Ot

''Nothing great was ever achieved without enthusiasm'' -Ralph Waldo Emerson

[Ot @OtoSubi]

Pancartes a favor de @OtoSubi a més de 50 ciutats italianes

[allucinAzioni @visionaria_io]

Ragazzi, lo hanno fatto, sono scesi in piazza

[joan real @esparverblau]

Per què volen posar CENTRALS SOLARS als darrers camps del Vallès Occ.: les àrees més riques en biodiversitat, molt més que els Parcs Naturals quan tenim ple de polígons industrials i logistics sense ni una placa solar? I les ciutats i pobles pràcticament les cases no en tenen?

[Ot @OtoSubi]

@chribreuer @namonserda @gerrinsss

[David Garcia i Rubert 🎗 @DavidGarRubert]

Jo, del que puc parlar és del nivell mitjà dels alumnes que m’arriben i han arribat a la facultat d’Història on imparteixo docència des del 2004. 20 anys i poc de perspectiva, vaja.

La meva experiència és que en aquells moments jo podia impartir uns coneixements i aptituds que ara ja no puc transmetre. Certament, l’actitud mitjana dels estudiants ha anat canviant i, sens dubte, ens arriben de secundària molt més infantils, molt menys centrats i molt menys interessats (de mitjana; sempre hi ha excepcions). I fins i tot molt menys presents (l’absentisme a les aules és estratosfèric).

Amb tot, aquest no és el principal problema. La qüestió és, sobretot, la base de coneixements amb què ens arriben: és ínfima. I tu, com a docent, has de construir sobre unes bases. L’any 2004 les bases, que ja no eren extraordinàries llavors, eren les que eren; avui dia es troben molt, però molt per sota. I per tant tu, com a professor, has de rebaixar el nivell de sortida fins a aquests soterranis actuals per a poder aconseguir fer alguna cosa, que no deixa de ser un pàl·lid reflex del que abans aconseguíem.

I això té repercussions? I és clar, que té repercussions. Molt, molt importants. Però a la Generalitat (la de tots els colors, els haguts i els d'ara) tot això li importa una merda des de fa molts, però molts anys.

Tot el meu suport a mestres i professors. Teniu raó. I els del davant són uns salvatges primitius.

[Néstor F. Marqués - Antigua Roma al Día @antigua_roma]

Hoy se celebraba en Roma la fiesta en honor a la diosa Fortuna. Podía ser buena o mala, pero solía asociarse con la buena suerte.

[Matts @Dockmyran]

Tehran, water, mismanagement & climate-fluff

This Tehran story is a perfect example of how real, man-made structural failures get dressed up as “climate emergencies” to avoid responsibility. Tehran is not running out of water because of CO₂. It is running out of water because of decades of political incompetence, overpopulation, broken infrastructure, and catastrophic resource management.
Let’s deal with reality instead of hashtags:

1. Tehran was never environmentally suitable for a mega-city.
This has been known for over 50 years. Iranian scientists warned already in the 1970s that the region’s groundwater reserves were insufficient for a growing metropolis. The government ignored it and stacked more than 10 million people into an area that naturally supports a fraction of that.

2. 90% of Iran’s total water is consumed by outdated, inefficient agriculture.
Leaky canals, flood irrigation, water-intensive crops in desert regions, and a total lack of modern water management. Groundwater has been pumped down to ancient levels.
That’s not “climate change”.
That’s self-inflicted depletion.

3. Iran built over 600 dams — many of them in the wrong places.
Some dried out river basins, others cracked, others broke local ecosystems. Many were political vanity projects. And when the system collapses, the blame is conveniently shifted to “global warming”.

4. The country loses 30–40% of its treated water to broken pipes and failing infrastructure.
This is documented. That means one-third of all usable water disappears before it reaches a tap.
No climate model, no heatwave, no future projection comes close to the damage caused by decades of neglected maintenance.

5. Population growth exploded while water planning stood still.
Tehran’s population grew from 2 million to over 10 million in a few decades. Water demand tripled. Planning did not.
Blaming this on climate is like drilling holes in your fuel tank and then blaming the gas station when the car stops.

6. Extreme heat is normal for Iran — it has been for thousands of years.
This region has always had scorching summers. It is not a new phenomenon. The difference is that politicians built a mega-city that requires far more water than the regional ecology can supply.
Nature didn’t fail.
Policy did.

