Espero que els pixapins que teniu casa a l’Empordà mostreu agraïment als pagesos que us hagin salvat les cases i enlloc de comprar la fruita i les verdures al Mercadona us assegureu de comprar els productes que produeixen ells!!!
À 23 ans, elle guérit la lèpre. À 24 ans, elle disparaît.
Et pendant 90 ans, un homme blanc s'attribua le mérite de ses travaux.
Voici l'histoire d'Alice Augusta Ball, le génie qu'on a tenté d'effacer.
Elle grandit à Seattle au début du XXe siècle, dans une famille qui croyait au potentiel des Noirs.
Son grand-père fut l'un des premiers photographes noirs d'Amérique.
Sa mère lavait les sols pour pouvoir offrir un microscope à Alice.
Ce cadeau changea le monde.
Alice dévorait la chimie comme l'oxygène.
Elle obtint deux licences.
Elle publia des recherches alors qu'elle était encore étudiante.
Puis elle s'installa à Hawaï et devint :
📷 La première femme à obtenir une maîtrise en chimie à l'Université d'Hawaï
📷 La première femme noire à obtenir ce diplôme
📷 La première femme professeure de chimie de l'histoire de l'université
Elle avait 23 ans.
Mais pendant qu'elle enseignait, elle fut confrontée à une urgence bien plus grande que le monde universitaire :
La maladie de Hansen, la lèpre.
Un diagnostic signifiait l'exil.
Arraché à sa famille, on était déporté sur une île pour y mourir seul.
Il existait un traitement :
une huile amère et collante, peu efficace et extrêmement douloureuse.
Nombreux furent ceux qui le refusèrent. Nombreux furent ceux qui moururent.
Alice refusa de baisser les bras.
Dans son laboratoire, elle trouva la solution que personne d'autre n'avait trouvée :
Elle transforma cette huile épaisse en une forme assimilable par le corps.
Une injection révolutionnaire qui sauva enfin des vies.
Les patients commencèrent à guérir.
Des familles furent réunies.
Des personnes condamnées guérirent subitement.
Sa découverte devint la méthode Ball.
Elle changea l'histoire de la médecine avant même que la plupart des gens n'aient terminé leurs études.
Et puis… elle disparut.
À seulement 24 ans, un mystérieux accident de laboratoire lui coûta la vie.
Elle ne vit jamais le miracle qu'elle avait accompli.
Puis vint le vol.
Le président de l'université, un chimiste blanc nommé Arthur Dean, s'appropria ses recherches, en retira son nom et les rebaptisa :
« La Méthode Dean ».
Pendant des décennies…
📷 Son nom figurait dans les manuels scolaires.
📷 Son nom était encensé par les médecins.
📷 Son nom était attribué à la seule reconnaissance de ses mérites.
Son nom a failli disparaître complètement de l'histoire.
Un vol si discret que la plupart des gens ignoraient même qu'un crime avait été commis.
Il fallut 90 ans pour que la vérité éclate enfin.
Des chercheurs ont mis au jour les documents originaux d'Alice.
Son travail.
Son génie.
Ses découvertes majeures.
Les projecteurs se sont braqués sur elle. Le mensonge s'est effondré.
Et aujourd'hui, le monde le sait :
C'était la Méthode Ball – TOUJOURS.
Alice Ball a guéri une maladie qui avait ravagé des vies pendant des siècles.
Elle a libéré des familles.
Elle a sauvé des milliers de personnes de l'isolement et de la mort. Et elle a accompli tout cela en une seule année.
Imaginez ce qu'elle aurait pu faire en une vie entière.
Alice Ball méritait un prix Nobel.
Elle méritait des statues.
Elle méritait que son nom soit sur toutes les lèvres des étudiants en sciences.
Au lieu de cela, elle a été étouffée par le silence…
Jusqu'à aujourd'hui.
Nous prononçons son nom parce que l'histoire a refusé de le faire.
Nous l'honorons parce que d'autres ne l'ont pas fait.
Nous nous souvenons d'elle parce qu'elle l'a mérité.
Alice Augusta Ball (1892-1916)
La chimiste qui a changé le monde avant même d'avoir eu le temps d'y vivre.
Mentre el soroll de les incidències a Rodalies i el caos de la xarxa estatal monopolitzen les portades, al nord de Ponent es cuina una revolució silenciosa.
La línia ferroviària entre Lleida i la Pobla de Segur, aquell traçat que durant els anys vuitanta figurava en totes les llistes negres de l'Estat per la seva "escassa rendibilitat", ha passat de ser un malalt terminal a convertir-se en un exemple de vitalitat.
Les xifres no enganyen i parlen d'una metamorfosi radical. L'any 2015, sota l'operativa de Renfe, la línia amb prou feines registrava 74.000 validacions anuals; un desert de passatgers que alimentava els arguments de qui volia tancar-la.
Avui, deu anys després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n’assumís el comandament total, la línia frega el mig milió d’usuaris (487.000 el darrer exercici). No és un bolet estadístic, és una tendència consolidada que ha multiplicat per sis la demanda.
Que m'assabenti gràcies a una marroquina i no gràcies al Departament d'Interior que l'imam que predica a Ripoll ha set detingut per presumpta agressió sexual a una menor, és inversemblant i inadmissible.
I que aquesta notícia no obri el telenotícies, encara més...
@nuriaparlon
Sento que aquest article sigui tan atemporal.
"Maquinista de la puta RENFE: jo només vull saber quant costa prejubilar-te".
Pago el que sigui. Sempre serà menys que el que ens costa tenir-te boicotejant els trens catalans.
https://t.co/xO42bCMNEs
Avui fa un any de la publicació d’un dels llibres més potents, interessants i vitals que podeu llegir: el testimoni d’un home valent, lluitador extrem, amb un sentit de l’humor extraordinari. Escrit només amb els ulls! Gràcies estimat @JaviGamez_ELA per aquest regal que ens vas fer. Moltes ganes de veure publicada la teva novel·la negra!
