Si, en canvi, promet i assegura l'aprovat a tots els alumnes - encara que sigui amb una nota mínima -, els concedeix un espai creatiu on experimentar i arriscar-se. Aquesta manera d'ensenyar és la que genera l'autèntic aprenentatge.
Si el professor manifesta la possibilitat de suspendre, l'alumne procedeix de manera tradicional - i, a vegades, tramposa - perquè té por de fracassar en l'activitat.
A mi, com a docent, no em preocupa la intel·ligència artificial ni cap dels sistemes d'engany acadèmic. L'interès d'aprendre és, en primer lloc, de l'alumne. Si aquest em vol fer creure que té un nivell que no és el seu, jo no m'esforçaré pas a descobrir si és o no un engany.
Jo l'aprovaré com si allò que em mostra fos el seu nivell. El problema és seu, que s'incorporarà al món real sense coneixement i en una clara situació de desavantatge. Ja s'encarregarà la vida de suspendre'l.
Gent pagant 200€ per abraçar arbres, però a casa seva no abracen ni als seus pares. Gent pagant 200€ per abraçar arbres, però encara no han abraçat mai a cap dels seus veïns.
Així doncs, tres colors per anomenar tres mars. La pregunta que ara m'encurioseix és quins són els motius per assignar cada color a cada mar en concret.
En àrab, el Mar Mediterrani és anomenat com "el Mar Blanc del Mig". Tot pren sentit quan es planteja el Mar Mediterrani com el mar que es troba entre - al mig - del Mar Negre i el Mar Roig.
Tres colors, negre, blanc i roig. Tres colors que coincideixen amb els tres primers colors anomenats per l'ésser humà - inicialment només es distingia entre blanc i negre, llum i foscor, i posteriorment es va afegir un tercer color, el vermell -.
El destí del filòsof és ser mestre. La seva naturalesa l'empeny a compartir el coneixement cultivat. Ell és l'únic que, per essència, té una tasca educativa.
L'aparició dels Therians ens mostra que la vida humana no té un recorregut definit. L'ésser humà és capaç de replantejar la seva experiència vital fins al punt d'escollir ser un ésser que no és.
Veus a un Therian i penses "no s'hi val, a mi em van obligar a estudiar, a treballar, a comprar una casa i a fer família, en canvi, aquest noi ha escollit ser un gat". Et sembla injust i et molesta.
Quan estimes a l'altre, és important no donar-ho tot. Si ho dones tot, què et quedarà per donar-te tu? Guarda't sempre alguna cosa per regalar-te, que a tu també t'has d'estimar.
El jove aprenent encara li queda molt per aprendre, sort en té de la seva força, velocitat i agilitat. El vell mestre, en canvi, manca de totes aquestes qualitats, però no li fan falta, amb una tècnica perfecta en fa prou.
El jardí de l'Edèn és el meu descans; el pecat original - menjar de l'arbre del coneixement - és voler-me conèixer; l'Apocalipsi és la fi del desig; el cel és el nou Edèn, el nou descans etern.
Jo soc tota la naturalesa, tota la realitat explorant-me des d'aquest cos en particular. D'aquí a uns anys, el cansament em traurà el desig i tornaré al meu descans etern.