🔴 CASOS REALS DE NEPOTISME A CATALUNYA
—La parella de Sílvia Paneque: Alfons Jiménez
—La germana de Jaume Collboni: Yolanda Collboni
—La dona de Josep Rull: Meritxell Lluís
—La germana d'Alba Vergés: Núria Vergés
—La dona de Carles Puigdemont: Marcela Topor
—El germà de Josep Lluís Carod-Rovira: Apel·les Carod-Rovira
—La parella d'Ada Colau: Adrià Alemany
—El germà de Joaquim Nadal: Manel Nadal
¿Sabes de alguien que quiera un Tekel?+34 697 98 20 75
Un criador de las zonas de los incendios se piró y los dejó enjaulados. Han conseguido salvarlos, pero tienen 40 y están en la perrera. Sí no los adoptan, los sacrificaran😢
🩺 'Saragossa arrabassa a Barcelona la seu de l’Agència de Salut Pública en un nou cop al motor farmacèutic català'
Barcelona, amb l'ecosistema més potent en salut del sud d'Europa, no lidera res sota el govern Illa 🤦♂️
https://t.co/vsJsC24ELv
En resum: tenim una consellera cobrant 130.049 € anuals, un secretari general i un secretari de Millora Educativa cobrant 103.646 € cadascun, quatre directors generals amb 99.346 € cadascun, gairebé una trentena de càrrecs en una agència que costa 3 milions d’euros anuals, reactivada el 2025 per millorar el sistema educatiu i desenes de càrrecs més al Consell Superior d’Avaluació.
Centenars d’alts càrrecs de lliure designació, posats a dit, amb un gabinet extens d’assessors, i havent augmentat un 23,5% el pressupost d’educació respecte del 2022.
En total, se’ns en van més de 10 milions d’euros anuals, només en sous i estructures, per garantir que l’educació s’avaluï correctament.
Els van avisar fa quatre mesos i no van moure dit per resoldre res.
I, amb tot això, Catalunya es quedarà fins al 2029 sense dades comparables.
Quatre anys a cegues. Quatre anys sense saber si els nostres fills aprenen millor o pitjor. Quatre anys sense poder corregir el rumb.
Pst! El famós "cobrar per endavant" cedint els vots a Sánchez, regalant el país a Illa i el si vigilant, van vent en popa,tu!
Carlos Sainz Jr. dice estar muy "angustiado" por los incendios al tener en la zona de Ávila su finca familiar equivalente a 320 campos de fútbol. Sin embargo, ha fijado su residencia fiscal en Mónaco para no pagar a los bomberos forestales que están luchando contra el fuego.
Perdoni, crec recordar que el seu partit va boicotar Alstom i el va fer fora del concurs per subministrar tramvies a Barcelona perquè Alstom havia subministrat material a Israel.
Ara, a plorar perquè tanquen i acomiaden.
Han volgut amagar la caiguda en picat del sistema educatiu.
Primer ens van parlar d’un “error estadístic”. Ara, després d’aquesta gran presa de pèl, la consellera Niubó anuncia que “enfortiran” l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.
Traduït: més milions, més càrrecs, més estructura i més burocràcia.
Mentre els professors es manifesten als carrers, les aules s’enfonsen i els alumnes acumulen suspensos, la seva solució és reforçar el xiringuito.
Més despesa per intentar tapar el desastre. I els únics que en sortiran beneficiats seran els de sempre.
Enga, el maquillatge per a un sistema que fa aigües per totes bandes, ja està servit!
La forma de baixar el nombre de denúncies per furts i robatoris ha estat que denunciar un furt o un robatori no serveixi absolutament per a res, fent que la gent passi de denunciar.
La forma de no afrontar els resultats PISA ha estat no fer les proves segons els mínims estàndards de veracitat.
La forma de millorar el nefast i tercermundista servei de Rodalies ha estat crear més caos i vendre com a un èxit quan es reinicia el nefast i tercermundista servei de Rodalies.
La forma de vendre els peatges a la AP7 com a solució fabulosa pels contribuents catalans ha estat no invertir un duro per part de l'estat en millorar la AP7 des que se'n va declarar la gratuïtat.
La forma de combatre l'excessiu turisme a Barcelona és pagar la promoció de la ciutat amb diners de tots i batre el rècord de turistes a Barcelona un mes de juny amb més de 1M de visitants.
