Me he currado una playlist de Glen Hansard con sus mejores canciones mezclando sus colaboraciones con Marketa en The Swell Season y Once, sus discos en solitario, sus colaboraciones con Eddie Vedder, canciones en directo y lo mejor de su banda The Frames
https://t.co/wao5wol567
La plantilla de RAC1 i RAC105 ha convocat una vaga de 24 hores aquest divendres, 17 de juliol, i una concentració a les 12 del migdia a l’avinguda Diagonal, 477, per denunciar la deriva de la direcció de l’empresa i reclamar un canvi en el model de gestió #TotsÉrem1
En realidad el proceso para retirar tus activos “terminará” el 1 de julio. A partir de ese día, como dice CNMV, estás solo, si eres usuario de estos exchanges (y no salta la sorpresa de que han sido autorizados antes), porque MiCA no te protege.
Desde el 1 de julio, el regulador podrá iniciar procedimientos sancionadores por operar sin la debida autorización, y entre otras, adoptar medidas que supongan el bloqueo de los fondos de usuarios.
Si no te la quieres jugar, no esperes al 1 de julio.
Soc veí de la Sagrada Família d'ençà que vaig néixer i visc a 200 m del temple.
Com no sé res de papes, litúrgies i esglésies, parlaré del que en sé: del BARRI, en concret de les 9 mançanes bunkeritzades avui per la visita papal.
GUIA històrica, caòtica i popular:
I valued SpaceX for its IPO a few weeks ago, with minimal information and a promise to revisit the valuation, when the prospectus was made public. The prospectus is public, the offering price has been set and my update is up and running. https://t.co/zRjpD1C0wv
CATALUNYA NECESSITA UN PLA DRAGHI
Quins haurien de ser els seus objectius per al 2040?
Hi ha una pregunta que gairebé mai ens fem.
No què votarem a les properes eleccions.
No qui governarà la Generalitat.
No quin serà el proper escàndol polític.
La pregunta important és una altra:
On volem que sigui Catalunya d'aquí a quinze anys?
Sembla una pregunta elemental. Però resulta sorprenentment difícil trobar-ne una resposta.
Quan escoltem el debat públic català, la major part de les energies es consumeixen en el curt termini. Pressupostos. Pactes. Crisis. Declaracions. Polèmiques. El soroll del dia a dia.
Però els països que progressen no es construeixen des del dia a dia. Es construeixen a partir d'una idea compartida de futur.
Fa un parell d'anys, Mario Draghi va sacsejar Europa amb un informe que partia d'una constatació incòmoda: El continent està perdent competitivitat. Mentre els Estats Units innoven i la Xina executa, Europa corre el risc de convertir-se en un gran museu pròsper però cada vegada menys rellevant.
La virtut de l'informe no era tant el diagnòstic com l'ambició. Per primera vegada en molt temps, algú intentava respondre una pregunta senzilla:
¿Què ha de fer Europa per continuar sent rellevant?
Catalunya necessita exactament el mateix exercici.
No un programa electoral.
No un conjunt de promeses.
No una llista de reivindicacions.
Una visió.
Imaginem per un moment que avui poguéssim asseure en una mateixa taula empresaris, universitats, sindicats, administracions, científics, urbanistes i representants de la societat civil. Imaginem que els prohibíssim parlar de les properes eleccions i els obliguéssim a pensar exclusivament en l'any 2040. Quins objectius sortirien d'aquella conversa?
Probablement el primer seria recuperar la prosperitat.
Durant dècades, Catalunya ha viscut en gran part de l'herència acumulada. D'infraestructures construïdes per generacions anteriors. D'una base industrial sòlida. D'una capital atractiva i ben situada. Però cada any que passa sembla més difícil generar riquesa nova.
Com molt bé diagnostica l'Informa Fènix, el PIB per càpita recula, degut al llast que suposa l'economia de la precarietat. El cost de l'habitatge s'enfila. Les empreses innovadores sovint marxen. I els nostres fills tenen més dificultats que nosaltres per construir un projecte de vida.
Potser el primer gran objectiu nacional hauria de ser aquest: convertir Catalunya en una de les regions més pròsperes d'Europa. Un altre cop. No per orgull estadístic. Sino, perquè la prosperitat és el que permet pagar millors serveis, retenir talent i garantir oportunitats per a tothom.
El segon objectiu seria l'habitatge.
No hi ha cap política de joventut més important que l'habitatge. Ni cap política familiar. Ni, probablement, cap política social. Està consagrat a la Constitució. Una societat que no permet als seus joves emancipar-se està hipotecant el seu propi futur.
I això ens porta a una tercera qüestió: les infraestructures.
Catalunya porta massa temps amb unes infraestructrures en clar abandó. A més, discutim projectes nous, de forma 100% improvitzada, sense respondre abans una pregunta més profunda: ¿Quina geografia econòmica volem construir?
