Mentre alguns alaben la qualitat musical o intenten desxifrar-ne la simbologia, per deformació professional jo m’he fixat en un detall del videoclip de La Perla de Rosalía que ha passat completament desapercebut… 👀
https://t.co/40WUW5Ppkr
Lo adopté hace solo una semana. Era tan pequeño, tan inocente, que pensé: “Seguro será tranquilo, suave… una pequeña máquina de siesta”. Pero estaba muy equivocado.
No le teme a nada: ni a los ruidos, ni a las alturas, y mucho menos a mí. Cada comida se ha convertido en un auténtico duelo. Apenas me siento, él aparece como un diminuto y peludo asesino. Sus ojos fijos en mi plato, rebosantes de ambición salvaje, y en un segundo… salta, roba y gana.
La única forma de detenerlo es estar preparado. Por eso, ahora como como si viviera en el Salvaje Oeste: el tenedor en una mano y, en la otra, mi única arma, la pistola de agua. Basta un parpadeo y mi arroz puede desaparecer. Él espera, yo sudo.
Y aún así… maldita sea, amo a este ladronzuelo.
El 2018 semblava que Torrent tenia la responsabilitat que Puigdemont no comparegués al Parlament. Al conseller Buch, d'Interior, ni se l'esmentava. Ara es veu que la culpa ha de recaure en Elena i el president del Parlament, Rull, no surt al relat. El partidisme verinós.
Durant set anys he defensat en tertúlies espanyoles que Puigdemont no era cap fugitiu ni fugat, que sempre s'havia posat a disposició de la justícia quan li ho havien reclamat. I que en tot cas era la justícia espanyola la que fracassava un cop i un altre. Ara això ha canviat.
Ahir es va demostrar que els espanyols no controlen el territori i com això mateix que va passar ahir, només amb 5.000 persones i la resta del país a la platja, arriba a passar l'octubre de 2017 i seríem independents de carrer. Però Puigdemont no es va atrevir. Aquesta és l'única realitat. La resta només són excuses.
🏛️ Pere Ferrer, director general dels Mossos, acusa Puigdemont de "desgastar les estructures catalanes com la nostra policia".
🗣️ "Hi ha coses d'entendre, perquè fereixen" | @RTVECatalunya
➕ Info a https://t.co/YCp3AoruJW
Un de les causes més clares de la desfeta des de 2017 és prendre la gent per subnormal. Avui, davant de la incomprensió generalitzada, els palmers han decidit seguir-ho fent. Sorprèn que gent crítica s'ho empassi, quan no ho entén ni gent del seu partit.
El més absurd de tot és que Junts intenti instal·lar la idea que Puigdemont decideix marxar quan veu que el dispositiu policial és imponent. Ell i tothom sap que si volia anar al Ple el detenien abans o després i decideix no anar-hi, independentment del tamany del dispositiu.
🔴 Elena, sobre l’aparició de Puigdemont a Catalunya: "Ahir hi va haver la intenció de dinamitar un ple d'investidura" #Investidura3Cat https://t.co/lnjslQHpDY
Després de la jornada de hui, no deixe de preguntar-me quin era l’objectiu polític del retorn de Puigdemont.
Sí, ha tingut impacte comunicatiu, però políticament per a què ha servit? Ha mobilitzat o ha generat més frustració?
Esque el que ha passat avui és la millor descripció gràfica del que és la política catalana: molt de soroll i molt de hype, algú que se’ns pixa a la cara, decepció per no veure complertes les expectatives i acabar el dia i que tot segueixi com sempre, o pitjor.
Doncs s'ha acabat la sessió d'investidura, no hi ha hagut cap cop d'estat i Puigdemont no ha aparegut pel Parlament.
Les promeses de Puigdemont cada cop aguanten menys temps.
Aquesta no té ni 15 dies.