Quan han vençut, els vencedors m’interessen menys que abans de vèncer. La història, el que la gent en diu la història, m’agrada sobretot llegir-la al llit.
https://t.co/GWeccY5ctI
«En la lectura, l'amistat torna de sobte a la seva primera puresa. Aquests amics, si passem la vetllada amb ells, és veritablement perquè en tenim ganes».
«Sobre la lectura», Marcel Proust
Aquest Nadal, regala llibres.
23/18/1918
“Ara que dins de l’aire flota aquesta cosa indescriptible, humanament tendra, íntima, de les festes de Nadal, m’obsessiona la sequedat de cor, l’eixarreïment, l’esterilitat sentimental.”
https://t.co/KqfogkJmf0
#quaderngris
7/12/1918
Darrere els vidres d’una finestra veig un home groc, afinat, la roba baldera, un mocador al coll, blanc. Contempla la gent que passa amb un aire de preocupació, com si pensés —potser amb un sentiment d’enveja obsessionant. És un malalt.
https://t.co/x1ZdM4Wsnf
#bloQG
11 de desembre 1918 https://t.co/X287jHwfqI
En llevar-me veig que sobre el món davalla la llum d’un sol de color de palla esgrogueïda —vagament rogenca. Sol d’hivern. Cada dia, en aquesta hora, veig, en obrir la finestra, les mateixes coses: un teulat ple de vegetacions verdos…
La conversació cau. Al cap d’una estona, Coromina gira el diàleg cap a una qüestió semblant però diferent:
—Vós, Frigola —li pregunta—, ¿m’aconsellaríeu de casar-me?
https://t.co/4sNmGMHxwQ
L’Antoni Martí Monterde ha guanyat el Joan Fuster d’assaig als premis Octubre, amb un llibre sobre Josep Pla i les ciutats. Enhoraboníssima, estimat @Somiatwiter
«L’última cosa que morirà en el país serà l’individualisme. O individualisme o decadència. No hi ha altra alternativa.»
—Josep Pla (Palafrugell 1897-Llofriu 1981)
https://t.co/fcx8CWJwDS
A Llafranc hi ha un bohemi, anomenat Canadell, que probablement no us és desconegut, que quan sent dringar un duro de plata sobre el marbre d’una taula diu indefectiblement, sarcàstic:
—¿Què mana, senyor?
https://t.co/y1CzD64QE8
#quaderngris
23 de setembre 1918 https://t.co/NLdvpCXMjL
La passió que hi ha en aquest país pel joc és considerable. No veig que hi hagi cap afecció, naturalment, per la rifa —ni per la nacional ni per cap classe de combinació d’aquesta mena. A la gent, li agrada de jugar-se els diners per…
20 de setembre 1918 https://t.co/bluoRjwh4Q
La família.
L’àvia Marieta quedà vídua molt jove. El seu marit —el meu avi— fou enterrat al cementiri de Llofriu. Aquest cementiri era llavors —com en molts pobles de pagès— al costat de l’església, a la porta de l’església. A causa…
Catalunya es un país sense polèmica i la critica està podrida per tota mena de febleses i de respectes. Es convenient tractar amb amabilitat les coses indiferents però s'ha de tractar amb justícia les coses que tenen quelcom.
Pla a Riba, 1924 - Edició de Lluís Bonada
5 de setembre 1918 https://t.co/1rtmxxq0Rb
Em demano sovint si aquest dietari és sincer, és dir, si és un document absolutament íntim.
La primera qüestió que es planteja és aquesta: ¿és possible l’expressió de la intimitat? Vull dir l’expressió clara, coherent, intel·ligible,…
30 d’agost 1918 https://t.co/p10KanV4we
.
Santa Rosa. Onomàstica de la meva germana. Festa major de Llafranc.
.
A la tarda, en arribar-hi, la riera i una bona part de la platja és plena de carros de pagès, amb tenda. Els pagesos vénen a rentar-se els peus, a banyar els ani…