@gabrielrufian Contra Catalunya, tots els espanyols són salvatges. Al noi, no l'agradeixen per dur una estelada, sinó per ser català. A tu, només t'agredeixen per ideologia, perquè ets espanyol com ells, a ell ningú li pregunta si és de dretes o d'esquerres, l'odien perquè és català.
Golpejar a un menor emmanillat i totalment reduït infringeix la doctrina del TEDH (Art. 3 CEDH, cas Bouyid): qualsevol força física no estrictament necessària sota custòdia atempta contra la dignitat i constitueix violència gratuïta. En haver cessat la resistència, l'agressió executa un dol de represàlia o discriminació ideològica subsumible en el delicte de tortura de l’art. 174 del Codi Penal. Estem davant de fets molt greus.
@davidpastor70@ernest_sant D'altra banda, aquests esportistes han sacrificat i s'han esforçat molt per ser a un Mundial o unes Olimpiades i l'impossibilitat de ser-hi si no és representant Espanya els condiciona en gran manera. Al Regne Unit, per exemple, això no passa.
@davidpastor70@ernest_sant Segurament, però no ho sabrem mai. Ni d'aquests que menciones ni dels centenars o fins i tot, milers d'esportistes catalans i bascos que representen o han representat a Espanya al llarg dels anys.
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.
Por alguna razón, rotular negocios íntegramente en inglés, ofreciendo cheese cake, smoothies, speciality coffe, ice cream, barber shop, cold drinks, wines & spirits, craft beer, nails boutique o artisan bakery, no discrimina a los castellanoparlantes.
Hacerlo en euskera, sí.
La segona part del vídeo d'Assumpta Serna que s'ha fet viral en poques hores i que convindria que escoltessiu per tenir clar la força de les xarxes socials. Feu-lo còrrer i el que vulgui, que l'ompli , ens ajudarà molt a tots plegats!!
Ho enteneu ara perquè molts polítics els foten tanta por les xarxes? L’enllaç per omplir la vostra experiència si n'esteu afectats d'una o altra forma és aquest … 🤗🤗🤗
https://t.co/02Dpwbvnvx
Perfil d’instagram d’Assumpta Serna @assumptaserna
El discurs triomfalista de Sánchez i Illa, quan Espanya i CAT (arrossegada per Espanya) s’estan enfonsant a trossos, només és possible perquè tenen comprades totes les prostitutes del gremi periodístic. Aquí no hi ha premsa lliure: només mitjans subvencionats al servei de la propaganda del règim.
Oriol Junqueras ens presenta una falsa dicotomia. És cert que el nou finançament aportarà 4.700 milions d’euros a la Generalitat. Però aquests diners vindran, o bé dels impostos que paguen els catalans (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé del deute (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé de la reducció de la despesa del gobierno de España.
Si em demaneu la meva opinió, jo crec que, de les tres alternatives, el què passarà és que vindrà de la reducció de la despesa.
Dit això, la història ens demostra (i Junqueras 1.0 sempre ho havia dit així quan parlava del dèficit de la balança fiscal) que, quan el gobierno ha de donar més diners a la Generalitat de Catalunya, el que fa es reduir la despesa que el gobierno fa a Catalunya (per entendre’ns i per dir-ho de manera simplificada, els traurà de Rodalies). PER TANT, el que passarà és que els diners que arribaran a la Generalitat vindran dels diners que el gobierno de Espanya gastava directament a Catalunya.
El dilema, doncs, no és si preferim que els diners els tingui la Generalitat o siguin a la butxaca dels ciutadans de Catalunya, sinó si preferim que els diners dels Catalans els gestioni el PSOE (el partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar inversions -com ho demostra el mateix funcionament de rodalies) O BÉ que els mateixos diners els gestioni el PSC (sucursal catalans del partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar els recursos catalans -com ho demostra el cas PISA, les vagues de mestres, les infiltracions dels mossos, la crisi de la DGAIA i l’escàndol dels Tests de Covid que no servien i que es van comprar quan Salvador Illa era ministre de sanitat -o SanidaZ, deia ell a les rodes de premsa).
Les butxaques dels catalans, doncs, no veuran ni un euro dels 4.700 milions. La pregunta és: aquests diners els malbarataran els corruptes ineptes de Madrid o els corruptes ineptes de Catalunya? PSOE o PSC? No hi ha més alternatives.
@j_m_canela@PompeuGuarner@JanueMiret El que t'hauria de preocupar és que se li negui un dret a un pacient que és més vulnerable precisament per aquest fet, tanoca.
Els drets són per exercir-los, prova-ho.
Sabeu què és l’APE?
-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.
Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.
I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.
Casualitat? Rasquem una mica més?
Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.
Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.
Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.
Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).
Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.
Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.
De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals
Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.
D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.
I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.
Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.
Qui avalua els que ens han d’avaluar?
En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.
I aquí és on cal començar a estirar del fil.
Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.
O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.
Ja n’hi ha prou.
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
PISA 2026: Cronologia d'un escàndol.
8 de gener de 2025: El president Illa i Andreas Schleicher, de l'OCDE, signen un contracte. Els organitzadirs de PISA elaboraran un informe sobre l'educació catalana i cobraran 1,5 milions d'euros públics.
6 de juliol de 2026: Es presenta l'informe de l'OCDE, on una avaluació "coherent" del sistena es considera una prioritat. El Govern JA SABIA des de març que les proves PISA no eren vàlides. Però van fer el gran teatre igualment.
24 de juliol: Esclata l'escàndol. Un 23% de l'alumnat hacia estat exclòs de les proves, l'OCDE recomana un 5%.
Les avaluacions que el propi informe prioritzava, només queden invalidades a Catalunya. Repetim: ho sabien des de març. Educació culpa els centres.
26 de juliol: Les Direccions acusen el Govern. 51 centres cometent autònomament el mateix error?
Negligència, opacitat, malbaratament, desgavell... I altres paraules que ens estalviem però que tots tenim en ment.
Tot plegat absolutament inadmissible, a més d'escandalós i surrealista.
El 22 de juliol de 2010, arran del cas de Kosovo, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia sentencià que la declaració unilateral d’independència d'un país no vulnera cap llei internacional. #raonsperlaindependència