Ramaders arruinats, mestres ignorats i espiats, metges xantatgejats per les baixes, alertadors amenaçats, bibliotecàries menystingudes, bombers als jutjats, ciutadans als quals han intentat arruïnar per una canya de pescar, places fantasma pagades amb diners públics, més de 2.000 M€ en irregularitats, el català en caiguda lliure …
De fer la independència a la més absoluta submissió.
Enhorabona als dels" si crític" i als que, des de Madrid, "estan collant fort al Sánchez”, la cosa va vent en popa tu!
De debò que no sentiu vergonya en veure això?
La imatge mateixa de la traïció a tot un poble.
🤔 TV3, la televisió pública que etiqueta adversaris polítics.
Que TV3 presenti Aliança Catalana de manera reiterada com a “extrema dreta” no és una casualitat, ni una relliscada d’un redactor, ni una expressió improvisada d’un presentador. És una decisió editorial. I, com tota decisió editorial, té responsables.
El Consell de la Informació de Catalunya ho diu clarament: el tractament informatiu d’aquestes formacions és “una decisió editorial que correspon als responsables de cada mitjà”.
Per tant, la pregunta és directa: qui assumeix aquesta decisió a TV3?
Segons l’organigrama oficial de 3Cat, l’estructura informativa passa per Sigfrid Gras Salicru, director de Televisió; Alberto Calatrava González, responsable de l’Àrea d’Informatius; Clara Cabezas Monjonell, a la Direcció Adjunta; els editors en cap Laura Bernis Prat, Albert Mercadé Massó, Meritxell Ortiz Vilaseca, Josefina Penin Rodríguez i Xavier Rosiñol Martínez; i Medir Plandolit Casals, cap digital d’Informatius 3Cat.
Aquests noms no són anecdòtics. Formen part de l’estructura que decideix com s’informa, quins marcs s’imposen i quines etiquetes es normalitzen a la televisió pública.
Si TV3 considera que Aliança Catalana ha de ser presentada sistemàticament amb una etiqueta ideològica carregada, que ho expliqui obertament. Amb quins criteris? Amb quins informes? Amb quina ponderació? I amb quin dret converteix una classificació política discutible en un peu de foto permanent?
El Llibre d’Estil de 3Cat proclama que els seus informatius s’han de basar en “veracitat, rigor, imparcialitat i independència”. Però la imparcialitat no consisteix a repetir una etiqueta fins que sembli una veritat oficial. I el rigor no és aplicar un marc ideològic a uns partits mentre s’edulcora, es matisa o s’amaga el biaix d’altres opcions polítiques.
Aliança Catalana és un partit legal, democràtic, votat per ciutadans catalans i amb representació institucional. Pot ser criticat, fiscalitzat i qüestionat com qualsevol altre partit. Però la televisió pública no hauria d’actuar com un actor polític més, ni convertir els Telenotícies en una sala de qualificacions ideològiques.
Si Sigfrid Gras, Alberto Calatrava, Clara Cabezas i els editors en cap dels Informatius defensen aquest criteri, que el facin públic i el sotmetin a escrutini. I si no és cap criteri, sinó una inèrcia ideològica instal·lada a la redacció, encara és més greu.
TV3 no és propietat dels seus directius, ni dels seus redactors, ni dels partits que controlen les institucions. La paguem tots els catalans. També els que voten opcions que incomoden el sistema.
Una televisió pública que etiqueta adversaris polítics en lloc d’informar amb neutralitat no està fent periodisme: està fent relat.
Unes diferències amb l’algoritme d’”X” m’han obligat a crear un compte nou. M’ajudes a donar-lo a conèixer amb una repiulada? Gràcies! #salvemcatalunya amb Silvia @orriolsderipoll i #aliançacatalana
@orriolsderipoll RACISME es anar a viure una terra que no es la teva i fer el mal. No respectar a l'autocton i ocupar un immoble que no es teu. No aportar res a les arques públiques i destrossar el que es paga entre tots. Si algú accepta tot això en nom de la multiculturalitat, està MALALT.
Una de les maniobres més eficaces per desactivar qualsevol crítica a la immigració és convertir un fenomen estructural en un assumpte personal.
Tu parles de fluxos migratoris, de percentatges, de ritmes d’arribada, de capacitat d’integració, de demografia, de sostenibilitat cultural… I et responen amb rostres. Amb històries. Amb gent que només vol viure tranquil·la. Amb famílies treballadores. Amb persones que no fan mal a ningú.
I aquí el debat ja ha canviat de pla.
Perquè tu estaves parlant de dinàmiques col·lectives i et situen en el terreny moral individual. De cop sembla que no estiguis qüestionant un model polític, sinó persones concretes amb vides concretes.
I apareix la pregunta implícita: “Què tens contra ells? Què t’han fet?”
Probablement, res.
I aquest és precisament el punt que es dilueix expressament. El debat no anava contra ningú en particular. Anava sobre si una societat pot sostenir determinats volums migratoris sense alterar profundament la seva estructura cultural, lingüística o institucional. Anava sobre polítiques públiques i conseqüències objectives, no sobre simpaties o antipaties personals.
Però en el moment que el fenomen es personalitza, qualsevol crítica estructural es pot reinterpretar com una animadversió moral. Si no hi ha cap conflicte personal amb cap individu concret, l’única explicació que et deixen és que el teu posicionament provingui de l’odi.
I aquí el mecanisme es completa: si és odi, és xenofòbia. Si és xenofòbia, és feixisme. I si és feixisme, el teu argument ja no s’ha de rebatre, només s’ha d’estigmatitzar.
És una estratègia retòrica molt neta. Substituir l’anàlisi sistèmica per la culpabilització emocional. Convertir una discussió sobre model de país en un judici sobre la teva qualitat moral.
I així, sense entrar a discutir dades, límits o conseqüències, el debat queda neutralitzat. No perquè s’hagi resolt, sinó perquè s’ha desplaçat a un terreny on qualsevol matís es pot presentar com una agressió.
Per cert. Això ho saben tan uns com els altres. Ho sabeu. Sabeu que ho feu. Saben que ho fan. Sabem que ho feu.
Avui, és una estratègia que no funciona. Insistir-hi, és ridícul.
Sílvia @orriolsderipoll exposa les 15 propostes de resolució que ha presentat Aliança Catalana per reconduir Catalunya cap a l'estat del benestar.
💙#SalvemCatalunya
🔥 Sílvia Orriols torna a donar guerra al Parlament. Mai s'agenolla davant del relat oficial. Sens dubte serà la propera Presidenta de Catalunya. Fem-ho possible, plegats. Visca Catalunya Lliure! 💙
🔴 VÍDEO COMPLET: https://t.co/tWUn5NPYwX
@lovefood_es A mí em passa el mateix, i sóc comercial, el renting del cotxe, l'internet, el mòbil, la llum l'aigua, tota la despesa de la oficina de casa, no ho puc desgravar. Autònoms en crisi.
Fins i tot a risc de semblar mala persona, continuaré defensant els drets, interessos i llibertats del meu poble.
M'ajudes a arribar a tothom?
#SalvemCatalunya