Mindundi nat, florit, granat i pansit al bell St. Quintí de Mediona, poble de recs, rics (rars!), rocs i rucs. Socialisme o barbàrie. Sobiranisme o perdició.
-Hice el date en la call meeting con el Product Manager para una kick-off de la start-up sobre multitasking del backoffice.
-¿Què et passa, Eustaquio?
-EH, ALTO, NO ME HABLES EN CATALÁN, QUE NO TE ENTIENDO!
(500 Años de convivencia).
. L'estimada companya Anna Bigas pren possessió com a regidora i portaveu del grup municipal @MES_SFG
. La seva capacitat, energia i esperit conciliador són garantia per contribuir a millorar la vida dels veïns i veïnes.
. Molta sort i encerts!
@MESCGironines@MovEsquerresCat
MEScat i @AccioxRep inicien un procés de fusió.
Les dues formacions anuncien la decisió després de la jornada de treball conjunta que, sota el títol Progrés, justícia social, independència, s’ha celebrat aquest cap de setmana a Elna.
👉https://t.co/Op3I4f7ymr
CODERE, MONTORO Y UNA JUEZA DE MADRID
En el año 2017 la trama corrupta en el ministerio de hacienda del PP con Montoro acabó archivada en un juzgado de Madrid.
La juez Patricia Jiménez-Alfaro Esperón archivó la causa porque no vio delito en la actividad de Estudio Económico.
Hoy sabemos por la investigación del juez de Tarragona que CODERE pagó 679.000 euros a la consultora de Montoro para que le hicieran leyes a medida.
¿Quién es uno de los altos directivos de CODERE? José Antonio Jiménez-Alfaro Esperón.
Sí, la jueza que archivó el caso sobre Estudio Económico es la hermana de uno de los directivos de la empresa que pagaba sobornos a la consultora.
https://t.co/5LKAtVNq2b
Se armó bastante más escándalo en España cuando Pablo Iglesias e Irene Montero se compraron una casa con su dinero que cuando a Ayuso los madrileños le hemos comprado una casa para los fines de semana.
El caso Montoro demuestra que el PP es un mecanismo de control del Estado por parte del gran capital para transferir el dinero de los contribuyentes a sus bolsillos. No es un partido político de ideología conservadora, sino una mafia extractiva con funcionarios a su servicio.
Imaginaos por un momento cuál sería la cantidad de imputados y el desfalco real que nos ha hecho el PP si no hubiera habido
- jueces que miran para otro lado
- fiscales que impiden investigar
- policías que destruyen pruebas
- testigos que desaparecen
Acojona y marea, eh?
L'Alguer hauria de ser La Meca de Catalunya, tots els catalans i les catalanes haurien de venir almenys una vegada a la comarca més oriental del país! Veniu! L'Alguer es casa vostra, l'Alguer és terra catalana!
Commocionats per les notícies que ens arriben des del País Valencià. Tot el nostre suport i afecte a les persones afectades pel fort temporal i a tots els cossos d'emergència que hi treballen sense descans.
#DANA
Seguint el Congrés de @JuntsXCat des de la distància obligada. Que alguns no hi puguem ser presencialment no vol dir que no hi participem.
D’entre les moltes bones notícies d’aquest #CongresJunts, n’escullo una que per mi és particularment simbòlica. En l’apartat de política fiscal inicialment es van presentar moltes esmenes: com que Junts és un partit ideològicament molt transversal, lògicament els seus continguts apuntaven en sentits força diferents.
Tanmateix, els esmenants -després d’una esforçada negociació- han estat capaços d’aconseguir un punt de trobada acceptable per a tots ells. Avui aquesta transacció general sobre fiscalitat ha estat votada a la Comissió de la ponència sobre “El País que volem”… i ha estat aprovada per unanimitat de tots els seus delegats !!
És un exemple magnífic de com, a @JuntsXCat, som capaços de fer compatibles la transversalitat ideològica i la cohesió interna. Aquesta és l’única manera de ser cada vegada més i, així, ser cada vegada més útils a l’hora de servir els nostres objectius: +progrés, +llibertat, +nació, +independència
Ens ha deixat la Rosario Palomino, ferma defensora del català i impulsora de la campanya "No em canviïs la llengua". El seu compromís i la seva lluita continuaran inspirant-nos.
El nostre condol a familiars i amics.
L’article 2 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 diu que els «drets naturals i imprescriptibles de l’home són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió». Hi ha moltes maneres de resistir-hi, i quan l’adversari és molt poderós cal prendre moltes precaucions. Dijous jo volia ser al Parlament, per exercir els meus drets polítics. Era l’objectiu de tornar de l’exili, sabent que un cop dins del Parlament es faria molt difícil –però no impossible-- de sortir-ne lliure. Ho vam arriscar tot per poder-hi ser, i us asseguro que no va ser una operació senzilla. El gener del 2018 teníem una operació semblant per entrar sense ser detectats i intentar anar a la presa de possessió si es produïa la investidura.
Jo mai no he volgut facilitar la meva detenció. Molta gent em demanava que no em posés en risc. Però jo vaig decidir assumir el risc i el cost que podia comportar a canvi de poder entrar i parlar al Parlament. El que no tenia cap sentit era anar a una detenció segura sense poder ni tan sols entrar al Parc de la Ciutadella. Era una forma de deixar-me detenir sense poder prendre la paraula, és a dir, de lliurar-me voluntàriament de manera gratuïta. I això hauria estat considerat un sacrifici inútil, perquè ho hauria estat.
Per això vaig decidir intentar impedir la meva detenció. Si no m’havien deixat parlar, jo no els havia de deixar-me detenir. Així de clar. Assumia que l’operació era pràcticament impossible, i que els costos serien enormes si fracassava. Però era l’única manera que el risc i el sacrifici tinguessin sentit, sobretot si sortia bé. I va sortir bé, per molts factors que ara no cal detallar i que durant molt de temps no podrem explicar.
És exercir el dret a resistir-se a l’opressió. I que uns jutges es neguin a aplicar lleis aprovades pel Congrés és opressió.
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
Girona, primer municipi català inclusiu i promotor de la vida independent.
@gemarvi, regidora de Ciutat que Cuida i membre de MEScat: no parlem d'assistència; parlem d'exercir drets, que tothom pugui desenvolupar els seus projectes de vida amb normalitat.
https://t.co/77lg9w93Vs
El govern espanyol va executar 370M€ en inversions a Catalunya dels 2276M pressupostats.Una execució gens equitativa que ens situa, en inversió real, en la segona posició per la cua.
Vergonyosa aquesta manca d'inversió que afecta el desenvolupament econòmic i social de Catalunya
Defensar Julian Assange és preservar la llibertat d'expressió i defensar els drets humans.
Dimarts serem a Barcelona per reclamar la seva llibertat i la seva no extradició als EEUU.
És ara o mai. #FreeAssange