Sóc mestra i mare d'una criatura amb discapacitat que va a l'escola ordinària.
El 2017 es va aprovar el decret d'inclusió educativa i segueix sense desplegar-se totalment. Per això també fem #vagaeducacio
Dejar de culpar a los profesores sería un buen inicio.
Muchos niños no tienen problemas de escuela.
Tienen problemas de casa.
Pantallas todo el día.
Cero conversación.
Nadie sabe cómo están.
Pero eso sí:
exigimos que el colegio lo arregle todo.
Y aquí viene lo incómodo:
ningún profesor puede competir
con horas de pantalla
y cero atención en casa.
Y esto no es problema del colegio.
Els docents no ens neguem a anar de colònies. Ens neguem a fer 49.5 hores extra (en tres dies) sense que es compensi horari i/o es paguin hores extra i/o es pagui l'extra de responsabilitat q suposa aquesta feina.
Comptant que el Departament d'@educaciocat, interessadament, inclou al recompte una quarta part de tots els docents que estan obligats a fer serveis mínims i que encara no tenen totes les dades, crec que podem parlar d'una vaga històrica a l'àmbit educatiu.
La gent (no persones) que no dona suport a la vaga dels docents, els convido un mes sencer a una aula d’una escola. La realitat social d’avui és molt complexa en comparació a la de fa 20 anys. El decret d’inclusió és una utopia perquè no hi ha recursos per implementar-lo.
Divendres vaga de pagesos.
Dilluns vaga de maquinistes.
Dimecres vaga de mestres.
Dijous vaga de metges.
Ànims al fill de pagesos universitari que agafa un tren per anar a les classes de medicina.
Per calcular l'èxit o fracàs de la vaga de demà cal observar algunes dades de sortida.
Cal tenir en compte que no tothom podrà fer vaga, així que tenir un 100 % de seguiment és impossible.
Per a veure quines dades cal mirar, [Obro fil]
Tot el meu suport a les vagues de docents i personal sanitari de la pública. Sempre, incondicional, perquè al meu parer són els col·lectius més importants de la societat. Amb vosaltres ✊🏼