Roban a abuelos porque no tienen nada que ver con ellos, no son su linea genética, son totalmente extraños a los que no les une nada, son "otros" de los que aprovecharse.
Eso es lo que provoca directamente la inmigración masiva.
Mascó: "Si sóc a Madrid i parlo per telèfon en català amb la meva mare, els molesta".
Anys 90, Saragossa, telèfons verds públics (no hi ha mòbils): "¿Pero hablas con tu madre en catalán?", mirades d'odi...
Espanya és així (i Saragossa és espanyolíssima).
Quan va acusar a @LauraBorras d’aquest fet per un contracte, q no ha quedat clar si va haver-hi intencionalitat, vaig posar-me les mans al cap quan persones d’altres partits no només no van callar sinó q va acarnissar-se, sabent tot e què hi havia arreu del país i en tot l’espectre polític. Cínics!
0/🧵Aquest és d'aquells fils que fan venir mal de panxa.
Perquè parla d'una xifra que sembla innocent i que paguem entre tots, poble a poble.
I aleshores el mal de panxa es converteix en mala llet. La xifra:
14.999 euros.
Aparteu les criatures, que comencem.👇
@DavidGR1714 Venen a CAT a fer el fatxenda en un acte 'religiós' portant el cap del seu estat dient que no volen polititzar res i Ho compara amb un acte íntim de record del caiguts en el setge que va perpetrar el rebesavi del mateix nom...
IRLANDA ENS MARCA EL CAMÍ
Irlanda ens marca el camí perquè encara recorda una cosa que a Europa li fa una mandra infinita admetre. Que una comunitat no és una oficina. No és una suma de consumidors amb DNI, ni una massa de gent que ha d’acceptar qualsevol canvi perquè quatre buròcrates en diguin convivència. Una comunitat té pell. Té memòria. Té morts. Té carrers que han vist néixer avis, pares i fills. I quan tot això és tractat com si fos mobiliari urbà, un dia la gent reacciona.
El cristianisme d’estora no ho entén. O fa veure que no ho entén, que encara és pitjor. Veu un poble que s’alça i només sap parlar de desordre. Veu un barri que diu prou i corre a dir-ne odi. Veu gent que ja no vol ser trepitjada i els demana calma, acollida, bones maneres, molta pau social. La pau dels qui callen mentre els passen per sobre, vaja. Molt edificant tot.
Irlanda no ens parla d’un poble atacant per gust. Ens parla d’una comunitat defensant-se quan ja té la sensació que ningú la defensa. Quan l’Estat protegeix abans el relat que la gent. Quan els mitjans arriben amb la condemna escrita abans d’haver escoltat el barri. Quan qualsevol inquietud popular queda traduïda en extremisme, feixisme, odi o alguna d’aquestes paraules que serveixen per tancar converses sense mirar res.
També hi ha violència en desarrelar una comunitat. També hi ha violència en fer irreconeixibles els barris sense haver demanat permís als qui hi vivien. També hi ha violència en exigir a un poble que accepti la seva dissolució amb un somriure i, a sobre, donant les gràcies. Però aquesta violència és neta, administrativa, amb informes, subvencions, rodes de premsa i gent molt correcta parlant de diversitat. Després crema un contenidor i, mira per on, resulta que la violència ha començat aquell vespre.
No cal convertir cada esclat en una missa solemne. Tampoc cal fer veure que tot és bonic. Hi ha ràbia, hi ha brutor, hi ha coses que fan nosa. Però ja n’hi ha prou de condemnar sempre el mateix costat. El poder pot alterar un país, remenar-li la demografia, buidar-li la continuïtat, empènyer-lo a callar i després exigir que la gent protesti amb una instància, una espelma i una frase amable. Això no és ordre. És doma.
Un cristianisme amb columna vertebral no celebra el caos. Però tampoc no beneeix la submissió. Sap que la caritat no vol dir suïcidi nacional. Sap que estimar el proïsme no obliga ningú a deixar casa seva sense porta. Sap que la mansuetud cristiana no té res a veure amb fer de catifa perquè l’Estat, el mercat i la ideologia hi passin per sobre amb les sabates enfangades.
