Observador de la ciència, de la tecnologia i d'un demà sempre incert. El futur és una mirada que llencem envers l'horitzó i que ens torna en forma de preguntes.
Permetin-me que recorri, per una vegada, al realisme màgic o, si volen, al surrealisme. ¿I si hi ha un poder real més enllà de la Casa Blanca, del Kremlin i del Zhongnanhai, al qual li interessa aquest joc d’idiotes estúpids per a ocultar un pla de conquesta de l’ordre global?
He llegit força llibres sobre Trump. Amb especial atenció l’anàlisi de la seva neboda Mary Trump, psicòloga, que ens aproxima a les parts fosques del seu caràcter. I això em fa sospitar que una de les causes del rebuig envers Maria Corina Machado, Nobel de la Pau, és la gelosia.
Diu el PP que el que ha passat a Veneçuela hauria de preocupar a PSOE, Podemos i Sumar, i als independentistes. I és cert, inquieta la tendència de Trump a transgredir les normes internacionals. Però qui hauria d’estar realment preocupat és Núñez Feijóo, amic d’un narcotraficant.
La mort del papa Francesc té un impacte que va més enllà dels límits de l’Església catòlica. Si els que han complotat contra ell guanyen la batalla, el món es pot veure abocat a una etapa que tot el poder estarà en mans de l’extrema dreta: el polític i el religiós.
Brussel·les ha elaborat un document que, a més d’advertir sobre la possibilitat d’un conflicte bèl·lic, demana als ciutadans que acumulin reserves d’aigua i aliments. Crec que és una forma irresponsable de crear pànic i així obtenir suport a l’augment de la despesa d’armament.
La Unió Europea vol gastar fins a 800.000 milions d'euros en armes de nova generació. La major part sortirà dels pressupostos dels Estats. Probablement, una part provindrà dels capítols destinats al benestar dels ciutadans. Total: Putin i Trump ja han guanyat la primera batalla.
El nou feixisme llibertari és una amenaça volàtil: o no té un centre de decisió o, si el té, és secret i latent. Estén les arrels fins als últims racons de la societat, amb una capacitat de penetració i demolició inèdites fins ara. El progressisme és el mal. Cal aniquilar-lo.
Tota l’estructura es va esquerdant a poc a poc. Cada declaració causa un impacte brutal en l’embasament. Potser els arquitectes no havien previst la força de les sacsejades. Però, sigui quina sigui la sentència, tinc la sensació que Laura Borràs ja ha perdut aquest judici.
Frases com “conquerirem tota Ucraïna perquè sempre ha estat territori culturalment rus” (Kremlin), o com “no pararem fins que Ucraïna recuperi tot el territori ocupat per Rússia” (Casa Blanca) són absurdes per improbables. A no ser que s’usin armes nuclears i ho perdem tots tot.
Els italians apliquen el terme finezza (finesa, en català) en les relacions polítiques i socials amb una definició que ha fet fortuna. Indica intel·ligència, enginy, subtilesa, sagacitat, elegància, lucidesa, discreció i sentit de l'oportunitat. Una recepta per al Govern d’ERC
Hi ha força polítics i mitjans que voldrien que ERC col·lapsés en l’intent de governar en solitari. Desitgen un ordre “normal”: un PSC boirós enfront una JxCat unilateralista. Sempre disposats a pactar. Caldrà que el Govern d’ERC desplegui molta finezza per superar aquesta pinça.
Les declaracions de Carles Puigdemont amb relació al nou govern d’ERC demostren que el Consell per la República (que presideix) no és una eina transversal i democràtica en favor de la independència, sinó una joguina al servei d’un partit, d’una estratègia i d’un pensament únics.
L’expressió “Catalunya sencera” no significa que el Govern solitari d’ERC representi la gran majoria de la societat catalana, tal com malinterpreten partits i mitjans. Vol dir simplement que, des de la minoria, s’intentarà governar pensant en tota la ciutadania. ¿Algun problema?
Mònica Planas, l’excel·lent crítica de TV de l’Ara, es queixa que el Telenotícies vespre de la diada presentés la manifestació amb imatges obtingudes per l’ANC. No només el Telenotícies. També bona part de la retransmissió en directe. TV3 va pervertir les normes més bàsiques.
Si JxCat (en la seva diversitat) no posa fre ara a la deriva populista de Laura Borràs i adlàters, potser demà serà massa tard. Trump, amb les seves bravates, era una aposta intrèpida i descarada, fins que es va descobrir que era un perill per al seu partit i per a la democràcia.
Entenc que un/a polític/a hagi de deixar el càrrec provisionalment en ser jutjat/da per corrupció. Entendria també que no fos suspès/a fins que hi hagués sentència. El que no entenc que algú s’entesti a incomplir una llei que va promoure i aprovar. Quina democràcia és aquesta?