7. Tehran’s crisis is one of governance, not temperature.
And that’s the part activists never mention. Because it’s easier to shout “climate crisis!” than to explain 40 years of mismanagement, corruption, failed irrigation policies, rapid urban sprawl, and collapsing infrastructure.

The truth is simple:

Tehran’s collapse is self-created
Not a global omen
Not a climate prophecy
Not a CO₂ story

It is a long-predicted result of ignoring hydrological limits, overshooting groundwater extraction, mismanaging agriculture, building unsustainable cities, and refusing to maintain basic infrastructure.

And now that the consequences have arrived, the same people who caused the problem wrap it in a moral hashtag and present it as a global warning.

Reality doesn’t care about hashtags.

Tehran is not a climate tragedy.
It’s a political and structural failure — decades in the making — dressed up as a climate headline.

[Toti @xaiecologic]

Trista i commovedora història que ens explica la duresa i la crueltat de la muntanya.
El bon pastor no va deixar les ovelles abandonades en la maltempsada i el seu lleial gos es va quedar a la muntanya perquè s'hi va quedar el seu pastor sense vida..
Descansa en pau noble pastor.

[OUTSIDERS.ESP @outsidersesp]

“La ternura del agua”

«(…) Cuando les dije a mis compañeros de Falange que yo no iba a pegarle a aquellos hombres, el sargento Salazar me puso una pistola en la cabeza:

-Cabrón cobarde te hiciste rojo, aquí todos o ninguno- me dijo apretando el cañón sobre mi sien.

Eran cuatro muchachos jóvenes que yo conocía de Agüimes y Casa Pastores, todos jornaleros en las tierras del Condado, los más jóvenes eran dos hermanos de apellido Artiles, no pasaban de veinte años, pobres chiquillos demasiado jóvenes para aquellas torturas.

Los otros dos yo los conocía de la lucha canaria, uno era luchador del Adargoma y el otro un gran aficionado, nos veíamos en las luchadas, allí en aquella época se conocía todo el mundo, la madre de los Artiles había muerto la misma noche de la detención de un ataque al corazón por el disgusto tan grande.

Es que cuando nos llevábamos a los hombres la familia sabía que ya no los verían más, que estaban condenados a ser maltratados hasta la muerte, luego tirados vivos o muertos en cualquier pozo, furnia o agujero volcánico.

Esa noche fue terrible, yo nunca había estado en una toma de declaración, no supe nunca que querían sacarle porque aquellos muchachos se veía que no tenían un papel relevante en la Sociedad Obrera, unos más que habían participado en huelgas pero nada más, no eran de los importantes, pero me sorprendió que les dieran tanta leña.

Yo me mantuve como pude allí callado, Salazar me miraba de reojo por si decía algo, me jugaba también la vida, no sería la primera vez que dispararan contra alguno de Falange por negarse a las matanzas.

De los cuatro tres estaban muertos, destrozados por los puñetazos y patadas, el cuarto era uno de los hermanos Artiles, a los cuatro los metimos en la carraca de Dionisio Morales, cabían unos sobre otros en el volteo, la sangre iba dejando una estela desde Cuevas Muchas hasta el pozo de Guayadeque. Allí los tiramos, yo tuve que ayudar, fue de las cosas que más me arrepiento en mi vida, desde esa noche no he dormido bien cuando vi como caían al fondo, Artiles todavía vivo y gritando, golpeándose contra las aristas del pozo, destrozándose sus cuerpos hasta recorrer los cien metros de abismo, a los dos o tres meses fuimos de nuevo de noche a echar sacos de cal viva para desintegrar los huesos.

Recuerdo ver con los años sacando agua de allí para el ganado y consumo humano, yo sabía que había muchos muertos en el fondo, que no todos llegaban a la Sima Jinámar, que era más fácil en el mismo pueblo…»

[Testimonio de Carmelo Medina Bolaños, trabajador de Telégrafos y miembro de Falange en el Sureste de Gran Canaria durante los años del genocidio. Dibujo de Castelao. Entrevista publicada en el libro de Francisco González Tejera, “Fragmentos de rebelión” (2021).]

[Projecte Òliba - Empordà @OlibaEmporda]

🦉 El Projecte Òliba és un projecte de l'@APNAE_1992, de conservació, gestió i divulgació de la població d’#òlibes a l’#Empordà.

