Apel·lar al 'amigos para siempre', a l'esperit olímpic i a tota la mandanga federalista, soleturista i nacionalista era més fàcil quan no hi havia xarxes, quan controlaven el 100% del relat i, sobretot, quan no havien sortit en tromba a acomidar la policia al crit d'aporellos.
APROPIACIÓ CULTURAL ESPANYOLA
(Me la paso pel folre)
La Sagrada Família és catalana. No és una postal espanyola amb una mica de color local. No és un decorat disponible per al protocol de l’Estat. És una obra catalana, nascuda d’una ciutat catalana, d’una cultura catalana i d’una manera catalana d’entendre la bellesa, la fe, l’ofici i la continuïtat.
Espanya ho sap perfectament. Per això la vol. No la vol perquè l’entengui. La vol perquè brilla. Perquè té món. Perquè impressiona. Perquè dona prestigi. I tot allò català que impressiona, Espanya corre a posar-s’ho a la vitrina com si fos seu.
Aquesta és la seva apropiació. No venen a mirar la Sagrada Família. Venen a espanyolitzar-la amb protocol, relat, llengua i poder. Venen a convertir una obra catalana en escenografia d’Estat. Venen a dir al món que això també és Espanya, com si Catalunya fos només el lloc on Espanya guarda les seves coses boniques.
I quan el català demana centralitat a casa seva, aleshores apareix la bèstia. Regional. Imposició. Politització. Sempre la mateixa cantarella. La pedra catalana els encanta. La llengua catalana els molesta. Gaudí els encanta. La catalanitat de Gaudí els sobra. Barcelona els encanta. Catalanisme com a subjecte nacional els fa nosa.
Volen la Sagrada Família sense el poble català al centre. Volen el temple sense la nació. Volen la bellesa sense l’arrel. Volen el fruit i menyspreen l’arbre. I encara tenen la barra d’acusar-nos a nosaltres de fer política quan afirmem que una obra catalana és dels catalans. Nostra.
No hem de demanar perdó per dir-ho. Ni hem d’abaixar el to. Ni hem de fer veure que això va de sensibilitats lingüístiques o de detalls protocol·laris. Va de poder. Va de qui posa el marc. Va de qui té dret a dir què és la Sagrada Família davant del món.
La Sagrada Família no és Espanya a Barcelona. És Catalunya dreta, feta pedra, llum i memòria. Si això els incomoda, que s’hi vagin acostumant. No ens han de cedir la nostra centralitat. L’hem d’exercir.
Cal aclarir que el govern 🇪🇸 ha invertit 0€ a la construcció de la Sagrada Família des del dia 1. ZERO!. Tot ha estat suport privat català. Dels €207M x restaurar monuments històrics a Catalunya el 2008, ZERO van ser per a la SF. QUÈ HI FAN ARA XUCLANT CÀMERA?
Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble.
Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.
Veient el paperot lingüístic del cardenal Omella ara que el Sant Pare ja és al nostre país, costa força de creure que les intencions inicials que pràcticament totes les intervencions del papa fossin en castellà vinguessin del Vaticà, i no de Barcelona.
@ElsadelCastill3 El "Estadio" es diu Lluís Companys, un president afusellat per nazis que feien el mateix discurs sobre Catalunya i el castellà que s'ha fet a propòsit de la vinguda del papa. Jo prendria nota.
"Acció Cassandra denuncia als tribunals per catalanofòbia Marc Giró, Brigitte Vasallo i RAC1. Vasallo va assegurar que el català era una "llengua feixista" i un abús demanar-la als immigrants"
via @racocatala
https://t.co/Vjq6EXSn7X
@Tleptolemo@Igarrigavaz Hi ha els llibres, ves a la biblioteca. Fins i tot llegint els vostres inventors d’històries s’entén la perversitat del q el papa farà i de com us apropieu de tot com miserables de cantonada amb la força de l’estat.
@Titubean Abans de Franco quasi tota la població que vivia a Catalunya era catalana. Ara els catalans som un 35% de la població. Això tampoc és culpa d’Espanya, oi? Supremacistes vosaltres, els màxims exterminadors de nacions de la història
Fer un discurs en castellà a Barcelona per a teòricament combatre la ultradreta, de fet és donar-li una gran victòria a la ultradreta, que sempre ha somniat amb la castellanització de la nostra capital.
Porten més immigrants per substituir el poble català, per això parla castellà. Les substitucions ètniques no eren cosa de Hitler, Franco i Milosevic? Pregunto.
@Pep_Montes@EnricGoma@CatalunyaRadio No és incapacitat, és ganduleria. Fer les coses bé (en aquest cas parlar bé un idioma), no només requereix talent/capacitat sinó també esforç, temps i oportunitat/possibilitat. En aquest cas concret no el parla bé per pura ganduleria.
A banda de tenir uns valors personals de claveguera que es pensen que ara, després de tants anys, ens empassarem aquestes motos. Van passar-se al castellà per la puta pela i ja està. Fins i tot això tindria una certa dignitat. Però són baixos, roins i retorçats. Un país de monstres col·laboracionistes.