Aquest article d'Agust�� Masip a El Sitjar núm. 18, de la primavera de 1985, explica què va passar en realitat en aquella "assemblea" que va "decidir" que el nom de Cabassers s'escrivís en castellà. Va ser un frau.
https://t.co/NhCZXL1rGD
DE QUIN POBLE ES TRACTA?🤔
És un municipi del Priorat nord al peu del Montsant i amb nombroses fonts i atractius naturals. Què, ja ho sabeu? I com l'escriviu, valtros?🫵
@20m ✍ https://t.co/ibr993UbTq
@coopcabaces@CabassersOrg@RevistaNord@ccpriorat @cavaloca1
El Sitjar fou una revista que s'edità a Cabassers entre 1983 i 1986. Fou mensual fins al setembre de 1984 i, d'allí i fins al seu acabament, trimestral. Té una entrada a la @Viquipedia (https://t.co/VAODxbK8zv) i la podeu consultar digitalitzada aquí:
El 15 de juny de 1985 El Sitjar organitzà a #Cabassers la Primera trobada de revistes comarcals i locals del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
Portada d'El Sitjar núm. 2, maig de 1983, dedicada a les eleccions municipals. A #Cabassers es van fer unes primàries per a escollir els membres de la candidatura única que es presentaria a les eleccions, i el procediment es narra en quatre vinyetes:
El 1984 van talar un xop centenari que hi havia al barranc, al costat de la carretera que porta cap a la Bisbal de Falset. El Sitjar va fer una esquela a l'abre i la va distribuir per les bústies de Cabassers. 1/2
“hi havia por, molta por a la gent d’El Sitjar perquè pensaven, i la gent que pensa és perillosa. És a dir, ‘vuit tios, aquests, ui, ui, ui, aquests faran una candidatura, al final, a la llarga. I per tant no s’han de potenciar, s’han de marcar, perquè si no ens fotran el lloc’ ”
Un repàs als mitjans de comunicació locals de #Cabassers: des del primer pregó conservat, del 1678, a la @RevistaNord actual, passant per les històriques Ràdio Cabassers Independent (c.a. 1979/81) i la @RevistaElSitjar (1983/86). Via @SMVallclara:
https://t.co/d8kCtpShuI
Avui, #DiaMundialDeLaRàdio, és oportú recordar l'emissora Ràdio Cabassers Independent. L'únic testimoni que se'n conserva és al record dels qui hi van participar, recollit en aquestes entrevistes fetes per @PratsCarles el 1998:
https://t.co/j24cywXvOw
A Cabassers sempre s'ha mantingut viu el clam per a recuperar el topònim català del municipi. Dos exemples:
@RevistaElSitjar (1983)
@cabasserscom (2001)
L'Ajuntament sempre s'ha negat a complir la llei i a oficialitzar-lo. És hora que el @govern hi posi ordre.
El Sitjar va patir boicot per usar el topònim català, #Cabassers (que en aquell moment, a més, era l'oficial, tot i que l'Ajuntament es negà sempre a usar-lo). Ho explicava el director de la revista en un article al número 18, de la primavera de 1985.
A Cabassers escriure en català el nom del municipi ha estat una heroïcitat. Tots els ajuntaments han imposat el nom castellà, Cabacés, i han pressionat i censurat a qualsevol que l'hagi volgut escriure en català perquè "Cabacés és l'oficial". És hora d'acabar aquesta vergonya:
"Montsant avall i Cabassers al tall", l'adhesiu editat per @RevistaElSitjar el 1985, a la capçalera del compte d'en @joanmarc_p, un dels col·laboradors més eficaços que té la causa de https://t.co/EgtdnrS9y5. Seguiu-lo, no us en penedireu pas!
Quan la @gencat oficialitzà la forma #Cabassers el 1983 aquest fou el primer article per explicar el canvi a la població (@RevistaElSitjar n. 4, jul-ago. 1983). A partir d'aquell moment les forces vives no pararen fins a revertir la correcció el 1989.
https://t.co/u6GzatBCBb