Salvador Mas

Músic director d'orquestra. Donec perficiam.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Ramaders arruinats, mestres ignorats i espiats, metges xantatgejats per les baixes, alertadors amenaçats, bibliotecàries menystingudes, bombers als jutjats, ciutadans als quals han intentat arruïnar per una canya de pescar, places fantasma pagades amb diners públics, més de 2.000 M€ en irregularitats, el català en caiguda lliure …

De fer la independència a la més absoluta submissió.

Enhorabona als dels" si crític" i als que, des de Madrid, "estan collant fort al Sánchez”, la cosa va vent en popa tu!

De debò que no sentiu vergonya en veure això?
La imatge mateixa de la traïció a tot un poble.

[Cris @gallifantes]

La Miriam avui ha aconseguit fer rabiar els del PP, els de VOX i en Rufián.
Jo només puc expressar admiració. Fer enfadar tres espanyolismes tan diferents alhora té un mèrit innegable.

[XCatalunya.cat @XCatalunya]

Un deportat català a Mauthausen va aconseguir que les SS escrivissin el nom del seu poble en català. Avui, un ajuntament català es nega a fer-ho.

El poble és Cabassers, al Priorat. El seu nom oficial, però, encara és "Cabacés": una grafia castellanitzada que el franquisme va imposar el 1939, després que la Generalitat republicana hagués oficialitzat la forma correcta el 1933.

La forma normativa fixada per l'Institut d'Estudis Catalans és Cabassers, amb dues esses i erra final.

"Cabacés" no segueix l'ortografia catalana. I la Llei de Política Lingüística de 1998 és clara: un topònim només pot ser oficial si és normatiu. La de Memòria Democràtica de 2022 va més enllà i obliga a retirar la simbologia franquista, topònims inclosos.

El 1941, a la llista de deportats de Mauthausen, Jaume Aguilar Bru va fer constar el seu poble com a "Cabassers".

Vuitanta-cinc anys després, no és l'Estat espanyol qui manté la grafia franquista: és el propi Ajuntament del poble.

I aquí és on cal ser precís. El govern municipal és d'ERC. El juliol de 2024 es va comprometre per escrit a corregir el nom.

Després se'n va desdir. El mateix dia que ERC Priorat presentava al Consell Comarcal una moció a favor de catalanitzar el topònim, el govern municipal d'ERC votava en un ple extraordinari per no complir la llei.

Davant d'això, Junts va portar el cas al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona el gener de 2025.
La tossuderia del consistori ja ha costat 3.268 € de diners públics en advocat —per defensar el dret a escriure malament el nom del propi poble. La sentència s'espera durant aquest 2026.

Que calgui un jutge perquè un ajuntament català escrigui bé el seu nom diu molt de qui hauria de defensar la llengua i no ho fa.

Si t'ha agradat aquesta publicació no et pots perdre la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya. Un butlletí diari en català i per als catalans. Amb temes que afecten a la teva butxaca. És gratuïta 👉https://t.co/J2XA4iKNJq

Recorda revisar el mail de confirmació. Busca’l bé ja que pot arribar a altres carpetes.

@CabassersOrg

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Si no hi ha vincle entre immigració i delinqüència per què els entrepans per dentinguts que es donen a comissaria han deixat de ser de fuet i llonganissa per ser de truita i tonyina?

#SalvemCatalunya

[piotr Salvatge ( Josep )🏴🏴‍☠️ @PiotrSalva1385]

