Siguin màfies marroquines o sigui el @govern a petició de la Fundació Resilis, moure nens d’un lloc a un altre per aconseguir diners és tràfic de persones. @salvadorilla
Polònia, amb una severa política restrictiva pel que fa a immigració, esdevé l’èxit més gran de la UE. Ja és la cinquena economia de la UE i la vintena del món.
https://t.co/8UbLwiTHBm
Ara parlem molt dels marroquins que arriben a Ceuta.
Però què passa amb l'invasió silenciosa dels milers i milers de sud-americans que fa anys arriben en avió, com turistes, amb els fills o la mare discapacitada, i després es queden perquè el Govern ho permet?
Tasación,a continuación se incrementa el activo inmobiliario del balance en minimo 1000€M (528000 m^2 x 2000€/m^2) et voilà,un club saneado y rico como ninguno.
Luego se venden solar + edificabilidad y 1000€M a la caja.
Y así funciona el asunto.
❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).
Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.
Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí
Avui a @elnacionalcat , Pedro Sáchez va confirmar que la regularització massiva d'immigrants s'ha fet per a afavir l'hostaleria i les granges, i maquillar el PIB. Neoliberalisme disfressat d'esquerra i imposat de manera autoritària. https://t.co/Fr5nprQngx
No puedes comprarte una casa, te dejas el 80% del sueldo en el alquiler, tu coche tiene +15 años, no vas a tener pensión y los servicios públicos están colapsados.
Lo que se ha hecho a los jóvenes de este país no tiene nombre.
NO TE CREO
UN SISTEMA POLÍTICO DISEÑADO PARA QUE 2 ORGANIZACIONES CRIMINALES SE TURNEN Y MONTEN REDES CLIENTELARES EN LAS INSTITUCIONES FUNCIONA EFECTIVAMENTE COMO UN SISTEMA POLÍTICO PARA QUE 2 ORGANIZACIONES CRIMINALES SE TURNEN Y MONTEN REDES CLIENTELARES EN LAS INSTITUCIONES
Estic aprofondint en l'Informe Fènix i cada cop m'agrada més.
Una de les coses que fa és calcular el cost social de les activitats empresarials de baix valor afegit, entre elles, l'activitat hotelera.
L'informe presenta un càlcul, qüestionable com tots, però que apunta que la contribució fiscal del negoci hoteler és molt menor que la despesa social que genera (via serveis públics als seus treballadors).
Es a dir, que des d'un punt de vista nacional, el sector hoteler ens costa diners a tots. Que els turistes estiuegin a Catalunya és una activitat subsidiada per tu i per mi.
Sabeu què em resulta especialment paradoxal?
Que el MHP Pere Aragonès sigui l'hereu d'una empresa hotelera, paradigmàtica d'aquest desgavell.
1/12
💀💀💀No miris aquest fil si no et vols cabrejar.👀👀👀
Perquè us presentem la nova eina del @Menjòmetre. Consultable per tothom. El hub de política.
La que els polítics no voldran que utilitzis. Ni que coneguis. Perquè fent-ho, s’entenen moltes coses que mai comprenem de la política.
És una eina que, amb dades oficials, extreu tots els càrrecs polítics de cadascún dels partits del Parlament. Tots els càrrecs i tots els noms. I cognoms. Per data. Amb el màxim detall.
Vols conèixer curiositats molt curioses? No és trivial. Segueix-nos.👇
4/12
Per a fer-ho, agafarem un cas a l’atzar. A l’atzar però explicatiu. Dades extretes al 100% del Hub de Política del @Menjometre.
Agafarem Esquerra. Esquerra Republicana de Catalunya. ERC. @Esquerra_ERC
Un partit que ha incomplert de manera sistemàtica les promeses pre-electorals.
Per què? Perquè són dolents? Perquè són immorals? Perquè són especials?
No, els polítics d’Esquerra són com tota la resta.
Com tot, volen perpetuar-se en el poder.
Ara veurem exactament per què.👀
🚨🚨AQUEST FIL ET DEIXARÀ GLAÇAT
1/15 El 6 de maig, dos Mossos d'Esquadra vestits de paisà van ser detectats infiltrats en una assemblea de professors a l'Institut Pau Claris de Barcelona.
Professors en vaga. Mestres que demanen un sou digne.
Quan els van demanar acreditació, van respondre amb evasives. Van marxar.
Des del Menjòmetre ens hem posat en guardia. No, no és normal espiar a professors. Gens.
I hem obert les dades.
El que llegiràs és preocupant.
Arriba fins el final 🧵
A Sabadell, un regidor a l’oposició cobra 20.258 € any per assistir a 12 plens.
Però, als treballadors i empresaris que aixequem el país cada dia, l’Estat i el sistema ens confisca més del 40% del salari entre impostos i cotitzacions.
Cal afegir inflació i devaluació monetària.
La @ChampionsLeague es una Mafia: esto no es solo cuestión de árbitros, va mucho más allá. Existe una fuerte tendencia a favorecer a los clubes constituidos como SAD, en parte porque, a nivel interno, varios funcionarios poseen acciones en esos equipos.
FIL 🧵💸: Catalunya contribueix a la Pau al món, passant per…Madrid
1/7
A Catalunya ens sobren els calés. Mentre pagues l’impost de patrimoni i esperes 3 hores el Rodalies, la Generalitat pensa: "I si finançem una ONG de Madrid per la pau del món?" Spoiler: sí. Des de quan? 🗓️
Dades interessants, tres comentaris:
a) En primer lloc, cal insistir en que el problema NO és només de manca d'oferta, sinó sobretot d'excés de demanda, derivat d'un creixement de població estrangera totalment caòtic i antieconòmic. L'excés de demanda internacional, de totes les rendes, ha desfigurat el mercat de l'habitatge a Catalunya.
b) Efectivament, la compra de segones residències i d'habitatges de luxe per part d'estrangers adinerats està sent un problema en algunes ciutats catalanes, sobretot a certs barris de Barcelona, i les viles costaneres o turístiques. Cal posar-hi fre, o alguns llocs semblaran la costa alacantina. I sí, això també és control del territori.
c) Compte també amb els tòpics perquè, segons les dades del registre, el Marroc, Romania i França, són les tres nacionalitats amb més pes en la compra estrangera d’habitatge a Catalunya, si més no el darrer trimestre del 2025. Per tant, qualsevol persona que no faci relat interessat haurà de reconèixer que a l'escassetat de l'habitatge hi contribueixen els estrangers de totes les rendes. Ni només els rics, ni només els pobres.
Disseny institucional extractiu: mentre els treballadors cobren menys, l’Estat recapta més.
Després s’acusa les empreses de pagar sous precaris, quan el veritable responsable és —com sempre— el govern.
OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR
Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració
No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.
Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.
Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.
I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.
La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.
És un model.
Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?
Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.
A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.
Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.
Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.
Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.
El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.
Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES
Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.
Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero
Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.
Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.
I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.
I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:
Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.
L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.
Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.
Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.
I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?
Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.
L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.
I aquesta, al final, és la seva veritable força.
Illa apuesta fuerte por la lengua catalana, pero en l'Escola d'Hivern del PSC habla en castellano por educación, ya que buena parte de la militancia del PSC no entiende el catalán porque solo llevan 50 años en CAT.