Una de les pitjors rèmores de la política catalana són les joventuts dels partits, que recluten gent que vol viure de la política i l’adoctrinen a “l’escola de formació” per fer i pensar allò que el partit els mana.
La regeneració comença per eliminar-les, i s’hauria de dir més.
Mitja promoció emigràrem a Dinamarca i Països Baixos perquè les condicions laborals de recerca pública, privada i predoctoral a Catalunya són penoses —per dir-ho suau.
«El Govern de tothom» podria recuperar diàspora de talent català a l'exili. Però preferirà «atraure» ianquis.
La pitjor part és que aquesta primera sentència marca una mica el camí de les que han de venir. Si l’argument és que la restricció dels nostres drets va ser proporcional al que estàvem fent i que amb l’amnistia ja està arreglat, la propera vegada cal que ho fem de veritat.
(6/6)
Aquest gir conservador s'explica perquè Espanya ha guanyat i una Catalunya espanyola sempre serà automàticament més conservadora, però també perquè l'esquerra sovint es comporta amb supèrbia, hipocresia i covardia a l'hora de tractar temes delicats que importen a la gent.
La desafecció cap als sistemes democràtics, incapaços d’oferir-nos un futur millor, és galopant. No s’atura l’extrema dreta abraçant-se més fort a l’establishment.
Cal recuperar el discurs rupturista i “anti-sistema”, que assenyali solucions i no només culpables. O prendrem mal.
Qui ens havia de dir que fer obligatori el coneixement de la llengua pròpia d’un país per treballar-hi faria que molta gent tingués un interès sobtat en aprendre aquesta llengua, eh?
Per recuperar l’electorat independentista no n’hi ha prou amb la reconciliació entre els partits o dels líders independentistes.
El que cal canviar és el context de relacions Catalunya-Espanya, que ara pivota sobre la reconciliació amb el PSOE. Tot comença per trencar els pactes.
La propera enredada comença per comprar la idea que el problema de l’independentisme és la manca d’unitat.
No, el problema no és que en Puigdemont i en Junqueras no s’estimin. El problema és la rendició dels seus respectius partits, que han abandonat l’1O per pactar amb el PSOE.
📝 "La diputada de la CUP amb més ressò mediàtic es dedica a dir que la classe treballadora catalana és opressora del sud global, o que cal eliminar les festes amb gegants"
🔶 Mail Obert de Josep @SalaiCullell
https://t.co/uZDWAboqC3
https://t.co/uZDWAboqC3
La millor manera de crear "simpatia" pel català és fer-lo fèrriament obligatori en tants àmbits com es pugui (la viabilitat és un factor important). La resta, la moralitat i els falsos dilemes que tant ens agraden.
L'oposició boomer a qualsevol tipus de canvi en el mercat de l'habitatge no és ni tan sols ideològica.
No és una oposició liberal fonamentalista del dret d'especuladors a forrar-se amb el 50-70% del teu sou.
La seva oposició és literalment això:
Les hemeroteques ens perseguiran a tots un dia o un altre. De la meua última intervenció del Parlament (2020), que alguns m’han recordat, em qued amb l’advertiment contra una hipotètica llei de punt i final que amnistiàs els policies de l’1O. Ha arribat el dia i toca combatre-ho.
"Situar el president Puigdemont al centre del tauler quan és més feble dins el seu partit és un regal enverinat", escriu @josepcosta
https://t.co/mzosxZag68