades. Perquè les dades, quan les mires despullades, expliquen amb una claredat insuportable el moment dolentíssim que passa aquest país i la seva classe mitjana. Unes dades de fons que fa tres dècades que empitjoren. I que apunten una cosa pitjor: si continuem empassant-nos relats sense esperit crític, el futur no serà com el present. Serà pitjor.

I aquí ve el detall que ho acaba de quadrar: els cuiners d'aquests relats no en tasten mai la medecina. No fan cua al CAP. No pateixen pel lloguer. No perden poder adquisitiu. Poden equivocar-se mil vegades, que la factura mai no arriba al seu nom: arriba al teu. Quan l'error no té cap cost per a qui el comet, no és un error, és un negoci.

Per això avui el Menjòmetre fa el pas més important des que va néixer:
Des d'avui, detectarem els relats que ens fan menjar. I els desmuntarem amb dades.
Ja no ens circumscrivim només a la despesa pública, les subvencions i els contractes públics. Obrim el mesurador i els datatsets a totes les dades que els relats manipuladors intenten tapar: delinqüència i seguretat ciutadana, immigració, renda per càpita, preu de l'habitatge. Les dades que expliquen la teva vida real, no la que surt als telenotícies que ells mateixos subvencionen.

Assenyalarem el mecanisme, no només el nom. Perquè el dia que entenguis com es cuina el relat, no els caldrà cap desmentit: ho veuràs tu sol. I deixaràs d'empassar-te rodes de molí.

Posarem dades on ells posen relat. Cada afirmació nostra, una xifra. Cada xifra, una font. Que ho desmenteixin. Que ho intentin. Els relats emmarcats en dades són impossibles de destruir.

Això no va d'esquerres ni de dretes. Els relats que et fan menjar no miren el carnet: miren que continuïs deglutint amb la boca oberta i els ulls tancats.

La taula està parada amb els teus diners. El menú l'han escrit ells. El plat, te l'han fet menjar a tu. I el compte, com sempre, te l'han deixat al teu nom. Ja n’hi ha prou.

S'ha acabat el sopar de gorra. I s'ha acabat menjar amb els ulls embenats. Estigues molt atent als pròxims moviments del Menjòmtre. Són imminents. En hores, no dies.

Fes-te membre de la nostra comunitat ara per estar puntualment informat:

https://t.co/7rz2TxcPCk

El Menjòmetre ha vingut a passar el compte. I a destapar la cuina.

[Josep Selga Brunet @Pep_Selga]

Si treieu el requisit del català per poder dirigir el museus, heu de treure també el del castellà. No es pot discriminar només el català, tots dos són oficials. Dimissió Sr. Illa.

[Donald @catalacatala]

Els catalans només sabem exercir de catalans com a víctimes. O aprenem a fer el que cal per exercir de catalans com a demos polític, o en uns pocs anys no quedarà prou poble per exercir de res.

Com a víctimes, encara funcionem. Ens toquen la llengua i ens indignem. Ens humilien i recordem que existim. Ens ataquen i fem pinya una estona. Tenim una memòria finíssima del greuge, una capacitat immensa per explicar la ferida i una habilitat gairebé perfecta per demostrar que tenim raó.

Però una nació no se salva tenint raó. Se salva manant-se.

Exercir de catalans com a demos polític vol dir una altra cosa. Vol dir definir quin poble decideix. Vol dir comptar-nos. Vol dir crear cens, xarxa, estructura, diners, lleialtat, llengua com a norma i obediència pròpia. Vol dir deixar de ser una comunitat que només reacciona quan l’agredeixen i començar a ser un cos que actua abans que l’acabin de dissoldre.

La víctima demana reconeixement. El demos construeix poder.
La víctima espera que el món vegi la injustícia. El demos es prepara per decidir encara que el món miri cap a una altra banda.

I aquí és on encara no som. Som molt bons plorant la nació, defensant-la, enyorant Catalunya i denunciant els qui la desfan. Però ens costa molt més fer els actes concrets que convertirien la nostra nació en subjecte polític català.

Si no fem aquest salt, la nostra catalanitat quedarà reduïda a queixa, record i litúrgia. I quan una nació només sap aparèixer com a ferida, tard o d’hora algú altre li administra fins i tot el dol.

