Andròmines de paper

Un moment, un detall, una història que no pots treure’t del cap...

[Andròmines de paper @PAndromines]

Quan surtis, t'ensenyaré a córrer i a saltar. Et descobriré el món a canvi de res. Com fan els bons germans.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Quantes passes s’han de fer junts per fer-se un primer petó?

[Andròmines de paper @PAndromines]

No et deixis enganyar pels teus ulls. El mur és recte i pla, i l’escala fa corbes sinuoses. Una il·lusió òptica de primera.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Des que va marxar tot ha esdevingut àrid. Indòmit. No sé què faig, ni que he de fer. La sorra del desert que m'ha deixat al cor, no em deixa moure.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Quan surtis, t'ensenyaré a córrer i a saltar. Et descobriré el món a canvi de res. Com fan els bons germans.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Els espectadors de tot el món estan enganxats a la pantalla. Espero que hàgiu comprat provisions. El record d’aquesta espectacular cursa està en dos dies, tres hores, cinquanta-dos minuts i onze segons. Serà històric.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Si necessita la meva sabia per poder créixer una mica més alt del que jo ho he fet, la tindrà. Qualsevol cosa per un fill.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Aquest any ens podem permetre un pastís sencer. Però al papa, a la iaia i a mi no ens ve gaire de gust. Així que mirarem com tu i el teu germà us mengeu un tros ben gros.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Ara, el corrent elèctric genera una agradable melodia que t’acompanya mentre passeges. Era tan fàcil que no m’explico com ningú no ho havia pensat abans.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Cada vegada que obro el calaix, els vinils estan moguts en una forma diferent. Com si en comptes de contenir-la, escoltessin la seva pròpia música. Em pregunto, quina deu ser…

[Andròmines de paper @PAndromines]

Els espectadors de tot el món estan enganxats a la pantalla. Espero que hàgiu comprat provisions. El record d’aquesta espectacular cursa està en dos dies, tres hores, cinquanta-dos minuts i onze segons. Serà històric.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Em ve al cap una imatge que il·lustra perfectament com són les relacions romàntiques, però ara no sabria com explicar-te-la.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Sentia com li parlaven les parets, i els sostres, i els terres. I de tant en tant, entre tot el xivarri i la xafarderia, algú deia alguna cosa que la commovia.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Si necessita la meva sabia per poder créixer una mica més alt del que jo ho he fet, la tindrà. Qualsevol cosa per un fill.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Ha passat infinitat de nits sense dormir. Amb dubtes, pors, incerteses que no la deixaven pensar. Però avui ho veu tot clar. No sap si serà la decisió encertada. Tampoc no importa. Ho ha decidit ella i viurà amb les conseqüències.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Durant la classe de ballet, un ratolí va creuar la sala i llavors ho vaig entendre: serien un equip de natació sincronitzada excepcional.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Parlen poc. No se somriuen gaire. Discuteixen de tant en tant i en to calmat. No es fan bromes. No es pregunta. Ja quasi no es fan petons. Però sempre van junts.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Et passes la vida caminant en línia recta. Tens llibertat d’anar on vulguis, però tu has decidit que no et desviaràs. Un dia, però, fas un mal pas, caus i t’adones que no hi havia altre camí. Has de començar des de zero. Però des del terra veus que ja no et calen camins.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Viatja amb una petita bosseta amb un necesser i un pijama. Però sempre s’endú la col·lecció de maletes. Perquè és incapaç de tornar sense haver-les omplert totes de regals.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Cuida les plantes amb molta cura i tendresa. Mai se sap, alguna podria esdevenir l’amor de la teva vida.

[Andròmines de paper @PAndromines]

Gires el llibre i t’adones que en comptes de signar-lo et regala una besada.