Resulta que ets una mica raro i no recordaves que tenies una càmera de trampeig amagada per algun lloc de Montserrat. Després d’una pila de mesos, t’ha vingut al cap i vas a buscar-la amb molt poques esperances de trobar-la. Però resulta que la allà segueix.
Et fas la bona persona i portes les imatges als Mossos o et poses en contacte amb la defensa i demanes 10M€ en dos maletins a canvi de destruïr la grabació? Total, el tio és mort. A qui li importa?
Ni roba tècnica ni Salomons cares ni barretes energètiques ni res de res. Sabeu qui va fer La Pica d’Estats amb 13 anys, pantalons de pijama, un forro del mercadillo, una cantimplora abonyegada i una poma? JO MATEIX.
No sé res dobre Iran, però us puc dir algunes pelis d’allà que haurieu de veure.
Dues obres mestres absolutes:
Close-Up, de Kiarostami.
Nader y Simin, de Farhadi.
I una de recent i nominada als Oscar aquest any:
Un simple Accident, de Panahi.
Però agafar el cotxe a Matadapera al matí, anar a Can Basté a dir quatre xorrades sobre un tema que no controles, amb milers de persones escoltant el programa, i després anar a dinar i tornar cap al poble amb dos collons i la panxa plena, no ho puc entendre.