A VEURE, HO DEIXARÉ CLARET
M'importa un xiulet el que passi a Tombuctú, Cochabamba o Gaza.
Zero hipocresies.
M'importa, i molt, el que passi a Lleida o Girona. I sí, estic disposat a ser solidari i fer un esforç amb Lleida o Girona. Amb Gaza no.
Més coses.
Els meus diners on millor estan és a la meva butxaca. No vull que tu, polític, et dediquis a “redistribuir” la riquesa mitjançant uns impostos desorbitats.
Perquè no em fio ni un pèl de la teva redistribució.
Els meus impostos millor per tenir uns ferrocarrils en condicions (que no els tenim) una sanitat en condicions (que no la tenim) una educació en condicions (que no la tenim) una pagesia en condicions (que no la tenim).
Els meus diners per a un munt de coses més que m'afecten a la meva vida diària. Coses que m'afecten a mi i a la resta de ciutadans honrats que treballen, matinen, lluiten i pateixen per pagar aquests impostos.
Però no per donar “una vida digna” a menors marroquins. Els menors amb els seus pares, que és amb qui estan millor, i si de cas jo suggeriria que aquesta ajuda vingui de part del seu rei que és multimilionari.
En cinc mil milions d'euros està valorada la fortuna de Mohammed VI.
Dona per a unes quantes "dignificacions" no?
Més coses.
No. No m'obliguis a ser solidari amb ningú. No em dona la gana.
Ja seré jo solidari amb qui vulgui. O no seré solidari. És la meva opció i no vull que tu, polític, la forcis.
I com dic sempre: ni els africans són dolents, ni les menes són uns delinqüents, ni les famílies nombroses musulmanes són unes aprofitades. No hi van els trets per aquí. No.
Generalitzar és injust i simplement, sense hipocresies, és que no em dona la gana de ser solidari amb ells. I ja.
I com més diners em treguis per ser “solidari” amb aquests grups, amb pitjors ulls els miraré. I crec que aquest sentiment és compartit per molts ciutadans.
Perquè a més la teva solidaritat, polític, és falsa i impostada. No brolla de bons sentiments. La teva solidaritat té com a objecte motivacions tortes i electoralistes. La teva solidaritat és molt tèrbola.
A tu, polític, els nens d'Àfrica t'importen poc o gens. Tu, polític, l'únic que fas és instrumentalitzar el patiment dels nens de qualsevol part del món per treure'n un rèdit.
I això, campió, és força fastigós.

[Ramon Berenguer lll 'el Gran' 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @RBerenguerIII]

És una confusió habitual: el Tractat d'Utrecht (1713) i la Nova Planta (1716) van suspendre l'exercici de les nostres lleis per la força de les armes, però no les van derogar legítimament. A Utrecht, l'Article 13 va consumar la traïció anglesa al "Cas dels Catalans": sota una falsa eina de pau, es va estipular de manera vergonyosa que Felip V concedia a Catalunya els mateixos privilegis que als habitants "de les dues Castelles".
​És a dir, Utrecht no aboleix el dret català en termes d'acord mutu, sinó que canvia una arquitectura de llibertats bilaterals pel règim absolutista castellà, on els súbdits no tenien dret a vot ni a veto.
​Aquí rau la clau jurídica: una constitució nascuda del pactisme (bilateral entre Rei i Corts) només es pot extingir amb un altre pacte bilateral. En ser una imposició unilateral per dret de conquesta, és una suspensió fàctica (de facto), però les Constitucions continuen vigents de iure (per dret). El robatori de la sobirania mai no en dona la propietat legal. Llegeix 👇

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

@washingtonpost Antoni Gaudí was Catalan, not Spanish — born in Reus, Catalonia, he spoke only Catalan his entire life and was arrested in 1924 for refusing to speak Spanish.
"Catalan architect" is the accurate description. More for your journalists: 👉 https://t.co/5D1RPCkXQy

[Jordi Graupera @JordiGraupera]

No fer política lingüística pel català és fer-ne pel castellà.

En un país que té una llengua imposada sobre l'autòctona no fer política lingüística és fer-ne a favor de la imposada.

Entrevista Òscar Escuder, president de @llenguacat.

Sencer aquí: https://t.co/jyx6vCz4F7

[Donald @catalacatala]

Empatia, sí. Però per a tothom. També per als catalans que veuen com el seu barri canvia de llengua, l’escola s’ofega, els serveis no aguanten i el país no té cap poder per decidir què passa a casa seva.

Racisme, no. KKK a la catalana, tampoc. Però fer servir aquestes imatges cada vegada que algú parla d’immigració, llengua, barris o demografia és una manera molt còmoda de tancar el debat abans que comenci. No esteu responent el fenomen. Esteu posant-li una alarma moral al damunt.

