"El no-res no ha existit mai: si fos així, allò que hi ha actualment s’hauria d’haver creat a si mateix, la qual cosa és impossible pq res no pot exisitir abans d’existir. Per tant, quelcom ho ha d'haver creat. Aquest 'quelcom' és el que totes les cultures en diem DÉU"
@Antiblavers El protestantisme va sorgir com a obra d'un monjo que no podia controlar els seus vicis (beure, sexe, golafreria, etc).
El catolicisme és el nostre sistema operatiu. No confondre el nacional-'catolicisme' castellà amb el catolicisme (de Montserrat, Torres i Bages o Gaudí).
Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.
És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.
Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.
Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇
Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.
Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".
D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:
👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:
"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."
Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.
👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:
"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."
👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:
"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."
👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:
"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."
Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.
Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.
Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.
Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄
Israel is not a Jewish state; Israel is a genocidal and deviant Zionist state.
The Israeli army never represents the Jewish people; it is an irreligious Zionist army filled with murderers and perverts.
Source @authenttorahjew@TorahJudaism@voiceofrabbis
És una paradoxa monumental i una vergonya històrica: l'escola catalana plora el 1714 com un drama identitari, però amaga el motiu real pel qual es va lluitar. Estudiem la derrota militar de memòria, però buidem de contingut el caràcter revolucionari de les Constitucions de Catalunya desde 1283. Sabem qui va guanyar, però l'alumnat no té ni idea de què vam perdre exactament:👇
El motiu principal té un nom clar: la tirania de la Selectivitat. El currículum oficial d'Història a Segon de Batxillerat està dissenyat per anar a pinyó fix a partir de 1808. El segle XVIII es despatxa corrents les primeres dues setmanes de curs com un simple tràmit d'introducció. Es diu de passada que Felip V va abolir les lleis pròpies, d'acord, l'alumnat ho apunta per aprovar l'examen, de pressa i corrents, però mai es llegeix la lletra petita d'aquells textos. Els estudiants surten de l'institut sense saber que amb la Nova Planta van desaparèixer drets liberals com la inviolabilitat del domicili, el secret postal o el principi de legalitat constitucional del Poc Valdria.
Però el segon motiu és encara pitjor: el complex d'inferioritat i la visió centralista de la història de l'educació. Ens han colonitzat el cap amb el relat jacobí que diu que els drets individuals es van inventar a París el 1789 amb la Revolució Francesa. Com que el pactisme català va néixer a l'Edat Mitjana, el sistema educatiu el despatxa amb desdeny com una simple estructura feudal de l'Antic Règim, ignorant que el nostre model constitucional parlamentari controlava desde 1283 els abusos de l'estat i el poder del monarca molt abans que existís la declaració de drets francesa o la constitució americana.
El resultat és desastrós. Generem estudiants que enfoquen la història de la terra des de la pura emotivitat bèl·lica, però completament analfabets respecte a la nostra pròpia tradició jurídica i del dret públic. Felip V ens va esborrar les Constitucions per la força de les armes el 1714, i avui dia les estem esborrant nosaltres mateixos de les aules per pura inèrcia de les PAU i un disseny curricular nefast. Menys plorar les derrotes i més ensenyar la modernitat de la història que ens van robar. 🤯
#Educació #Història #Pactisme #Constitucions
USS Liberty deniers will say Israel’s 1967 attack on the U.S. spy ship was a total accident. Marine Staff Sergeant Bryce Lockwood was on the Liberty and says there’s no doubt Israel meant to kill every American on board.
0:00 The Story of the USS Liberty
11:14 What Really Happened During the Attack?
21:28 Did Israeli Boats Help Survivors After Receiving Their Mayday Call?
26:13 Did the Johnson Administration Allow the Attack?
29:14 How Many Americans Were Killed in the Attack?
32:51 When Did Lockwood Realize the Attack Came From the Israelis?
35:06 What Was the Motive?
37:00 Was Lockwood Told Not to Talk About the Attack?
47:25 The People Dismissing the Attack as a Mistake
52:25 Why Did the US Ignore This?
55:59 What Should Congress Do?
58:33 Is Lockwood Still Preaching?
LINDSEY GRAHAM: “I go back to S.C. and I’m asking them to send their sons and daughters over to the Middle East. To all the isolationists: I’m not with you, I’m with Israel. God bless Israel. We should move all of our stuff to Israel.”
He actually said this on live television.
Anem a parlar de l'autèntic pilar jurídic d'Europa que molts voldrien esborrar dels llibres de text: els Usatges de Barcelona.
Què eren realment?
No parlem d'una simple llista de costums medievals o de tradicions locals. Els Usatges són la primera compilació de dret feudal i constitucional de Catalunya, iniciada pel comte Ramon Berenguer I al segle XI.
Són la resposta jurídica per posar ordre a la violència feudal, barrejant el vell dret visigòtic, el dret romà i les necessitats d'una societat que creixia. Eren, a la pràctica, la llei fonamental del Principat.
Mentre a la resta de la Península la voluntat del rei era de caràcter diví i absolut, els Usatges, ja al segle XI, van fixar una premissa revolucionària: el Comte —el Princeps— no estava per sobre de la llei de la terra, —el Principat—. Qualsevol acte reial que els violés es considerava un contraús, i per tant, era directament il·legal. Aquí, al segle XI, és on neix l'ADN del Pactisme, el moll de l'os que més tard blindarien i desenvoluparien les Constitucions Catalanes a les Corts de 1283.
