Pepa Man

Massa sarcàstica com per prendre'm seriosament. Jo sempre estic d'humor, però a vegades és de bon humor i a vegades és de mal humor.

[Pepa Man @PepaMan3]

Peña!! Sabéis que el "Saturday night" de Whigfield se baila así 👇, ¿verdad? Estoy hasta las narices de ver que empiezan a bailarla con el segundo paso. Llamadme "boomer" si queréis pero ahí lo dejo.
https://t.co/nzvq1dQ2Nf

[IAEDEN - Salvem l'Empordà 🧡 @IAEDENSalvemEmp]

🔴ADHEREIX-TE A LES AL·LEGACIONS CONTRA EL PLATER a títol individual o com a entitats fins al 27 de juliol. https://t.co/yN7SK5EAG0

Un altre PLATER és possible.

[SOS Costa Brava 🌊🌊 #ProuCimentMésPinedes @SosCostaBrava]

🌿 Estem a 1/3 de fer realitat el documental sobre la posidònia de la Costa Brava
🎥 Volem explicar què passa sota el mar i per què aquests boscos submarins són essencials per a la biodiversitat, les platges i el futur
🙏 Ens ajudes a fer-lo possible? https://t.co/ihbXiKmlHM

[Feministes de Catalunya @feministes_cat]

1/4
No es un caso nuevo. Los hermanos Tate llevan años acumulando denuncias: causa abierta en Rumanía desde 2022, cargos en Reino Unido, procedimientos en EE UU. El pasado sábado, por fin, fueron detenidos en Miami. Y con la acusación británica ampliada el mismo día.🧵
https://t.co/YBYvheduOw

[Toni Bennàssar @abennassar]

Noam Chomsky sol citar una frase que se li atribueix sovint: «El feixisme és l’últim recurs de les classes dirigents quan ja no poden mantenir els seus privilegis per altres mitjans».

El nazisme alemany dels anys trenta difícilment hauria pogut arribar al poder sense el suport d’una part de les grans famílies industrials i financeres del moment, així com d’algunes empreses internacionals, entre elles Ford. La historiografia ha documentat el suport prestat al partit nazi per bona part dels industrials i grans empreses alemanyes del moment com la família Quandt (avui principal accionista de BMW), Siemens, Allianz, Deutsche Bank, Dresdner Bank, Krupp (actualment integrada a ThyssenKrupp), IG Farben —de la qual formaven part BASF i Bayer—, Ford i, posteriorment, Hugo Boss, entre d’altres.

Què cercaven? Principalment, preservar els seus interessos econòmics i els seus privilegis de classe. Per a molts d’aquests grans industrials, el principal enemic era el moviment obrer organitzat, especialment el Partit Comunista, que consideraven una amenaça per a l’ordre social i econòmic existent. Alhora, el règim nazi acabaria impulsant una política sistemàtica d’espoliació dels jueus, de la qual també es beneficiaren nombroses empreses.

Ara hi ha qui veu paral·lelismes inquietants. Algú ha gosat qüestionar els interessos de grans immobiliàries alemanyes que operen a Mallorca i, poc després, s’han produït atacs de simbologia nazi contra un domicili particular vinculat a una de les activistes detingudes.

Esper que la policia actuï amb la mateixa diligència que va demostrar la setmana passada i que, si s’identifica els responsables, puguem veure els autors d’aquestes agressions detinguts, emmanillats i posats a disposició del jutjat d’instrucció en el termini més breu possible. Tot i això, no sé per què, però tenc seriosos dubtes que acabi passant.

Notícia via @diariomallorca .

[Feminicidio·net @feminicidio]

🚨Investigan el #feminicidio a puñaladas de una mujer en Antequera, Málaga, a manos de su exmarido, que se ha suicidado.
Se llamaba María, tenía 30 años, un hijo de cuatro y una niña de siete.
El hombre, de 35, tenía antecedentes por violencia machista.
Las medidas de protección habían cesado hace sólo unos días.
#BastaYa https://t.co/oIMryBJIip

[middleclassparty @middle_class_us]

Living below your means used to be an option.