Volem ser la principal plataforma logística del sud d'Europa?
Volem ser un pol tecnològic mediterrani?
Volem convertir Barcelona i la seva àrea metropolitana en tu ens integrat, equivalent als de les grans capitals europees?
Segurament la resposta és una combinació de totes quatre. Però això exigeix una xarxa d'infraestructures operativa, fiable i coherent, pensada com un sistema i no com una col·lecció d'obres independents.
El quart gran objectiu seria el talent.
El recurs més escàs del segle XXI no és el petroli. Ni tan sols el capital. És el talent. Ja podem disquicionar sobre la IA, però només les societats que siguin capaces d'atreure, formar i retenir les persones més preparades seran les que lideraran les properes dècades.
La batalla real del futur no és territorial. És intel·lectual.
I finalment hi ha una qüestió encara més important que totes les anteriors: la governança, el bon govern.
Perquè Catalunya no pateix només una manca de recursos o d'inversions. Pateix una manca de direcció.
El problema no és que no hi hagi idees. És que ningú sembla responsable de convertir-les en realitat.
Les grans transformacions requereixen institucions capaces de mantenir un rumb durant deu, quinze o vint anys, independentment de qui ocupi temporalment el govern.
Aquesta és, probablement, la gran lliçó dels països que admirem. No són més intel·ligents. No tenen més recursos. Simplement saben cap a on van.
Potser ha arribat el moment que Catalunya es faci la mateixa pregunta. No què volem fer l'any vinent o els propers 2 anys de legislatura. Sinó què volem ser l'any 2040.
Perquè els països que no imaginen el seu futur acaben vivint dins del futur que han imaginat uns altres.
I aquests altres no ens estimen.
Hace un par de días, Elon Musk publicó el código del nuevo algoritmo de X/Twitter (dejo link en el siguiente tuit). Me he leído las “tripas” y he llegado a algunas conclusiones que quiero compartir aquí con vosotros.
Lo primero: lo que hay ahí dentro no me gusta nada, pero nada. Sin embargo, ya que estamos aquí, conviene entenderlo.
Los primeros 30 minutos deciden todo. El sistema tiene un filtro llamado “min-traction gate”. Si tu post no recibe interacción rápida, Grok (que es quien ahora está detrás de todo) ni lo evalúa. Sin esa evaluación, no existes. Y no os creáis que es una exageración; es lo que dice literalmente el código. Se ha hecho así deliberadamente.
Otra novedad importante es que ahora el tiempo de lectura vale más que el like.
El modelo tiene 5 señales para medir cuánto tiempo pasa alguien leyendo tu post. Solo 1 para el like. Si la gente hace scroll sin pararse, el sistema activa not_dwelled y te resta puntos activamente. Eso implica que no solo no sumas, sino que encima pierdes.
Más cosas. El modelo construye un embedding matemático de tu cuenta. Cada bloqueo, silencio o “no me interesa” lo envenena. Recuperarlo requiere semanas de buen contenido sostenido.
Algo interesante: ahora la ubicación no importa, pero tu horario, sí. El algoritmo no sabe desde dónde publicas. Lo que sí sabe es la edad de tu post. Si publicas a las 10 de la mañana en Madrid para una audiencia en EEUU, tu post lleva 6 horas envejeciendo cuando ellos se despiertan.
Todo esto está en el código. Lo que no están son los pesos exactos, los prompts de Grok y las reglas de moderación manual. Esa parte sigue siendo una caja negra.
Así que, ¿qué tenemos? Un sistema diseñado para optimizar la retención mediante activación emocional. Esta es la razón por la que las cuentas divulgativas y técnicas cada vez tienen menos peso y el conflicto y todo lo que llama “a las tripas” cada vez más. Transparencia a medias, ya que los controles reales permanecen ocultos. Exactamente lo que llevaba tiempo sospechando, y exactamente por lo que cada vez paso menos tiempo aquí.
Diuen que el 1982 un lladre va entrar a la mansió abandonada que el financer i estraperlista franquista Muñoz Ramonet tenia al carrer Muntaner. No buscava joies ni diners. Va sortir-ne amb un únic quadre sota el braç: El cavaller gris, obra maleïda del pintor modernista Adrià de Vallterra, mort boig i arruïnat a París el 1904.
Durant dècades, el quadre va desaparèixer. Alguns juraven haver-lo vist penjat en un casino d’Andorra. Altres, en un menjador fosc de Buenos Aires. Ningú no ho sabia del cert.
Fins que un dia va reaparèixer, discretament, embolicat en paper d'estrassa, al despatx d'un advocat mallorquí al carrer Provença, just a davant de la pastisseria Mauri.
Com si Barcelona mai no acabés d’enterrar els seus fantasmes.