I parlem de la seva vigència, que és el que realment fa tremolar el relat oficialista. Els Usatges no van ser un experiment medieval de quatre dies. Van ser la norma suprema de Catalunya durant quasi set segles. Van resistir el pas del temps fins que el Decret de Nova Planta (1716) va suspendre tot el dret públic i constitucional català per dret de conquesta.
Però la història té una justícia poètica inqüestionable: Felip V va poder liquidar les institucions públiques, però es va veure obligat a mantenir el dret civil català tant arrelat i modern. L'esperit i molts dels conceptes clau seculars dels Usatges sobre la família, la propietat o les herències van sobreviure durant els segles posteriors i bateguen avui dia dins de l'actual Codi Civil de Catalunya.
Tenim una de les tradicions jurídiques i constitucionals vives més antigues i riques d'Occident.
Que ens vinguin a donar lliçons de respecte a la llei i de democràcia moderna aquells l'arbre genealògic de l'estat dels quals neix de l'absolutisme centralista és, com a mínim, d'una amnèsia històrica preocupant. Més Usatges i menys relats inventats. 📜🔥
You mean science books written by these Christians?
Isaac Newton
Johannes Kepler
Galileo Galilei
Blaise Pascal
Michael Faraday
James Clerk Maxwell
William Thomson, 1st Baron Kelvin
Max Planck
Arthur Eddington
Georges Lemaître
Werner Heisenberg
Erwin Schrödinger
John Polkinghorne
Jennifer Wiseman
Don Page
Russell Stannard
Stephen M. Barr
Ard Louis
William D. Phillips
Charles Townes
Antony Hewish
Nicolaus Copernicus
Tycho Brahe
Giovanni Battista Riccioli
Christopher Clavius
Pierre Gassendi
Roger Joseph Boscovich
Marin Mersenne
Jean Picard
Giuseppe Mercalli
Leonhard Euler
René Descartes
Augustin-Louis Cauchy
Georg Cantor
Kurt Gödel
John Napier
Marin Mersenne
Brook Taylor
Colin Maclaurin
Bonaventura Cavalieri
Pierre de Fermat
Blaise Pascal
Jacques Hadamard
John Wallis
Girolamo Saccheri
Chemists
Robert Boyle
Antoine Lavoisier
John Dalton
Humphry Davy
Robert Bunsen
Joseph Priestley
Amedeo Avogadro
Jöns Jacob Berzelius
Henri Moissan
Louis Pasteur
Linus Pauling
Gregor Mendel
Carolus Linnaeus
John Ray
Georges Cuvier
Jean-Baptiste Lamarck
Alfred Russel Wallace
Theodosius Dobzhansky
Francis Collins
Kenneth Miller
Jerome Lejeune
Francisco J. Ayala
Conrad Hal Waddington
George Washington Carver
Jan Swammerdam
Marcello Malpighi
Antonie van Leeuwenhoek
John Ambrose Fleming
Leonardo da Vinci
William Harvey
Joseph Lister
Edward Jenner
Thomas Sydenham
Andreas Vesalius
Raymond Damadian
Alexis Carrel
Thomas Browne
Paul Brand
Ben Carson
John Snow
Albrecht von Haller
Giovanni Battista Morgagni
Nicolaus Steno
James Dana
John Woodward
William Buckland
Adam Sedgwick
Charles Lyell
Matthew Fontaine Maury
Louis Agassiz
Richard Owen
Charles Babbage
Konrad Zuse
Claude Shannon
Alan Turing
Samuel Morse
Alessandro Volta
Guglielmo Marconi
Nikola Tesla
Wernher von Braun
John Ambrose Fleming
Karl Ferdinand Braun
Philo Farnsworth
Rosalind Picard
Roger Bacon
Gregor Mendel
Georges Lemaître
Marin Mersenne
Pierre Gassendi
Christopher Clavius
Athanasius Kircher
Girolamo Saccheri
Roger Joseph Boscovich
Jean Picard
Nicolas Malebranche
Nicolas Steno
William Buckland
Adam Sedgwick
Owen Gingerich
Deborah Haarsma
Prasanta Kalita
Alister McGrath
C. John Collins
Simon Conway Morris
Denis Alexander
Fritjof Capra
Allan Sandage
Arthur Compton
Robert Millikan
Subrahmanyan Chandrasekhar
Walter Bradley
Henry Schaefer
Brian Heap
Arthur Peacocke
Ian Hutchinson
Freeman Dyson
Charles Coulson
John Lennox
Rosalind Franklin
Cyril Ponnamperuma
Peter Medawar
George Ellis
Joseph Murray
Charles Hard Townes
Jeremiah Horrocks
Maria Gaetana Agnesi
Evangelista Torricelli
Otto Hahn
Max Born
André-Marie Ampère
Jean-Baptiste Biot
Georg Ohm
Christian Doppler
Anders Celsius
Ole Rømer
William Herschel
John Herschel
Johann Bernoulli
Daniel Bernoulli
Niels Stensen
Athanasius Kircher
Jean Buridan
Nicole Oresme
Albertus Magnus
Thomas Bradwardine
Robert Grosseteste
John Philoponus
Els castellans intentaren avassallar Jaume I durant les negociacions del tractat d'Almirra, però Jaume I els plantà cara: Vosaltres castellans sou gent de gran erguyll e ufana.