Sempre les tria maques, pensava l’Armanda; es diverteix com pot; fent voltar el cap del senyoret Eladi. Si són ruques, hi cauen; i a ella li agrada que ho hagin de fer d’amagat i de pressa.
Miralll trencat
Aquell estiu no tirava. Era com si tot s’hagués encallat. I el temps anava fent el boig. A darreries d’agost va començar a ploure seguit. Ben bé quinze dies. La terra amb prou feines engolia l’aigua i vaig tenir por que se’m podrís tot el jardí.
Jardí vora el mar
I va dir, quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vostè i jo ballarem un vals de punta a la plaça del Diamant.
La plaça del Diamant
Obiols va morir el dia quinze d’agost a dos quarts de sis de la tarda. […] l’agonia de l’Obiols ha durat quatre mesos. Ha estat la cosa més espantosa que m’ha tocat viure, això que en el llarg de la meva vida, la vida s’ha dedicat a curar-me d’espants.
Carta a Joan Sales, 1971