A Catalunya això ens toca de ple. Fa massa temps que ens eduquen per desaparèixer amb bona lletra. Ser bons, ser tous, entendre-ho tot, cedir sempre, no incomodar, no aixecar gaire la veu. Una catalanitat simpàtica, folklòrica, administrable. Un cristianisme sense poble. Una nació que demana perdó abans fins i tot d’haver-se defensat.
Irlanda ens marca el camí perquè ens recorda que els pobles no es conserven només amb arguments. També cal presència. Límit. Coratge. Instint. Després ja vindrà la forma, l’ordre, el llenguatge i la direcció. Però abans hi ha una cosa més elemental, gairebé física. No fer d’estora. No acceptar que casa teva sigui convertida en una sala d’espera per a qualsevol projecte que no has decidit.
El món que ve no serà tan net com es pensen els ideòlegs. Rebrotaran les ètnies i s’esfullaran les ideologies. Tornaran els pobles, les comunitats, les lleialtats fondes, les fronteres morals, les preguntes que el liberalisme havia amagat sota la catifa. I qui només tingui una moral de renúncia, una nació avergonyida i una fe domesticada quedarà a mercè dels qui sí que saben què volen conservar.
Catalunya no necessita aprendre a odiar. Necessita desaprendre a desaparèixer. Irlanda ens marca el camí perquè allà encara es veu, amb tota la incomoditat que calgui, una veritat antiga. Quan una comunitat sent que li prenen la casa, o es defensa, o deixa de ser comunitat.
@btvnoticies Convertir en notícia excepcional que uns veïns obrin una parada de verdura només pel seu origen o religió és una forma de discriminació. La vertadera igualtat és tractar tothom amb la mateixa normalitat. Sou un meme.
@btvnoticies Islamització i blanquejament d'una prenda misògina i masclista, que denigra a la dona. On encara hi ha països musulmans, que es persegueix i es condemna a dones per no dur-lo.
🚨🇬🇧 ÚLTIMA HORA: Hombre musulmán apuñala a una chica de 17 años en el cuello a plena luz del día en Burnley, Reino Unido.
Un hombre musulmán de 30 años cortó brutalmente el cuello de una chica británica de 17 años en Burnley hoy. Este es otro ataque islámico con puñaladas contra una joven que caminaba por la calle. No es aleatorio — es el resultado directo de la inmigración masiva de musulmanes y las enseñanzas violentas del islam que convierten los pueblos del Reino Unido en zonas de peligro. Las chicas británicas ya no están seguras por las fronteras abiertas y el islam radical. ¿Cuándo terminará esta locura?
@VHuertasG@pilarcarracelas@lupeandreu56 Si un poble és un subjecte sobirà, la seva existència i drets no necessiten ser validats per una votació ni supeditats a una majoria de colons. Heu aconseguit minoritzar-nos fins un 30%, però el nostre dret a l'autodeterminació és el mateix, la nostra legitimitat és la mateixa.
Fa només deu anys els personatges de l'òrbita dels Comuns i el Psoe català qualificaven la Sagrada Família de Mona de Pascua gegant (sempre han odiat a Gaudí). Ara tots corren a fer-se fotos i dir que és un símbol d'espanyolitat.
Com que l'agost del 17 no els va sortir bé la planificació que tenien per enderrocar la Sagrada Família amb un camió carregat d'explosius han optat per espanyolitzar-la, també sense èxit, i fotent com sempre el ridícul amb l'expulsió de 600 cantaires davant el Sant Pare de Roma.
@dracdolot@SubstituDemogra En qualsevol altre país, 600 persones no es rendeixen tant fàcilment davant de quatre polis subnormals! Podem continuar culpant als putos espanyols de merda, però la culpa del que ens passa és nostra, per ser uns covards de "manetes alçades"!
#MenysLlumAlsUllsiMésForçaAlBraç