La forma de passar pàgina de l'1O ha estat enviar cap a casa condecorats als policies que ens van atonyinar, que els jutges segueixin impedint el retorn de Puigdemont i jutjar als Mossos que el van protegir mentre ell feia el Houdini.
Tot és de cartró-pedra.
Quan cremi algo del Metro de Barcelona recordeu que a TMB hi "treballen":
Laia Bonet del PSC
Antonio Balmón del PSC
Janet Sanz dels Comuns
Jordi Coronas d'ERC
Raimond Blasi de CIU
Manel Nadal del PSC
Jordi Terrades del PSC
Isidre Serra de Junts.
Sabeu què és l’APE?
-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.
Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.
I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.
Casualitat? Rasquem una mica més?
Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.
Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.
Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.
Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).
Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.
Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.
De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals
Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.
D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.
I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.
Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.
Qui avalua els que ens han d’avaluar?
En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.
I aquí és on cal començar a estirar del fil.
Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.
O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.
Ja n’hi ha prou.
Em pregunto com és que l'ajuntament de Mataró (PSC) és tan dur amb un veí que planta tres arbres i el govern de la Generalitat (PSC) és tan tou amb ADIF per carregar-se un aquífer.
A vegades penso que el PSC odia els catalans tant com el PSOE.
A veure si ho entenc...han enterrat la grua amb tones de ciment taponant l'aqüífer del Besòs i el rec comtal? És així?
I qui ho ha decidit no és a presó? De debò?
Responsables d' @Adif_es i @oscar_puente_ ja heu presentat denúncia o sou vosaltres els delinqüents?
Den französischen Piloten Éric Durand reicht es:
"17 Milliarden um den ukrainischen Krieg und die Korruption zu füttern, 15 Milliarden pro Jahr, um Von der Leyen und die EU zu mästen - und uns fehlen die Löschflugzeuge!"
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
Salgo de una comida con gente del sector y hablando de los incendios me cuentan que Francia lleva dos días soltando retardante desde un A400M con un kit diseñado en Sevilla.
Os enseño el vídeo, que publicó el primer ministro francés.
España fabrica el avión, ha diseñado el kit y no puede usarlo.
El kit es un depósito de 20.000 litros que se mete en la bodega como una carga cualquiera, se ancla al suelo y se conecta a la rampa trasera. En unas tres horas el avión es una cisterna.
Suelta veinte toneladas de retardante en diez segundos. Por comparar, un Canadair (de los que ya hablaremos) carga seis.
Sevilla es la línea de montaje final del A400M para todo el programa. El kit lo han diseñado allí los ingenieros de Airbus.
El Ejército del Aire español participó en las pruebas.
Francia firmó con Airbus el 17 de julio. El 25 el avión estaba operando sobre Lacanau.
Ocho días entre la firma y el primer lanzamiento. El convenio lo firmaron Interior y Defensa a título experimental, y los ensayos en vuelo empezaron el 20.
España lleva desde mayo anunciándolo.
El 21 de mayo, en Torrejón, Sánchez prometió para esta campaña "el nuevo kit apagafuegos para aeronaves A400M de Airbus".
Dos meses después hay un prototipo en el mundo y lo está volando Francia.
Aquí, dice Airbus, harían falta validaciones, vuelos de prueba y certificar a las tripulaciones.
Preguntada por el calendario, la compañía remite al Ministerio de Defensa. Defensa no ha contestado.
Con Madrid, Ávila y Toledo en emergencia de interés nacional desde el viernes y más comunidades con incendios graves, alguien tendrá que explicar ese calendario.
Cuándo se pidió, cuándo se certifica y por qué el único prototipo que existe lo está volando Francia.
Francia lo decidió el 17 de julio. Aquí llevamos dos meses anunciándolo.
Queremos respuestas.
1/
🥛🥛🥛
Avui estic de moltíssima mala llet.
Les competències educatives dels nostres fills són l'única matèria primera que té aquest país. No tenim petroli: tenim escoles.
I l'únic mirall extern que ens diu si eduquem bé o malament es diu PISA.
Aquest any, Catalunya no tindrà mirall. L'hem trencat nosaltres. Millor dit, El GOVERN DE TOTHOM.
Obro fil. 🧵