A l'hora d'interessar-se a fons per la realitat hi ha dos, entre altres, possibles punts de partida rellevants. Un és la pregunta "Què és tot això?" L'altre és l'afirmació "Tot això és!" Personalment, prefereixo el segon punt de partida.
Tinc associat l'inici de la decadència de l'Església catalana amb la visita de Joan Pau II a Barcelona. Tant de bo pugui associar la visita de Lleó XIV amb l'inici de la seva recuperació!
Tenen una autèntica obsessió amb l’alçacoll, símbol del model de clericalisme de què cal fugir. Els capellans postconciliars van fer santament abandonant-lo.
@PepMartiVall
Tres mesures per impulsar una renovació del catolicisme: elecció dels bisbes, celibat opcional del sacerdoci, sacerdoci femení. Totes tres alhora. No són les més importants, però poden servir per iniciar un itinerari envers un sistema de baix a dalt, que prioritzi la base.
El que preservarà els clàssics davant la IA és l'autenticitat. I els creadors actuals també. La perfecció, la brillantor, l'espectacularitat, la comercialitat, tot això ella ho pot aconseguir. Però l'autenticitat... Sabrem valorar-la prou? Sabrem detectar-la i admirar-la?
La reflexió sobre la IA hauria d'anar acompanyada d'una reflexió sobre la QH (qualitat humana). La qual no pot deixar de banda la interrelació entre qualitat humana, sensibilitat i espiritualitat. Si les persones no accedeixen a aquest triangle, no hi ha control possible.
Una de les funcions de l'espiritualitat és ajudar a la raó a controlar l'emocionalitat. Si aquest control fracassa, la persona es pot ofegar en un mar de melmelada emocional. Si és excessiu, pot generar persones massa fredes, poc capaces de vibrar davant de la realitat.
"El poder (i els diners, que són la clau mestra del poder) és el mitjà pur. I, per això mateix, és el fi suprem de tots els que no han comprès res". #SimoneWeil
Que el Papa s'ocupi de la IA i els seus perills està molt bé, però això no és posar el catolicisme al dia. Parlar dels problemes socials actuals però no del que cal renovar al si del catolicisme, per por de trencadissa o per manca de claredat d'idees, és dissimular la qüestió.
Respecto la intel·ligència i cultura de Joana Bonet i Jordi Labanda, però aquesta pàgina del Magazine de La Vanguardia d'avui 23.05.2026 em sembla desencertada, manipuladora i mancada de respecte envers la gran figura de Simone Weil. Tot té un límit que cal respectar.
Potser es podria establir algun paral·lelisme entre la Sagrada família de Gaudí i El pessebre de Pau Casals, dues obres intensament viscudes pels seus grans autors en el marc de la seva religiositat però que no es corresponen prou amb la seva genialitat creativa.
Col·lectivament, parlem més dels problemes socials que dels problemes personals. En aquestes qüestions més aviat es considera que cadascú s'ha d'espavilar pel seu compte. Això no facilita com afrontar-los, i genera solitud. Seria bo que fossin més presents en el debat públic.
Algunes religions pretenen jugar un paper rellevant en el món actual sense posar-se al dia, sense harmonitzar-se amb la modernitat, ja que es consideren intemporals. No van pel bon camí: si no s'actualitzen, o bé seran irrellevants o bé jugaran un paper negatiu, contraproduent.
La ingenuïtat, la innocència, la senzillesa, la transparència, la netedat de cor, cotitzen baix a la borsa de valors dels nostres temps. Se les associa a poca intel·ligència. Però només una revolta dels innocents pot generar una onada de guarició que s'escampi pel món.
La vida humana és el que és, real, consistent, maca, dolorosa, imperfecta, i sempre envoltada de somnis del que desitjaríem que fos però que no són més que esbojarrades fantasies. La ment humana és un incansable generador d'aspiracions inassolibles.