Això que l’independentisme sempre ha estat integrador també s’hauria de mirar millor. Integrar no vol dir sumar població indefinida i esperar que tot aguanti per art de màgia. Integrar vol dir entrar en una comunitat nacional amb llengua, codis i continuïtat. Sense aquest centre, la integració és només una paraula amable per descriure la dissolució.

I sobre Orriols, la podeu criticar tant com vulgueu. Jo mateix he dit que el seu discurs es pot discutir de dalt a baix. Però si cada vegada que es parla del tema hem de tornar a Orriols, Ripoll, odi i KKK, al final no parlem mai del país real. Parlem sempre del monstre moral que us permet no mirar-lo.

[Donald @catalacatala]

EL PATRÓ DE L’ALLIBERAMENT

Fa dècades que ens han acostumat a començar pel cop rebut. Espanya fa, nosaltres recordem, ens encenem, sortim al carrer i tornem a casa amb una dignitat molt neta i el poder exactament on era. El patró bo ha de néixer en un altre lloc. No en la ferida. En la mirada pròpia.

Mirada pròpia + definició del poble + organització + comandament.

La mirada pròpia arriba quan el català deixa de mirar el país com a administrat, com a votant autonòmic o com a consumidor d’editorials indignats. Mira Catalunya pel seu compte i veu la cosa nua. Som una nació sense comandament. El greuge pot confirmar-ho, és clar, però ja no és el motor. El motor és haver vist que la qüestió central no és què ens han tornat a fer, sinó què no tenim encara.
Aquesta mirada treu molta boira. Fa veure qui mana, qui obeeix, qui administra la gàbia, qui decideix la llengua real del carrer, qui controla la demografia, qui posa els límits morals del debat i qui converteix la nostra continuïtat en una nosa que hem de justificar amb veu baixa. I quan ho veus així, la protesta automàtica perd encant. Pots omplir una avinguda i continuar sense poder l’endemà al matí.

Després ve la segona passa. Definir el poble. No la població resident, no el cens autonòmic, no la gent que simplement viu sota una administració. El poble català. El nosaltres concret que vol alliberar-se i que, si no es compta, queda dissolt dins la massa gestionada per l’Estat. Aquí el cens deixa de semblar una raresa i passa a ser el gest polític elemental. Un cens no et diu qui ets. Et diu amb qui decideixes. Quan el poble es defineix, pot començar la tercera pota.

Organització. La part poc lluïda i decisiva. Noms, nuclis, quotes, canals, compromisos, oficis, gent fiable, disciplina, espais propis, obediències petites. Res d’això no fa tanta pell de gallina com una gran manifestació, però acumula. I allò que acumula acaba pesant molt més que una tarda d’èpica ben fotografiada.

Finalment arriba el comandament. Una paraula que molesta perquè ens han educat per demanar, denunciar, pressionar i sensibilitzar.
Comandament vol dir que el poble català organitzat marca ritmes, límits i lleialtats. Vol dir que ja no espera miracles del Parlament autonòmic ni reconeixement de l’enemic. El poder neix quan prou gent comença a obeir una autoritat pròpia abans que ningú l’hagi beneïda.

La roda dolenta converteix el greuge en emoció i l’emoció en protesta. La roda bona converteix la mirada pròpia en definició, la definició en organització i l’organització en comandament. Una nació que només reacciona viu enganxada a la mà que la colpeja. Una nació que aprèn a mirar-se amb ulls propis ja ha començat a sortir del recinte.

No cal esperar una altra humiliació per fer el que toca. Cal mirar el país sense anestèsia, veure que sense poble definit no hi ha sobirania, comptar els catalans, organitzar-los i començar a manar. Això ja no és fer país per sentir-nos vius dins la gàbia. Això és construir poder perquè la gàbia deixi de ser el nostre horitzó.

[El Club del Arte 🎨📷📚🖼🕍🎼 @Arteymas_]

Gente que ama su trabajo…

Retirar la nieve de las vías que utilizan los trenes garantiza viajes seguros y sin problemas en invierno, cuando esto sucede el espectáculo es hermoso:

[Liza Rosen @LizaRosen0000]

Top British attorney Natasha Hausdorff dismantled the Palestinian narrative with cold historical facts.

