Imaginem-nos que som a casa nostra i que van entrant persones a explicar-nos coses o a fer-nos preguntes quan els sembla, a qualsevol hora de qualsevol dia.
Podríem deixar contínuament el que estem fent per atendre-les? 🤔
Amb els missatges de WhatsApp passa una cosa semblant. No sempre estem a punt per a respondre. Segurament llegirem els missatges, però potser els contestarem quan tinguem una estona tranquil·la per a poder fer-ho amb presència i consciència, llevat que siguin missatges sobre alguna cosa que passa en aquell mateix moment.
No hi ha cap protocol. No passa res si et deixen en vist i et responen més tard, i quan poden fer-ho amb calma.
Què ha de passar? No som el centre absolut de la vida dels altres, ni els altres són el centre de la nostra vida.
Ningú s’ha d’enfadar ni pensar que passa res estrany.
Perquè no passa res. Només passa el temps. I cal trobar el moment.
De vegades un llegeix un missatge i veu que no és urgent, i que en aquell instant potser està comprant verdures i coses que ha de triar, al metge, amb alrres persones, o simplement descansant.
Ens hauríem d’entendre més els uns als altres, i no sobrepensar, ni suposar, ni fer-nos embolics.
No?
I viure amb més pau, i més paciència, i més comprensió. 🤍😉
No tothom a qui li han fet mal, fa mal als altres. No sempre es repeteixen els patrons, ni per bé ni per malament.
Justament hi ha gent que ha patit tant, que tracta bé els altres, perquè no es vol ni imaginar de fer passar algú, el seu dolor.
Y sin saberlo tenía mi Estrella antes de que empezase el partido. Sé que me has dado la fuerza para conseguir algo único. Sé que me has estado viendo esta noche y que estás orgulloso de mí. Descansa en paz, papá 🌟❤️🩹