Policies requisant símbols no violents. Brutalitat policial. Crits catalanòfobs dels testimonis. Aquí tenim un exemple de com el racisme institucional contra els catalans actua amb total impunitat.
Com que no creiem que ningú faci res ho farem nosaltres. Preparem les corresponents denúncies per tal de posar en evidència com a l'Europa del segle XXI ser català és ser l'ase dels cops de les porres espanyoles.
Si coneixeu testimonis directes. DM.
A return to spheres of influence could make sense if you are a great power. If you aren't one, cheering it seems foolhardy. Once again, too many people are living mentally like Americans, not realising they are citizens of the periphery.
🏀🚨Al CB Manyanet Les Corts busquem entrenadors per acabar de completar una plantilla entregada i jove. Entitat amb més de 60 anys d’història al barri de les corts, 25 equips, paritat al 50% i en ple creixement esportiu.
Contacteu per a més informació! Us esperem
Aquesta nit m’he reunit amb el coixí, i he donat moltes voltes a aquesta carta oberta.
Els clubs humils som com enamorats platònics. Volem el millor pels nostres jugadors/es, sense gaire a canvi. Per a nosaltres són molt importants, únics, i no només ens centrem en la seva millora, sinó també en el seu benestar.
Però de cop i volta, apareix un ésser atractiu/va (club) que cautiva al jugador/a i també agrada a la família. Té un bon cotxe (categoria), vesteix bé (equipació diferent a la de sempre) i té el do de la paraula (un projecte atractiu).
Com que estimar també és deixar marxar, i els clubs humils volem el millor pels nostres jugadors/es, no fem pressió perquè es quedin. Si creu que és el millor per a ell/a, també és el millor per a nosaltres.
El problema ve quan aquesta persona atractiva, que té accés a un ventall gran de jugadors/es, es cansa d’aquest jugador/a de club humil, i acaba la relació (tall del jugador/a).
El meu resum. Fins que no hi hagi una normativa clara respecte els fitxatges entre menors (repte complicadíssim per a satisfer tothom), els clubs humils haurem d’assumir que, si no volem entrar al monopoli del fitxatge, perdrem entre 10 i 15 jugadors/es per temporada.
Els podem recuperar d’una manera molt noble. Posant una pilota de bàsquet a les mans, a 10 / 15 nens que no fan esport, a les escoles del poble. Començant de nou el procés des de zero.
Els adults hem aconseguit que el canvi de club esdevingui una situació inevitable. Si el club treballa bé, marxaran a llocs millors per viure “millors experiències”. Si el club no treballa bé, marxaran buscant un lloc on puguin desenvolupar-se millor com a jugadors/es.
Què ens queda? Seguir picant pedra per formar millors jugadors, i riure de tots aquells que es dediquen a formar equips cada temporada.
Al final, cadascú decideix en què inverteix el seu temps.
A casa nostra, sense anar més lluny, duem entre 20 i 30 cartes dirigides a nens/es en etapa formativa del mal anomenat codi ètic, que només fa que normalitzar una pràctica tòxica pel nostre esport.
Sobren projectes plens de canalla que acaba plegant a l’acabar l’etapa formativa -si no abans-, plena de frustracions i falses esperances, i falten projectes esportius íntegres i que posin les persones per davant. L’element social desapareix i l’esport queda buit, literalment.
Dimecres vam viure el Sant Jordi nacionalment + reivindicatiu en dècades, ahir victòria èpica del Barça contra el Madrid i contra el franquisme arbitral, avui la Moreneta surt a passejar per primer cop el segle XXI. Setmana gran per Catalunya, som i serem.
https://t.co/80RFoNLlvh
❗ La mobilització social d'entitats, escoles i famílies salva el valencià en una consulta fallida, opaca i plena d’obstacles tècnics
👉🏼 La societat valenciana ha apostat per la llengua pròpia a la consulta, especialment en les zones valencianoparlants
https://t.co/aFHGovfCS3
1/ 👁️ Mireu i escolteu atentament aquest vídeo del guionista Eduard Sola.
Pot semblar que el seu discurs sona bonic i benintencionat, però en realitat no fa res més que reproduir tots els discursos ressuats de la catalanofòbia (i ull, no nego que hi hagi classisme a Catalunya...
QUE ARAGÓ REP CADA ANY PASTA DE CATALUNYA, ATONTAO. QUE FIQUEU A LA CAIXA 91,5 EUROS I US EN RETORNEN 101,2. CADA ANY. CADA PUTO ANY, UN DARRERE L'ALTRE DARRERE L'ALTRE DARRERE L'ALTRE. QUE REBEU PER LA PUTA CARA + D'UN 10% DEL QUE RECAPTEU. COSA QUE PERMET QUE ELS VOSTRES RICS PAGUIN MENYS IMPOSTOS. COM POTS TENIR TANTA PUTA CARA DE DIR QUE VOLS QUE SE'T RECOMPENSI GENEROSAMENT SI ETS UNA PAPARRA. PAPARRA.
(No ser independentista amb aquesta gent és fanatisme. Confonen a la gent, els expliquen històries: és que s'ha de redistribuir de rics a pobres. Ah si? Doncs el sistema de finançament no ho contempla això. Els valencians són pobres i els treieu diners. Sabeu per què? Perquè si prosperessin es farien més valencians i mensy espanyols. Però quan passa això no importa. Només importa quan algú diu que s'ha d'acabar aquesta història. Aquí sí que és molt important la solidaritat. Puta Espanya, seriosament, puta reputa reputísima España. Destrueix les persones, estova els cervells.)