Estic cansada, profundament cansada, cansada fins a l'ànima [...] d'aquest deliri de manar que tenen els homes, sobretot els que no saben manar. I de fer caure els que en saben.
Carta a Joan Sales, 1976
Una nit d’aquelles de gessamins i de lluna enrabiada entre níguls que preparen pluja, el jove Bearn em va venir a cercar en persona.
La sala de les nines
Res no era de debò. Jo no havia fugit mai de casa meva, tot ho havia somiat i encara somiava estirat en el meu llit mentre per la finestra oberta entrava l’olor que emborratxava dels clavells.
Quanta, quanta guerra...
"Està massa enamorat", em va dir el metge que aleshores tenia. Però no ho va endevinar. El qui ho va endevinar va ésser el qui em va dir que jo anava amb l'ànima ferida.
Un ramat de bens de tots colors
Ja fa temps que no estic bé i el pitjor de tot és que em resigno i ho atribueixo a l’edat. S’ha ben acabat allò que deia tinc anys però no me n’adono. A veure si entre el metge i la primavera desfan el malefici i em torno a trobar bé.
Carta a Joan Sales, 11 març 1983