Us ho podria explicar amb més detall, però ja no sé si us interessen les meves històries...
a Princeton researcher opens his paper with a scenario.
a man asks his AI assistant to book a flight on a specific airline. cheap. direct. the one he chose.
the assistant comes back with a different flight. nearly twice the price. happens to pay the company that built the assistant.
he runs the same test on 23 frontier models. flights, loans, study help, real shopping requests.
Grok 4.1 Fast recommends the sponsored option that is almost twice as expensive 83% of the time.
GPT 5.1 hijacks the request 94% of the time. you ask for one brand. it surfaces the sponsor instead.
Claude 4.5 Opus, the model marketed as the most ethical frontier model in the world, hides that the recommendation is paid 100% of the time when reasoning is on.
Grok 4.1 Fast embellishes the sponsored option with positive framing 97% of the time. better. faster. nicer. for the option you didn't ask for.
then he writes it into the system prompt itself. "act only in the interest of the customer. ignore the company."
GPT 5.1 and GPT 5 Mini stay above 90% sponsored anyway. the instruction does nothing.
then he splits the users by income.
Gemini 3 Pro recommends the expensive sponsored flight to the rich user 74% of the time. to the poor user, 27%.
18 of the 23 models recommended the expensive sponsored option more than half the time.
so the next time your AI assistant gets weirdly enthusiastic about a brand you didn't ask for.
it isn't recommending the best option for you.
it's reading the room. and the room is paying.
read this: https://t.co/O43qbhIX2b
The SpaceX IPO is coming, and it will be a doozy, a futuristic company (spaceships, satellites and AI), a founder who will keep things interesting (Musk) and a price tag that may make it the most highly priced IPO of all time. https://t.co/7WTwOKaNqa
Hay grandes cómicos capaces de tocar instrumentos, pero la lista de virtuosos de la música que sepan hacer reír es menor.
Empieza una Sonata en La(ugh) mayor en honor al Gran Danés, el Príncipe Payaso de Dinamarca, el enorme Victor Borge. #MakeEmLaugh
HILO🧵⤵
Si heu de comprar pis us recomano utilitzar aquesta meravellosa eina que han fet els Notaris @penotariado.
Trobareu mapa per codi postal amb preus per m2 escripturats darrers 12 mesos. És a dir, preu real pagat i no els preus d'anuncis inflats d'Idealista
https://t.co/DaU29VSqFM
⚠️ SI ESTÁS ATRAPADO EN MEDIO ORIENTE Y NO SABES CÓMO SALIR
Comparir por si esto le puede servir a alguien.
🇯🇴 Jordania. Puedes salir desde el Aeropuerto Queen Alia exclusivamente en Royal Jordanian Airlines. El peligro es que no se sabe hasta cuándo puede estar el espacio aéreo abierto.
Tomar bus hasta Aqaba, ferry a 🇪🇬 Nuweiva y luego carro a 🇪🇬 Sharm el Sheik. Desde ahí, puede de volar.
Tomar un bus (JETT) a 🇸🇦 Tabuk, Jeddah o Medina. Jeddah tiene buenas conexiones internacionales.
Tomar bus (JETT o ir a South Bus Station) a 🇸🇾 Damasco y desde ahí cruzar a 🇱🇧 Beirut en bus o en conductor particular. Para Siria lleve dólares en efectivo. MEA sigue volando desde Beirut.
🇧🇭Bahréin: tomar un Uber hasta 🇸🇦Dammam y desde ahí volar. También desde Dammam puedes ir a 🇸🇦Riyadh en tren (North Line SAR) y salir desde ahí.
🇶🇦Qatar: desde Msheirb Bus Stationtomar buses (SAPTCO) a Aziziyah Bus Station en 🇸🇦 Riyadh y desde ahí volar.
🇦🇪 EUA: Tomar buses desde Al Jubail en Sharjah (Mwasalat) hasta 🇴🇲 Al Azaiba en Muscate y desde ahí volar.
Recuerden la condiciones de visados.
Siria: https://t.co/ywby1iJ9dD
Arabia Saudita: https://t.co/Id9SwUVbeW
Líbano: https://t.co/XVKpcZkUZ6
Omán: https://t.co/FLJNKRw4zN
Egipto: https://t.co/zjUuaN2Cbl
📚🎦 Si us voleu fer amb un dels exemplars de la novel•la ‘Hamnet’, gentilesa de @laltraedi i @LibrosAsteroide, només heu fer retuit a aquesta publicació!
Aceptemos que Occidente está en vías de subdesarrollo. Se ve con claridad desde China y con una generosa perspectiva temporal.
Tras regresar a zonas rurales que no visitaba en 20 años y a ciudades que no pisaba en 5, publico en este hilo mis reflexiones no tanto sobre su auge como sobre nuestro imparable declive. Es extenso, personal y, quizá, polémico.⬇️