Now it is a requirement that still does not work.

People are already in the cheap apartment.

Already driving the old car.

Already buying the store brand.

Already skipping the nails and the haircut and the birthday dinner.

Already cutting everything cuttable.

And still coming up short.

At some point the advice to live below your means has to confront the reality that the means themselves are the problem.

[SOS Costa Brava 🌊🌊 #ProuCimentMésPinedes @SosCostaBrava]

🔥Té sentit continuar urbanitzant els boscos?
📝Hem presentat al·legacions contra Font de la Salut, un projecte de 24 habitatges en zona forestal, al costat del PEIN Muntanyes de Begur
🚒L'@AjBegur continua promovent urbanitzacions al bosc
💚Construir és destruir. Digues prou!

[Maria José @majosevn]

Si ho pensem bé, l’edat de jubilació hauria de ser possible als cinquanta anys.

Perquè la gent es mereix temps per a viure la seva vida, i no només treballar fins que ja està massa cansada per a poder gaudir al 100% de la vida...tan curta com és.

[Maria José @majosevn]

Com més gran em faig, més m’agrada quedar-me a casa, tranquil•la i en pau. 🤍

[Maria José @majosevn]

Les espatlles d'un infant no estan fetes per a suportar el pes de les baralles dels seus pares.

[Maria José @majosevn]

Les sabeu o les dieu? 🤔👇😉

[Pepa Man @PepaMan3]

@majosevn 🙌⬆️ 😍

[Maria José @majosevn]

Que bonica i que atractiva és la gent aparentment normal i corrent.

Vull dir, la gent senzilla.
La gent autèntica.
La que no viu d’aparentar res, ni de demostrar res.
La que simplement és.

La que no s’ho pren tot com un atac personal.
La que no jutja, no critica per sistema, no suposa, no competeix ni es compara constantment.

La que no es posa on no la demanen.

La que fa que les coses flueixin amb naturalitat, senzillesa, respecte i calma.

La que transmet pau.

La gent que vol ser feliç i valora allò que té. La que no dona res per fet i, fins i tot en els dies difícils, sap trobar l’escletxa per on entra la llum.

La que agraeix un nou dia i els petits detalls.

Perquè, sovint, una persona feliç també és una persona més amable.

I més bona.

Perquè està ocupada vivint la seva vida, no controlant ni qüestionant la dels altres.

Que atractiva és la gent normal i corrent.

La gent genuïna. La bona gent.
La gent que somriu i manté viu l’infant que porta dins.

Que atractiva és la bondat de les persones. L’amabilitat.

Quin privilegi és viure la vida en pau.
Senzillament, en pau. 🤍

[Maria José @majosevn]

Malgrat tots els patiments, no esborraria res del que he viscut.

Tot, fins i tot allò que em va fer molt mal, ha contribuït a convertir-me en la persona i professional que voldria continuar aprenent a ser avui.

Les alegries m’han ensenyat a estimar la vida.

I les dificultats,
a veure i a viure la vida amb més saviesa. 🤍

Potser per això he interioritzat fins a les profunditats de l’ànima, i ho vull transmetre molt, que:

La força i la pau de la natura, cura. 💚💜🤍🤗

[Zuriñe @Zurine3]

En Occidente tenemos a millones de chavales jóvenes que quieren a las mujeres como esclavas domésticas, sexuales y reproductivas. Y no les ha convencido ningún imán, sino el Xocas, Llados y demás esperpentos. Ya hay que ser (a oriente y a occidente) inseguro DE COJONES para no tolerar a una igual a tu lado

[Бианка @BiankaB12]

One of my longest-standing arguments is that we are not living in Orwell’s 1984, where truth is centrally suppressed and censored by force (that’s former communist societies, modern-day China, Russia, North Korea).

We are living in something much closer to Huxley’s Brave New World.

