🟡 Carlo Sechi, activista alguerès: "No n'hi ha prou amb tenir simpatia pel català, s'ha de fer servir"
👅 Carlo Sechi (l'Alguer, 1946), és una de les figures més destacades en la defensa de la llengua catalana a la ciutat sarda.
✍️ @NuraPortella
🔗 https://t.co/TFHz53jsxy
Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu,
jo te cantaré dolça terra ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu"
Jordi Barre va morir a Pontellà el 16 de febrer de 2011
"Parlem català, és la nostra vida,
és el nostre ésser, és el nostre pa"
Punyent discurs, que no veurem en els premis oficialistes d'aquest país, d'un compatriota Mallorquí en defensa de la llengua i la identitat contra la farsa espanyolista.
Tenim la força i el talent, només ens falta ser-ne conscients.
Plantaré cara.
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho,
demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic,
perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa
que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em
menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,
i casualment també ho és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per
crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar
llengües perseguides de ser les perseguidores.
Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció
de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo
amb naturalitat la llengua dels meus pares.
Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès
amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces
que jo consideri reals.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
Carles Capdevila.
(13 d’agost del 1965-1 de juny del 2017)
Avui compleix 100 anys Roser Folch i Camarasa, nascuda a Barcelona el 1924, i l'última noia dels nou fills que van tenir en Josep Maria Folch i Torres i la Maria Camarasa i Serra, encara entre nosaltres.
Per molts anys Roser!
@MComelles
@FundFolchTorres El país perd un dels referents en el coneixement del Noucentisme i la màxima experta en el crític, historiador de l'art i museòleg Joaquim Folch i Torres. La trobarem a faltar. Descansi en pau.
Només una mostra per fer un reconeixement a Mercè Vidal Jansà (1950-2024). Mai ningú no ha superat aquesta monografia. La seva obra perdura, el seu exemple de laboriositat discreta i eficaç també. Entristits per la pèrdua. Reconeguts pel llegat.
Els Aiguamolls de l'Empordà i el Cap de Creus, parcs naturals en fase de recessió i camí del col.lapse.
Per fi un mitjà, @ElTemps_cat, exposa la greu situació ambiental d'aquests espais naturals protegits obertament i donant veu persones del territori que hi estem implicades
3 quadres de #FolchiTorres, dos d'en Joaquim, vistes de L'Escala, i un d'en Josep M. , dels anys 40...donació de Ramon Manent Folch, completaran ara la col·lecció de la Fundació. Gràcies!