Resum de la intervenció prèvia al debat que els partits corsos van tenir a les Ghjurnate internaziunale organitzades per @NAZIONE_ a Corti que he penjat íntegra a IG.
Polítics que representaven sensibilitats polítiques diferents, però que comparteixen una mateixa preocupació: el futur nacional de Còrsega, van discutir sobre autonomia o sobirania. Jo vaig compartir la meva experiència sobre Catalunya, que durant dècades va creure que l’autonomia podia ser un instrument per avançar cap a una llibertat més gran i que ha acabat descobrint que, quan l’Estat no reconeix la teva existència com a nació, l’autonomia no és un pont cap a la llibertat, sinó un sostre o un mur cap al futur.
Els estats sempre negocien sobre les competències. Les nacions han de parlar de sobirania. Les competències es concedeixen; la sobirania s’exerceix.
El debat entre independència o autonomia és fals. L’autonomia no existeix. El debat és entre independència o dependència.
L’autonomia és la llibertat que un altre està disposat a concedir-te.
La independència és la llibertat que un poble decideix exercir. L’autonomia pot administrar el present.
Però només la sobirania plena, és a dir, la independència, permet decidir el futur.
Sóc ara mateix al parc Güell sóc veïna i pic entrar gratis a la part no monumental
Us puc ben jurar q es insoportable! Gaudí us odiaria als responsables d'aquest expoli als ciutadans de Barcelona
Us maleixo heu destrossat la meva ciutat!
Encarrec d’una portada per a un llibre de Ciencia ficció. Ja no dibuixo, però aquest projecte em va semblar interesant. ‘Es d’en Xavier Rull, de la colecció juvenil “Skordat” @anarre2 edicions.
Espanya i França no volen que ho sàpigues: Catalunya no va néixer per un decret, sinó per la traïció més freda de la història. L'any 988, el comte Borrell II va enviar a pastar el rei de França i va passar a ser el primer comte de Barcelona Cap d'Estat de Catalunya. 🧵👇
🚨 UN LÍDER DIFERENT EN UNA FRONTERA EN GUERRA 🛡️
A finals del segle X, la Marca Hispànica era una frontera perillosa. Al capdavant hi havia Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell. Borrell no era un simple senyor de la guerra: era un visionari que va entendre que la diplomàcia i la cultura podien ser eines tan potents com les espases.
🕌 DIPLOMÀCIA D'OR I EL PAPA MATEMÀTIC 📚
Molt abans de la crisi, Borrell va negociar a Còrdova amb el califa Al-Hakam II tractats de pau i comerç que van aportar prosperitat. A més, va acollir a Vic i Ripoll el jove monjo franc Gerbert d'Aurillac per estudiar matemàtiques i el sistema decimal àrab, juntament amb l'Abad Oliba. Anys més tard, aquest alumne seria el Papa Silvestre II, qui va reintroduir l'àbac i la ciència a Europa gràcies al que havia après a Catalunya.
🔥 L'INFERN DE 985 I EL DIA DE LA DESGRÀCIA ⚔️
La pau es va trencar el 985 quan el warlord Al-Mansur va llançar una invasió devastadora. Borrell II va plantar cara a Montcada, però la superioritat enemiga era aclaparadora. Ferit, el comte es va retirar a Montserrat. El juliol de 985, Barcelona va patir el dia de la desgràcia: va ser cremada fins a les cendres i milers de ciutadans van ser assassinats o venuts com a esclaus.
👑 LA TRAÏCIÓ DE PARÍS I EL GHOSTING REIAL 👻
Com a vassall, Borrell va demanar reforços a la cort de París per defensar la frontera. La resposta va ser un silenci absolut: un ghosting medieval en toda regla. França, immersa en lluites de poder internes, va abandonar els catalans a la seva sort davant del major imperi del Mediterrani.
🦁 EL PRIMER COMTE DE BARCELONA CAP D'ESTAT DE CATALUNYA 📜
El 987, el nou rei franc Hug Capet va exigir a Borrell que anés a Reims a jurar fidelitat si volia ajuda. Fart de traïcions mentre el seu poble sagnava, Borrell no hi va anar i va ordenar esborrar el nom del rei franc de tots els documents oficials. Aquest acte del 988 va marcar el naixement de la sobirania: sense proclames buides, Borrell II es convertia en el primer comte de Barcelona Cap d'Estat de Catalunya, transformant el territori en un Estat independent de facto.
🏰 RECONSTRUIR UN PAÍS DES DE LES CENDRES 🌾
El comte Borrell II va dissenyar una estratègia de repoblació a la Catalunya Central, aixecant castells i regalant terres als camperols lliures a canvi que les defensessin. Així va néixer l'estructura social i territorial del país, que poc després cohesionaria la iniciativa de l'Abad Oliva amb les Constitucions de Pau i Treva de Catalunya.
🔄 COMPARTEIX LA HISTÒRIA 🗣️
La pròxima vegada que algú qüestioni la sobirania catalana, recorda Borrell II, el primer comte de Barcelona Cap d'Estat de Catalunya que va transformar la tragèdia d'una ciutat en el naixement d'un país fa més de mil anys.
Retuiteja si creus que s'hauria d'explicar molt més!
Avui fa un mes.
Un mes del dia més dolorós de la meva vida. No sé què collons faig escrivint això, no hauria d'estar escrivint això. Fa un mes que la vida va decidir separar-nos, sense previ avís, sense un últim adeu, sense un últim petó, sense un últim t'estimo. Encara no entenc per què tu. Per què? és la pregunta més repetida a la meva ment aquest últim mes.
Sense tu no em reconec, no sé qui soc. Tu eres la meva motivació, el meu somriure, la meva heroïna. Em vas canviar completament, em vas ajudar a creure en mi, a potenciar el meu art, a estimar i a saber demanar ajuda. Em vas trobar, només tu ho vas saber fer.
Eres la persona més noble, intel·ligent, empàtica, creativa i la més preciosa del planeta. Eslovaca de naixement i catalana de cor, vivies i senties com ningú aquesta terra sense perdre mai les teves arrels de les quals tant t'enorgullies. Eres única i no existeixen paraules per descriure’t. Només puc dir-te gràcies. Gràcies de tot cor, per tot. Ningú ens podrà treure el que hem viscut i tot el que ens hem estimat.
No sé com serà el demà, ni com aprendré a viure sense tu. Només sé que tot el que soc avui és gràcies a tu. Em vas ensenyar a estimar de veritat i això no m'ho traurà ningú. Sempre et portaré al meu cor, sempre. Et trobaré molt però molt a faltar, però sé que en un futur llunyà ens tornarem a veure. T’estimo i t’estimaré sempre, amor meu. Ľubim ce veľmi, Tina.
Han estat 24h molt intenses. Encara no he pogut llegir i respondre l’allau de missatges que he rebut fora de les xarxes socials. Ara miraré d’agrair que hagueu pensat en mi amb un 💙 o un RT, com miro de fer sempre (demano paciència 😅🙏🏽). Gràcies a tothom que m’ha mostrat la seva alegria perquè almenys una part de la injustícia quedi rebaixada. La lluita continua i amb el suport rebut, amb forces renovades. Moltíssimes gràcies!
Una marea groga per la independència a la Diada
«Hi soc, hi som: pel present i el futur, independència», la mobilització de l'11-S tornarà a ser descentralitzada. «Només amb la independència serem capaços de revertir i capgirar els malestars actuals»
https://t.co/NmEQI9rsBN
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.