[Ramon Alcoberro Pericay @RPericay19229]

Els imperis no tenen cap simpatia per la llibertat d'expressió. Ni pels poetes. L'imperi romà va exiliar Ovidi a Dàcia, l'espanyol Frai Luís de Leon va passar quatre anys a la garjola. Dostoievski va ser condemnat a mort i Brodsky a presó i exili. Convé recordar-ho de vegades.

[La Caçadora de Masies @martamasies]

La majoria de piques d'oli que he documentat visitant masies tenen pany i clau. Tota una demostració que l'oli ha estat i és un bé molt preuat dins la nostra cultura.

En voleu saber més? ⏬️

[MΛRC VIDΛL @marcvidal]

lo de Polonia 😳

_
SALARIOS ANUALES PROMEDIO 1994-2024
Países de la OCDE (precios constantes de 2024, USD PPA)
Sin incluir los valores atípicos: Letonia, Lituania, Estonia, Eslovaquia y Chequia (salarios muy bajos en 1994), y Turquía (sin datos para 2024).

[Teledeporte @teledeporte]

Este es el momento en el que manifestantes a favor de Palestina han interrumpido la crono por equipos del equipo Israel, en protesta por la actuación del estado israelí en la guerra de Gaza.

#LaVuelta25 #VueltaRTVE27a #ciclismo

[Alimañas @CastellaNatura]

"Hay que limpiar los bosques", el mantra más repetido estos días, como si los bosques convertidos en jardines estériles no ardieran.

Los bosques necesitan sotobosque, árboles muertos, regeneración. Los bosques cuanto más caóticos y diversos, más vivos y resilientes son

[Ot @OtoSubi]

@gerrinsss Sí. Es veu en allò que deies dels pronoms, la pronunciació de la ella i, especialment, en la pèrdua de vocabulari regional.

[La Caçadora de Masies @martamasies]

La causa principal dels incendis és l'abandó de les masies. Perdoneu, però algú ho havia de dir...

[Ot @OtoSubi]

@dvbotet El meu avi era de Palafrugell, es llevaven ben d'hora i anaven a bosc a fer carbó. Després l'anaven a vendre en carro fins a Calella. De tornada dormien i el burro els portava tot sol cap a casa.
De camí podien contar els cotxes que veien amb una mà. Era nascut el 1943.

[Ot @OtoSubi]

@Baldufaire

[Orikron 🇵🇹 骆培思 @orikron]

🔥 There's a guy on Douyin who makes industrial-grade beyblades that light up into flames

[Jordi Aragonès @jordiaragonesm]

Els moviments del PP a la Unió Europea contra el català evidencien dues coses:

La primera, que la catalanofòbia encara dóna vots a Espanya. La segona, que ni el PP ni VOX representen allò que algun dia va ser la dreta i el tradicionalisme peninsular. Lluny d’aquesta herència, tots dos partits encarnen una versió castellana d’una socialdemocràcia jacobina que, sota aparença nominalment conservadora, es nega a reconèixer que la llei i l’autoritat no neixen de l’Estat, sinó de la tradició, dels costums, dels avantpassats i dels pobles.

PP i VOX no representen les antigues Corts ni les llibertats forals. No representen la idea d’un ordre natural construït al llarg dels segles. Són, de fet, els hereus del centralisme revolucionari, enemics de les constitucions històriques i de la diversitat de pobles.

La seva idea d’Espanya és la del Comitè de Salut Pública. El seu nacionalisme no és tradicional ni popular, sinó estatista, homogeni i artificial. Volen substituir la pluralitat per l’uniformitat, l’arrelament per l’administració.

Per això no poden entendre que la sobirania no resideix en una capital ni en unes institucions abstractes, sinó en la continuïtat viva d’una nació amb llengua, cultura i visió del món pròpies. Els catalans no compartim ni llengua, ni cultura, ni concepció política amb Madrid —ni ara, ni fa 300 ni fa 700 anys.

Com deia el revolucionari Gregoire el 1794:

“El federalisme i la superstició parlen bretó, l’emigració i l’odi a la República parlen alemany, la contrarevolució parla italià i el fanatisme parla basc. Destruïm aquests instruments de prejudici i error.”

Aquesta és encara avui la mentalitat dels qui es presenten com a patriotes espanyols. Però no són altra cosa que uniformistes afrancesats, enemics de les llibertats històriques de qualsevol poble.

[Gerard Pujadas Serra @gerrinsss]

@jordimasquef D'aquells dies, quan en Lorca va ser primer a Figueres presentant Mariana Pineda i després a l'Ateneu Barcelonès. Però què collons heu de saber...