A rare case of genetic chimerism led to a shocking paternity test result.
After the birth of his son, routine genetic testing showed something impossible: the man was not the biological father. There was no mix-up at the hospital, no infidelity, and no laboratory error.
The real explanation was far stranger.
The man is a genetic chimera — he carries two distinct sets of DNA in his body. Early in his mother’s pregnancy, he absorbed his fraternal twin in a case of “vanishing twin syndrome.” As a result, most of his tissues (including the cheek cells used for the standard paternity test) contain one genetic profile, while a portion of his reproductive cells (sperm) carry the DNA of his absorbed twin.
When he fathered his child, the sperm that fertilized the egg carried his twin’s DNA — meaning, genetically speaking, his own unborn brother was the biological father of the boy. The man is both the legal and biological father… and technically the child’s uncle at the same time.
Further testing of his semen confirmed the presence of two different genetic lines, resolving the mystery. This remains one of the very few documented cases of chimerism causing a false-negative paternity test.
Such instances are extremely rare, but they highlight how complex human genetics can be — and how a single person can literally contain the DNA of two individuals.
["A case of chimerism-induced paternity confusion: what ART practitioners can do to prevent future calamity for families." Journal of Assisted Reproduction and Genetics]
No volem especular, però perquè la Universitat de Girona, amb diners públics, paga cada dia el menú d'entre 2 i 5 persones en un restaurant de Girona?
Alguns menús arriben als 147 euros per persona!
De fet, fins a on podem veure, és l'única universitat de Catalunya que paga menús diaris.
Restaurant Le Bistrot de Girona, Restaurant Blanc... amb suplement de peix, suplements de caragolada, arròs del senyoret.
Rodalies no anirà bé mai més, es carregaran FGC, l'escola pública és insuficient i la sanitat està desbordada. Ens han deixat sense país, però continuen apujant impostos. Cal rebel·lar-se contra la casta política espanyola i la col·laboradora: ni un vot per a ells.
El Ministerio de @oscar_puente_ ha justificado la castellanización apelando a la seguridad vial.
Medida acertada. Todos sabemos que cuando los españoles circulan por Francia, Italia o Alemania la mortalidad es tremenda porque no entienden Carcassonne, Milano o München.
@Monica_Garcia_G@JorgeGCriado1 Entonces no es una guardia, Mónica, es un turno. Por favor acércate a la SEAT, RENAUL, FORD, CITROEN... allí te explicaran cómo coño se lo montan para cubrir 24x7 sin guardias, pagando todas las horas y cotizándolas. Que no hace falta que pienses, basta con que copies.
@Monica_Garcia_G@JorgeGCriado1 La obligación de atender a los pacientes las 24 horas es el SNS, para un médico en concreto solo durante el horario de su jornada
Lo q no se entiende es que para el médico añadan guardias de 24/17 horas, y para enfermeros, TCAE o celadores jornadas de 8/12 horas sin horas extras
«Recuperado del enemigo». Els dipòsits franquistes al @MuseuNac_Cat
Revisió de la seva pròpia història i la de les seves col·leccions ara posant el focus en les obres dipositades per l'SDPAN, el “Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional franquista”.
https://t.co/fcJ3Dx7JUE
#RomànicDeCine | Sant Fructuós de Músser (Lles de Cerdanya) a la pel·lícula 'Ficció' (2006) de Cesc Gay. Un tímid director de cinema (Eduard Fernández) busca inspiració en un petit poble del Pirineu on trobarà l'amor.
Ya tenemos padres, aquí, en España que rechazan administrar la vitamina K al nacimiento, incluso por vía oral. Es cuestión de tiempo que tengamos que atender a neonatos con hemorragias intracraneales graves absolutamente evitables. Todo por creer en fuentes de desinformación.
Narcís Serra explicant, ja fa mig segle, que una de les lliçons històriques de la Generalitat és que acceptar noves competències, sense el finançament necessari corresponent, és un parany.
També deixa entreveure que les comissions mixtes amb l’Estat son una mè.
Barcelona 1977.