Per molts anys, Xavi!!
Si encara no teniu el Cuaderno de Bitácora de un Gladiador con ELA:
V. tapa tova https://t.co/6ypUA653WF
V. Kindle https://t.co/XmrvNnxh9n
‼️ Dos-cents catedràtics i professors universitaris de tot el món reclamen la llibertat de Pablo Hasél
🔶 Consulteu tota la informació, ací ⬇️
https://t.co/0zyUSH5WPh
https://t.co/0zyUSH5WPh
Condemnem rotundament la negativa de Cines Yelmo de València d’atendre una mestra de l’IES Benicalap pel simple fet de voler expressar-se en valencià.
Han negat l’entrada als alumnes per motius de llengua. És inadmissible i exigim responsabilitats.
https://t.co/6xDqPYHC61
Els diners dels catalans no serveixen per arreglar els trens dels catalans. Serveixen per fer estacions faraòniques a Madrid.
És imprescindible que hi hagi una resposta política i social contundent.
O estàs a favor d'aquest robatori o t'hi enfrontes.
A casa tenim @Filmin@FilminCAT perquè ens agrada el cinema alternatiu i perquè era un canal que transmetia uns determinats valors. El que no farem, com a catalans, és pagar ni un euro més per un espai que ara promou missatges d'extrema dreta i de repressió contra minories nacionals, amb documentals que es posicionen en contra de l'exercici pacífic de les llibertats democràtiques.
Animo a tots els catalans a fer el mateix.
Que us mantingui la Policia espanyola. Segur que teniu molts subscriptors.
Catalunya s'encamina inexorablement cap a un col·lapse de les infraestructures i els serveis públics.
I cap govern de la Generalitat tindrà poder ni recursos per revertir-ho.
L'única solució és la independència. No hi ha més.
La Casa de Alba son junto a los Borbones los mayores ladrones y saqueadores de este país. Se habían apropiado de este cuadro de valor incalculable de Joaquín Sorolla. Estos delincuentes comen jamón 5 jotas.
Dos conductors d’autocar rebenten la mesura del Servei Català de Trànsit de posar en marxa *un carril de circulació* en sentit sud a l'AP-7 entre Martorell i Gelida destinat a *facilitar la mobilitat als autocars autoritzats de la zona*. El carril per a autocars autoritzats estava senyalitzat, segregat i finalitzava a l'estació de tren de Gelida. Però ahir a la tarda, *dos autocars no van respectar les limitacions de circulació* i van arribar fins al punt on s’està realitzant l'obra. Arran d’aquesta situació, @transit ha decidit *suspendre la mesura del carril per a autocars autoritzats* i, a partir d'avui dijous a les 06:00 h del matí, l'autopista AP-7 torna a estar tallada en sentit sud per a tots els vehicles.
Francisco de Borbón es duque de Sevilla y familiar de Juan Carlos I y Felipe VI. Ayer fue detenido como colaborador de trama de narcotráfico. Hoy ha sido puesto en libertad con fianza de 80.000€. Mientras, el rapero Pablo Hasel cumple 5 años en prisión. La "justicia" en España.
Càncer de pròstata en estadi 4, amb metàstasi als ossos i als pulmons. 5 anys d’assaig clínic amb un tractament hormonal...però 20 minuts de visita a l’SGAM (antic ICAM) són suficients per determinar que pot treballar...s’acaben els qualificatius
https://t.co/Hp5z1Ruarl
Per aixecar-nos la immunitat i fer contents als jutges espanyols, el Parlament Europeu va traspassar tots els límits. Es important que avui el TJUE ho hagi reconegut. Però amb la política catalana rendida davant Espanya, difícilment es podrà capitalitzar aquesta sentència ni qualsevol altra que ens sigui favorable.
https://t.co/yjr2oCcD0Z
Je l’ai compris : j’étais en train de vieillir… mais ce n’était pas à cause des rides sur mon visage.
Ce n’est pas le miroir qui me l’a dit, ni ce jeune qui m’a cédé sa place dans le bus. Ce n’était pas non plus ces vêtements à la mode que je ne comprends plus, ni ces chansons qui me sonnent comme du bruit. C’était quelque chose de plus subtil. De plus profond.
Je l’ai senti le jour où j’ai cessé de vouloir convaincre. Quand j’ai arrêté de courir derrière ceux qui s’éloignent. Quand je n’ai plus eu besoin d’avoir le dernier mot. Quand j’ai appris à laisser partir sans faire de drame.
Le vieillissement est arrivé sans prévenir. Sans tristesse, sans peur. Il s’est simplement installé, avec douceur. Et il a apporté la paix.
Je n’attends plus d’excuses de ceux qui ne savent pas en donner. Le silence des autres ne me blesse plus. J’ai compris que chacun lutte contre son propre vacarme. Et que celui qui veut vraiment parler… parle.
Aujourd’hui, je ne cherche plus l’approbation. Je ne veux plus entrer dans un moule. Je veux être en paix.
Mon corps n’est plus une source de honte. C’est ma maison. Mon histoire. Ma mémoire. Il a porté des amours, des deuils, des naissances et des chutes. Comment ne pas l’honorer ?
À présent, je vis autrement. Sans course. Sans “tu devrais”. Sans culpabilité pour choisir mon bien-être.
Je bois mon café bien chaud. Je réponds aux messages sans pression. Je marche sans me presser. Je m’écoute. Je m’enlace. Je m’appartiens.
Et pour la première fois… cela suffit.
#fblifestyle