Daniel Ponsa

[Guillermo López @GuillermoLPD]

Me estoy leyendo el -magnífico- libro de Cory Doctorow "Mierdificación", sobre la decadencia de Internet y los servicios digitales, y me encuentro este maravilloso concepto, el "pasmo vocacional". Me ha hecho pensar en la estrategia de criminalización de la GVA con los docentes

[Tabi @tabirreta]

Catalunya està tan castellanitzada que han fet un reportatge sobre una persona que parla català tot i haver nascut i viscut tota la seva vida a Catalunya.

[Abel Riu @abel_riu]

És un "primer pas per remuntar tot l'ambit educatiu" que el govern ha acceptat a contracor, obligat per mesos de pressió als carrers i per una mobilització històrica, la qual ha combatut i reprimit fins al punt d'infiltrar policies a les assemblees. El seu cinisme és infinit.

[Coronel Kurtz 🎙 🎬 📚 @Nathan_Kurtz]

Así definía Bertrand Russell el modo en el que operaba el fascismo y, por extensión, toda forma de totalitarismo "Primero fascinan a los tontos. Luego, amordazan a los inteligentes"

[Rival Petit @rivalpetit]

Sous anuals 2010 i 2025:
Mestre 31.200- 33.600
Mosso: 34.200- 42.000
Conseller/ a educació 104.500- 124.300
Inflació acumulada des de 2010: 35%

[marta @replicanta_]

Uii, fregant el pal. Comprometre's en l'entorn digital sempre queda bé i permet fer la viu-viu perquè el camp és infinit i no han d'entrar en conflicte amb el castellà; la valentia és garantir-lo a l'àmbit analògic, on els parlants s'hi juguen la cara. https://t.co/w1HBxrLgip

[Daniel Ponsa @PonsaDaniel]

@DevirIberia White castle 🏯!!

[DaVinci @BiancoDavinci]

Imagine having the ability to make marble look like water, just like Giovanni Battista Lombardi.

[Interesting AF @interesting_aIl]

Shoji Yamasakı is a pertormance artist behind the ongoing project Littered Mvmnts. He studies trash caught in the wind, and translates their erratic movement into precise, choreographed performances.

[iaia Toneta @iaia_toneta]

Els catalans som tan estupendus que volem la independència per poder arribar puntuals a la feina!

[Kim Dorca @Savallsblog]

La tesi és senzilla i, alhora, incòmoda: el gènere humà es caracteritza per buscar sistemàticament la llei del mínim esforç. Probablement és aquesta pulsió la que explica bona part del progrés tecnològic. Volem obtenir les coses més fàcilment, amb menys feina, de manera immediata si és possible, assumint pocs riscos, gastant poc i, sobretot, guanyant temps. Perquè el temps és or. I perquè, malgrat ser l’únic recurs realment universal i democràtic —tots tenim una data de caducitat més o menys similar, almenys per ara—, és també l’únic que no es pot acumular.

El que sembla que no hem avaluat prou bé és què hem perdut pel camí.

Les pantalles i les videoconferències substitueixen la presencialitat, però amb ella desapareixen les intuïcions estomacals: l’empatia espontània, les prevencions instintives, l’antipatia que també és informació. Escriure sense faltes gràcies a correctors automàtics, o demanar a una IA que desenvolupi una idea a partir d’un parell de línies, ens allunya no només de l’error —que sempre ha estat pedagògic— sinó també de l’esforç, i amb ell, de l’originalitat.

Imaginem per un moment la feinada que implicava escriure una novel·la al segle XIX. Temps, memòria, cultura, disciplina i materials. Comprar paper, tinta, escriure a mà, revisar, reescriure, sovint amb llum natural o amb una il·luminació precària. L’autor que s’hi posava ho feia perquè tenia alguna cosa a dir, i s’hi jugava l’ànima frase a frase. Avui, en canvi, podem imaginar —i ja no és gaire ficció— una producció industrial de contingut orientada a satisfer necessitats detectades per un algoritme, amb una eficiència impecable i una ànima discutible.

En teoria, tot això hauria de regalar-nos temps lliure. Però aleshores cal preguntar-se: per què no tenim temps ni de fer un sofregit? No és que ja no en sapiguem, és que preferim comprar la salsa de tomàquet al supermercat i bullir uns espaguetis convençuts que som una mena de Ferran Adrià de la pasta industrial. O pitjor encara: comprar el plat preparat i empassar-nos-el sense pensar-hi gaire. Per què? Per tenir temps lliure per fer exactament què? Activitat cultural? O consumir contingut generat per IA a Instagram, o sèries guionitzades segons patrons de consum detectats per plataformes?

Potser ha arribat el moment de reivindicar l’avorriment. No com una anomalia, sinó com una necessitat. Sense avorriment no som conscients del pas del temps. I sense aquesta consciència no ens escoltem: ni els pensaments propis, ni les inquietuds de l’ànima, ni la percepció —incòmoda però imprescindible— de la transcendència i la futilitat de tot plegat.

La recerca obsessiva de la comoditat ens condemna a la interrupció constant i a la banalitat. És la màxima expressió de la llei del mínim esforç, aplicada a la vida mateixa. I les conseqüències són profundes: des de la davallada de l’exigència acadèmica fins a la renúncia al sacrifici en una societat post-heroica, post-revolucionària i profundament acomodada.

De vegades penso que quan mori el darrer humà format en la transmissió cultural analògica, només caldran dues apagades d’Internet per tornar, no ja a una societat primitiva, sinó a una indefensió cultural absoluta.

Potser no cal rebutjar la tecnologia. Però sí posar-hi límits. Perquè si deixem que ens digitalitzin encara més la vida, el preu pot ser massa alt.

I aleshores, sí: farem salat.

[Daniel Ponsa @PonsaDaniel]

@DevirCat Els indis de casa necessitem aquest joc !!!

[Devir Cat @DevirCat]

🐺 Si a casa et prenen el número, i sents una buidor… el Tió et caga un Coyote, perquè els donis a tots una lliçó!😆
✅ Doneu-li cors. 🩵
✅ Cada RT que feu serà un cop de bastó.
✅ Sortejarem el joc del dia entre tots els que piqueu el Tió i ens deixeu un comentari. Sort! 🪵🎁

[Daniel Ponsa @PonsaDaniel]

@MickPuck Fantastic show, Mike !!! This is the sea keeps evolving!

[Daniel Ponsa @PonsaDaniel]

@DevirIberia Los diarios de la boticaria sortirà en català o s'ha abandonat el projecte?

[Xavier Pagès-Corella 🎶 ✍ @xpagescorella]

Mira que en fa d'anys que utilitzo aquest tipus de setrill i sense saber que s'havia inventat a Catalunya...

M'ha semblat una curiositat interessant per compartir.

Que tingueu un bon dia!

[Albert Castellón @albertcastellon]

Això ho marca Lamine i dona la volta al mon durant una setmana

[EfectoMcguffin @EfectoMcguffin]

Tus alumnos pueden estar muy ocupados, activos y hasta entusiasmados…
…y no aprender nada. Los estudiantes tienen una capacidad mental limitada para procesar información nueva.
Eso explica la Teoría de la Carga Cognitiva (TCC). 🧵👇

[Suzee Q @SusieM414141]

Bad dog!! 🐕

The one with the hose is my favorite! 🤣