QUAN EL PAÍS ERA NOSTRE
Quan el país era nostre, no calia dir cada dia que ho era. Es notava a la manera de parlar, de comprar, de renyar la mainada, de saludar el veí, de baixar a plaça i de saber qui havia mort abans que ho digués cap paper. El país no era una idea penjada a la paret. Era la veu de la mare des de la cuina, el cop de porta del fuster, el pa embolicat amb paper fi, el rector travessant el carrer, el carro que passava massa d’hora i aquella manera catalana de no fer gaire escarafalls però tenir les coses prou clares.
La gent no vivia pensant-se com a identitat. Vivien com es viu quan el món encara té forma. A casa es parlava català perquè era la llengua de casa, del camp, de la botiga, de la por, de la festa, del tracte i de la mala llet. Ningú no havia d’explicar que aquella llengua era pròpia. Ho era perquè sortia de la gent com surt l’aigua de la font. El foraster podia ser ben rebut, i sovint ho era, però sabia que entrava en un lloc fet abans que ell. Un lloc amb nom, amb maneres, amb paraules que no demanaven permís.
Els pobles tenien una memòria que no estava escrita en cap programa. Se sabia quina casa havia passat gana, qui havia anat a Amèrica, qui era de missa, qui no ho era tant, qui tenia un fill espavilat i qui sempre acabava embolicant la troca. La comunitat no era perfecta, no fotem. Hi havia enveges, rancúnies, misèries, silencis massa llargs i famílies que es miraven de reüll durant mig segle. Però fins i tot el conflicte tenia una forma comuna. Ens barallàvem dins d’un mateix món.
La festa major no era una activitat cultural. Era el poble vestint-se de poble. La processó, el ball, les taules parades, les espardenyes noves, els músics, els crits dels joves, les dones mirant que tot quedés bé i els homes fent veure que no els importava res. No calia parlar de cohesió. La cohesió era que tothom sabia on havia de ser, encara que alguns hi fossin a contracor. La vida feia comunitat perquè la comunitat encara no havia estat convertida en un expedient.
A ciutat també hi havia país. Al taller, al mercat, al cafè, a l’ateneu, a l’escala de veïns, al taulell. Barcelona no era menys catalana perquè fos gran o oberta. Era catalana perquè tenia una manera pròpia de ser oberta. S’hi feia negoci, s’hi discutia política, s’hi imprimien diaris, s’hi conspirava, s’hi treballava massa i s’hi parlava amb aquella barreja de sornegueria, pressa i orgull que tenen les ciutats que no han nascut per fer bonic. La modernitat encara no obligava el país a desfer-se per semblar modern.
Quan el país era nostre, la pertinença no era una proclama.Era una evidència compartida. No volia dir que tothom fos igual, ni que tothom pensés igual, ni que tothom tingués la mateixa sang o la mateixa butxaca. Volia dir que hi havia un centre. Una llengua que ordenava. Uns costums que feien de guia.Una memòria que passava de pares a fills sense haver de convertir-la en campanya institucional. Una terra no és nostra perquè la trepitgem. És nostra quan la vida que hi fem continua la vida dels qui ens l’han deixada.
Després van venir moltes coses. Algunes amb uniforme, algunes amb llei, algunes amb bones paraules. Ens van ensenyar a dir convivència quan volien dir retrocés, pluralitat quan volien dir dissolució, modernitat quan volien dir vergonya d’un mateix. I de mica en mica el país va continuar dient-se igual, però cada cop responia menys quan el cridaves. Els carrers eren els mateixos, els noms també, les pedres també. La música de fons, però, ja no era ben bé nostra.
Per això fa mal pensar en aquell temps sense caure en la postal. No era un paradís. Hi havia pobresa, duresa, injustícia i por. Però hi havia una cosa que avui hem deixat que ens discuteixin fins a fer-nos-en sentir culpables.Hi havia poble. I quan hi ha poble, fins i tot la vida més humil té continuïtat.Quan només hi ha població,tot es pot administrar, comptar i substituir. I aleshores el país ja no es perd de cop. Es va quedant buit mentre encara sembla ple.
Demà dia 29 podeu fer el simulacre de l’eclipsi!
Fixeu-vos on es troba el Sol cap a les 20:21. Si no l’oculta cap obstacle… enhorabona! Ja haureu trobat un lloc per veure’l el 12 d’agost, quan a les 20:29 arribi la totalitat.
Ah! Però recordeu no mirar el Sol directament! Empreu ulleres homologades si ja les teniu. Ñ
I si no: doneu-li l’esquena al Sol i mireu la vostra ombra. Si la veieu, ja ho teniu!
També podeu fer aquest simulacre el dia 30 a les 20:22.
Si murieras mañana, nadie podría acceder a tus:
- Cuentas bancarias
- Carteras de criptomonedas
- Almacenamiento en la nube
- Administrador de contraseñas
Tu vida digital muere contigo.
Aquí tienes la configuración de 30 minutos que evita esto ↓↓↓
Antoni Gaudí era "separatista?"
Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l'any 1907... sí: Gaudí era un "asqueroso" separatista. I ho justificava tot parlant d'aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n'esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍
Hola @eltempsTV3. Si aquest tuit arriba als 100 RT tornareu a posar el marcador de les conques internes? El voldríem veure a les verdes i a les madures 🙏
EN DEFENSA DE SÍLVIA ORRIOLS
Si no ho fa ningú, llevat dels seus, ho faré jo. Malgrat que que sóc un simple periodista. I que consti que, en persona, fa mesos que no hi parlo. Però el que li estan fent a Sílvia Orriols no té nom. Com a Vox, d'altra banda, que també els van sotmetre a un cordó sanitari i mediàtic en l'anterior legislatura. Una televisió pública!
@ERNEST_DESCALS @laurabtc200k Només et demano que un dia vagis a alguna parada d'AC a Manresa i demanis el programa electoral.
I després pots parlar amb coneixement.
Hoy, lunes, a las 12 de la medianoche, vence el plazo para que todas las alcaldías del país REVIERTAN todas las tasas, multas, licencias, permisos, impuestos y cualquier otro cobro, devolviéndolos a la misma situación en la que se encontraban antes de la toma de posesión de los nuevos gobiernos municipales el 1 de mayo de del año pasado.
Espero que el 100% de los concejos municipales acaten esta instrucción. De lo contrario, serán acusados por el delito de EXTORSIÓN ante la Fiscalía General de la República.
Los empresarios, especialmente los micro, pequeños y medianos, merecen el respaldo del Estado. Son clave para el crecimiento económico de nuestro país.
Acosarlos, llevarlos a la quiebra o incluso cerrar sus negocios es inaceptable y no será tolerado.
513 dies per l'eclipsi del segle!
Un eclipse solar total a casa nostra!
No ens podem ni imaginar el que ens ve a sobre: 12 d'agost, en ple pic de turisme.
La totalitat només tocarà terra a Grenlàndia, Islàndia, la Península Ibèrica i les Illes.
A Catalunya, serà total vist des de les comarques de Tarragona.
@jordisalvia Sous la gent més “demòcrata" del món.
Si no penses com jo , no tens dret a informar-te d'altres opcions.
Per sort , molta gent ja sabem com actueu.
No vau poder agredir a la gente de la parada perquè els mossos Hi eran.
🔴 Jo recordo veritables "DISCURSOS D'ODI", catalanofòbia abrandada, agressivitat desfermada al parlament, i a cap llumenera se li va acudir de fer res, putos mesells caganers catañordos col·labos venuts al borbó...