There was never a sovereign Arab state called “Palestine.” The British Mandate of Palestine was simply British administration over the historic Land of Israel after the collapse of the Ottoman Empire.

Jews lived continuously in the land for centuries — including under Ottoman rule, when they formed the majority in Jerusalem. Before 1909, Tel Aviv was empty desert legally purchased by Jews, who built it from nothing. No Arabs were displaced.

After the British handed the mandate to the UN, the Arab world rejected the partition plan and launched a war to destroy the Jewish state. Arab armies and local militias tried to “push the Jews into the sea.” At the same time, Arab countries ethnically cleansed their ancient Jewish communities, forcing nearly a million Jews to flee to Israel.

During the war, Arab leaders ordered local Arabs to evacuate combat zones so their armies could annihilate the Jews. Many of those who left later became permanent “refugees” under Egyptian and Jordanian control.

Israel has never committed genocide — and never will. By defending itself, it prevents another holocaust.

Hamas, Hezbollah, and the Islamic regime of Iran are the real obstacles to peace in the Middle East.

Retweet if you support Israel’s right to exist and defend itself.

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Mig milió d'euros de subvencions en risc i la impossibilitat d'arreglar teulats d'equipaments municipals, asfaltar carrers o dotar de la seguretat q mereix la nova comissaria d la Policia local.

Junts, esquerra, psc i cup han decidit perjudicar-me a mi, castigant els ripollesos

[Donald @catalacatala]

Entre els catalans hi ha més fe en l’exèrcit que vigila la moral que en cap força que guardi la nació.
Per això tanta gent sap detectar amb relativa facilitat un desviament ideològic, però, en canvi, no sap reconèixer una desaparició nacional quan la té davant dels nassos.

[Ramon Berenguer lll 'el Gran' 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @RBerenguerIII]

Catalunya no és una comunitat autònoma nascuda el 1978, sinó l'Estat de dret més antic d'Europa amb unes Constitucions intactes.

​Passem del marc mental de la "independència" (que Espanya tracta com un desafiament del dret positiu) al marc de la #restitució:

Les Constitucions mai s'han derogat en cap parlament lliure i la sobirania de la terra està segrestada desde 1714.

​Deixem de jugar al seu tauler com si fóssim una província rebel i plantem el debat a Europa des de la legitimitat del dret públic històric vigent.

Menys utopies i més memòria del que sempre hem estat!

📜⚖️ #ConstitucionsCatalanes

@krls @orriolsderipoll @lluis_llach @LauraBorras @RaholaOficial

[Neus Torbisco Casals🎗 @casals_neus]

La universalització del que és particular - presumir que l’espanyol “l’enten tothom” - funciona per marginalitzar la llengua catalana perquè no som un Estat (ni tenim el reconeixement de l’estat espanyol com a nació distintiva). Si la Sagrada Família fos a Helsinki la benedicció seria en finladès (malgrat el Finlandès té 5.5 milions de parlants aprox). Si el papa no pogués expressar-se en aquesta llengua ho faria en llatí o en anglès (‘lingua franca’ global avui en dia), no en espanyol. D’aquí que aspirar a l’Estat propi sigui del tot racional: no només per la supervivència cultural i lingüística, sinó per mantenir un status d’igualtat a les altres nacions, per no ser invisibilitzats i humiliats constantment.

[ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana @tonistrubellt]

Als catalans ens envien cardenals catalanòfobs, recaptadors àvids, piolins psicòpates, borbons mafiosos, Papes madridistes, presidents espanyolistes, jutges falangistes i imams butaners. Però els qui "desestabilitzem", resullta q som els catalans!

[dejanira @dejanirasilveir]

Te lo dice un Árabe, Jesuita e Islamólogo... de que sabe, sabe.
Buscan destruir la cultura y valores propios occidentales.

🔥🔥🔥🔥☄️

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Acabem de publicar això:

[Josep Lluís Alay @josepalay]

Si la benedicció no és íntegrament en català, ja se la poden confitar.