The truth is not hidden - it is almost always readily available. But it is buried beneath an industrial quantity of noise: propaganda, outrage, half-truths, conspiracy theories, influencer theatre, algorithmic rage bait and an endless stream of content designed not to inform us, but to keep us emotionally stimulated.

The modern information system does not need to censor the truth when it can simply drown it in noise.

A fact no longer has to be disproven - it only has to be surrounded by a hundred competing claims, stripped of context and nuance, turned into partisan ammunition and pushed into the same feed as celebrity gossip, memes and 15 second videos engineered to deliver the fastest possible dopamine hit. By the time the truth reaches us, it appears as just another piece of content competing for our attention.

That is the more sophisticated form of control: not preventing people from knowing, but exhausting their capacity to care.

Orwell feared a world in which people would be deprived of information. Huxley feared a world in which they would be given so much distraction, stimulation and triviality that they would lose the desire to seek it.

The defining struggle of our age is therefore not simply between truth and censorship, but between truth and indifference.

[Pepa Man @PepaMan3]

@majosevn Posar-me nerviosa quan veig les coses TAN clares i la gent continua fent-hi voltes, hahaha. A part d'això, ser bastant conscient de tot el que passa al meu voltant (igual que l'anterior, però, no el trobo gaire positiu...).

[Maria José @majosevn]

Si només inverteixes en treballar o en diners, sense llegir ni caminar ni fer el que t'agrada, perdràs alegria, imaginació i energia...

La millor inversió ets tu. Inverteix en cuidar-te, en estimar(te), en fer més del que t'agrada.

Cuida't. Et necessitaràs tota la vida.

Som-hi?

Bon diaa!!😉🤍

[Feministes de Catalunya @feministes_cat]

6⃣ asesinatos machistas y 6⃣ tentativas en apenas nueve días

🗓️El #CalendarioDeLaVergüenza representa con una cruz cada mujer, niño o niña asesinadas por violencia machista.

El recuento macabro que la sociedad ha normalizado, que no abre portadas, copadas por el Mundial y Trump.

Con María, Cristina, Lourdes y su hija Lucía, María y su hija Patricia son ya 48 mujeres y 5 menores las víctimas mortales de #TerrorismoMachista este año.

Ni María, ni Lucía ni Patricia entrarán en el tramposo recuento oficial de @IgualdadGob, que oculta sistemáticamente la mitad de las asesinadas.

¿Cuántas más hacen falta para considerarlo una emergencia nacional y dejar de mirar a otro lado? @gobiernoespa #Hartas

[Doctora Cristina Martín Jiménez @crismartinj]

¿Qué significaría realmente que la UE apruebe Chat Control?

Que haces una fotografía de tu hijo pequeño jugando desnudo en la piscina y se la envías a sus abuelos. Antes de salir de tu móvil, un sistema automático podría analizar esa imagen. Ya no bastaría con que tú decidieras a quién enviarla.

Que tu pareja está embarazada y compartís por WhatsApp los resultados de una amniocentesis, una ecografía o un diagnóstico complicado. Información íntima. Familiar. Privada. Ya no sería solo vuestra.

Que una mujer denuncia malos tratos y envía a su abogado fotografías de las lesiones o conversaciones con su agresor.

O que un periodista recibe documentos confidenciales de una fuente que se juega el puesto de trabajo. La promesa de confidencialidad dejaría de depender únicamente de las personas.

Que un adolescente comparte una fotografía íntima con su pareja. Un algoritmo se equivoca, genera una alerta y una conversación privada entra en un circuito del que ya no depende de él salir.

O que simplemente organizas por un grupo familiar el cuidado de un padre con alzhéimer, compartiendo informes médicos, medicación y conversaciones delicadas. Todo aquello que siempre has considerado estrictamente privado dejaría de serlo.

Te dirán que es por tu seguridad. Siempre es por tu seguridad. Pero el verdadero cambio no consiste en que alguien lea tus mensajes. Consiste en que aceptes que ningún mensaje volverá a ser completamente privado. Ese día no habrán cambiado tus conversaciones. Habrá cambiado el concepto mismo de libertad.