El meu avi era del Barça; el meu pare era del Barça; jo soc del Barça, i el meu fill també ho és. Les hem vistes de tots colors. I ara vindrà un paio random de Valladolid o del Perú, que és del Barça des de fa quatre dies, a explicar-nos què és el club i què significa ser culer.
Gavi representa a la perfecció el "tant se val d'on venim", en el seu cas, Andalusia.
És molt fàcil: només es tracta d'entendre l'exercici de resistència catalanista que significa el Barça.
No tinc cap dubte de que l’homenatge als campions del món al Spotify Camp Nou s’ha de cancelar. I no per la vomitiva i covard actuació del dispositiu policial a Elx, que també. Sinó sobretot per la lamentable reacció de les institucions de l’Estat davant de l’episodi. La catalanofobia els fa tancar files. Tanquem-les nosaltres també
EL VERITABLE ESCUT DE ROGER DE LLÚRIA
Avui a més d'un li petarà el cap... Resulta que el veritable escut de Roger de Llúria no és com penseu, amb tres barres d'atzur sobre camp d'argent, tal com es diu en heràldica.
La mentida ve de l'historiador i heraldista valencià Onofre Esquerdo, que a mitjans del segle XVIII va assegurar haver descobert un manuscrit del segle XIII on es descrivien els escuts de més de 500 cavallers que havien participat en la conquesta de València (el coneixem com les Trobes de mossén Jaume Febrer). En aquesta obra hi apareix un tal Guillem de Lauria amb un escut amb tres barres d'atzur sobre camp d'argent. Amb el temps, es va voler associar aquest Guillem amb Roger de Llúria per tenir el mateix cognom que l'almirall.
El rebombori inicial sobre aquest document tan valuós i antic es va haver d'apaivagar al comprovar totes les coses que no encaixaven. Resulta que el manuscrit era fals. Diferents estudiosos, com Bartomeu Ribelles el 1804, Manuel Montoliu el 1912 i Jaume Riera el 1933 acabarien demostrant que era impossible que el manuscrit fos del segle XIII. Sembla que va ser un invent del mateix Onofre Esquerdo per guanyar fama i prestigi.
Ara bé, el 1974 Juan Segura Palomares va escriure Historia del Real Club Deportivo Español, on relacionava per primera vegada l'escut de Roger de Llúria amb el @RCDEspanyol, assegurant que els colors de l'equip estaven inspirats en el seu escut. Aquest senyor, que no va investigar gaire, estava vinculant un escut fals a un equip de futbol. La bola faria fortuna i s'escamparia per tot arreu. Encara avui dia molts pericos estan convençuts que els colors del seu club s'inspiren en l'escut del famós almirall, i es pot veure l'escut fals atribuït a Roger de Llúria en nombroses webs d'internet.
Aleshores, quin era exactament l'escut de Roger de Llúria? La veritat és que és molt fàcil saber-ho. Les dues recopilacions més importants d'escuts catalans de l'edat moderna són l'Armorial de Tamborino i el Tractat d'Armoria, on l'escut de l'almirall apareix amb tres faixes vermelles. A més, a la làpida de la seva tomba està gravat el seu escut repetidament amb les mateixes tres faixes. Per acabar-ho d'adobar, els experts hi han trobats restes de policromia vermella. Misteri resolt!
❗️Comparteix i segueix-me 🔁🔥
En un mateix cap de setmana hem vist:
- Un estadi cantant "Puta Barça i puta Catalunya" en un partit on no jugava el Barça.
- Policíes pegant a aficionats culers per portar una estelada i per ser del Barça.
Catalanofòbia en estat pur.
Però no us oblideu d'animar a la Roja.
Hi ha dies mundials per tot i avui és el Dia Mundial del Llangardaix!.. #WorldLizardDay En ple Any Gaudí el dia mundial d'aquests animalets de colors se celebra amb el llangardaix més famós de Catalunya: el drac del Park Güell, que Gaudí féu inspirant-se en un llangardaix. Fil 🦎
Aquesta fotografia, presa al camp de Les Corts, sempre m'ha semblat prou simbòlica. Els dos presidents, Josep Sunyol i Lluís Companys, van ser afusellats per l'exèrcit de Franco. El feixisme, contra el Barça i contra Catalunya
Avui, 6 d’agost, es compleixen 90 anys de l’afusellament del president Josep Sunyol i Garriga per part de l’exèrcit franquista.
https://t.co/RheDL5ilNj
Avui amb la roja, i demà a plorar perquè no van els trens, no tenim bombers o professors.
Ja ho deia l'Albert Einstein:
"Dues coses són infinites: l’estupidesa humana i l’univers. I de la segona no n’estic segur".