[República de les Lletres @deleslletres]

L'enginyer Pere Duran Farell va patir en pròpia pell la imposició de la raó d'Estat: el 1974 el falangista Valero Bermejo obligà Gas Natural a cedir a Enagas la planta de distribució a Barcelona i Cat. i els contractes amb Líbia i Algèria.
Duran va morir l'11 de juliol de 1999

[Iván Fernández Amil @ivanfamil]

En 1974, un coreógrafo grabó una escena de baile vestido de negro, con sombrero y deslizando sus pies hacia atrás. Una década después, un joven Michael Jackson calcó esos movimientos para coronarse como el Rey del Pop. Él era Bob Fosse. Tira del hilo 🧵👇🏽👇🏽👇🏽

[Bernat Dedéu @BernatDedeu]

Davant de qualsevol incendi, els spin doctors socialistes s’han inventat això del “canvi de mentalitat”, una forma prou ambígua de donar les culpes als ciutadans.

[Acció Cassandra @Pro_Cassandra]

🔴🔃 CAS 600 CANTAIRES @sagradafamilia
⚖️Acabem de ratificar a la Ciutat de la Justícia la querella criminal pels fets dels 600 cantaires expulsats i encapsulats a la Sagrada Família.
🚨Fem una crida a MÉS TESTIMONIS i al suport al MICROMECENATGE obert.
https://t.co/2aelvRMfwy

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).

Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.

Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí

[Miquel Montarmat @montarmat]

Més Cabres al Bosc, i menys Cabrons als Despatxos.
Així, com a resum.

[La Psicòloga del Born @psiborn]

Quan veus les condicions laborals dels bombers i després te'n recordes de les subvencions al bar del Parlament, de la DGAIA, del Tour, et bull la sang. Els hem de fer fora. A tots.

[Bomber en precari @CodiZulu]

El que es un crim es tenir els Bombers Voluntaris en frau de llei.
OBLIGATS a fer 650h anuals, si no, els expulsen.
Obligats a tenir una app al mòbil igual que un "rider".
A 10€ bruts hora declarades com a rendiment de treball, pero que no cotitzen a la seguretat social.

[Jordi Eroles i Asensio @JordiEroles]

Aquest pagès té tota la raó del món. L’incendi q crema a les Gavarres s’ha originat per una negligència, però la culpa de q cremi el país és de la BURROCRÀCIA, de les administracions q han abandonat la nostra pagesia que és qui cuida la terra. Escolteu-lo!
https://t.co/Lw1boT9A0X

[Buguenvíl·lia @MariaSanchezGir]

Reduïm els bombers a Catalunya i demanem l'UME que ens vingui a ajudar i estrènyer així més vincles amb Espanya.
Anem reduint la capacitat autònoma de Catalunya i cada cop som una mica més espanyols

[Anna G.LL. @ANGOLLA13]

El pitjor de la jornada laboral ja no és treballar, és intentar tornar a casa ‼️

Hi ha una sensació que els usuaris habituals del tren coneixem massa bé. La de mirar el rellotge quan falten deu minuts per plegar i, en comptes d'il·lusionar-te perquè arriba el cap de setmana, pensar: «Ara toca el pitjor del dia.»

Ja ens han dit que hi ha un problema de material però so encara que haguem d'anar amb trens curts, si almenys passessin a l'hora …

Avui hem sortit amb 45 minuts de retard, això vol dir arrossegar passatgers dels trens anteriors, sumar-hi els del nostre i convertir cada viatge en un vagó saturat. Calor, gent suant, turistes, persones que van de cap de setmana i treballadors que només volem arribar a casa.

Quan em veig reflectida al vidre del tren, despentinada, esgotada, xopa de suor, no puc evitar pensar que, per a alguns, importem ben poc. El més trist és que el cansament ja no comença quan puges al tren. Comença molt abans. Comença quan encara ets a la feina i ja saps que tornar a casa serà una altra prova de resistència. Perquè el més greu no són els 45 minuts de retard.
El més greu és que hi ha dies que el camí de tornada a casa es converteix en el moment més dur de la jornada. I això no hauria de passar mai.

❌Cap país que converteix la tornada a casa en una prova de resistència pot dir que té un transport públic digne.