@avinute El único que no utiliza las manos en su oficio y les ayudaría a remar para salvarse es el "sacerdote" que tan solo da bendiciones y es el que se sacrificaría por los demás
@Banetes Seguro que ha tardado 90 minutos actualmente, según te indica Renfe
Pero hace un año cuanto tardaba?
O hace dos años, o tres....?
No será una de las soluciones de Renfe ajustar los tiempos añadiendo los posibles retrasos?
L'estació meteorològica del PN dels Ports (1.055 m) ha arribat a 100,1 mm en 24 hores.
Altres acumulacions destacades (mm): Gandesa 80, Anglesola-Tornabous 68, Ascó i Canaletes 54.
La línia de tempestes se situa ara entre la Catalunya central i el litoral i prelitoral central.
L'estació meteorològica del PN dels Ports (1.055 m) ha arribat a 100,1 mm en 24 hores.
Altres acumulacions destacades (mm): Gandesa 80, Anglesola-Tornabous 68, Ascó i Canaletes 54.
La línia de tempestes se situa ara entre la Catalunya central i el litoral i prelitoral central.
@DebatAlRojoVivo Me gusta ver la previsión del tiempo, no distraerme con el físico de la presentadora, está pasado de época enseñar a niñas por su físico, y poner a profesionales
Este niño palestino se llamaba Osama Mustafá, tenia 11 años, grabó un video cantando antes que la aviación sionista le asesinara, a él y a todos los miembros de su familia en Gaza.
Esta barbarie contra inocentes debería ser portada de todos los medios de incomunicación a diario.
Pel que siga, el fet que el ciclista atropellat a Bétera ho fora per un camió militar pareix que no cabia a la nota de premsa de la DGT. L'exèrcit encara fa massa por en aquest país.
Via @diarilaveucat
https://t.co/iI1rcBzKcV
@josevico4 @guillermoTM1959 Totalmente de acuerdo Willy!
Se te olvida nombrar tb a las decenas de periodistas asesinados para que no puedan relatar esa masacre. Así estamos bien desinformad@s...
Es el fin de la humanidad tal como la conocemos, lo estamos viendo en directo y nuestros gobernantes no reaccionan.
Aquí hay un antes y un después en muchos aspectos.
Gracias @guillermoTM1959 por dar voz a lo que muchos pensamos
La tecnologia permet manipular imatges perquè semblin reals; permet crear avatars que semblen humans; permet fer-nos parlar idiomes que mai no hem estudiat. Es poden construir evidències —sigui per incriminar un dissident, sigui per demostrar una teoria conspirativa— que alimenten les conviccions mútues. Es pot construir un món completament virtual que sembli real, viu i sense dolor. Però encara no ha evolucionat prou com per fer que totes les guerres només siguin virtuals, sense víctimes reals i sense destrucció física. La intel·ligència artificial hauria de tenir com a prioritat substituir la incompetència humana allà on la humanitat fracassa sempre.
La guerra no és un videojoc ni una aventura, ni el lloc on la raó i la justícia es poden expressar. És una gran i tràgica desgràcia que travessa i marca diverses generacions. Recrear-s’hi —per reforçar la nostra posició, o per deixar en evidència la de l’altre, o per una pulsió inconfessable de venjança— em sembla una gran irresponsabilitat. Perquè les víctimes són altres, perquè el dolor i la destrucció és d’elles, no pas nostre.
Abans de convertir-nos en còmoda barricada indolora i incruenta, pensem en els que sí patiran i vessaran sang, en quina vida tindran els supervivents quan tots els qui tenim la immensa sort de no conèixer la guerra començarem a preparar les vacances i les compres de Nadal; a preparar la festa del cap de setmana amb els amics o a planificar quan podrem tornar a veure un partit de futbol. Quan vingui aquella hora de gaubança d’allò que en diem normalitat, a la qual creiem tenir dret (i n’hi tenim). Un dret —el dret a la normalitat— que és negat a milions de persones del planeta per culpa de la violència.
Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l’Àfrica occidental, però ja no ens indignem tant perquè en això de les indignacions també hi ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l’Afganistan, hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l’Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions… fins que una guerra en substitueix una altra, i ens permetem el luxe indecent d’oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d’una altra cosa que ens captiva més, i que sobretot genera més clics.
La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer. Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i sóc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d’una víctima palestina del d’una víctima israeliana. O kurda. O ucraïnesa. O iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats, segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte de tot conflicte.
El millor moment de la guerra no és l’alto el foc i l’armistici; és quan encara no ha començat. I ja l’hem perdut, aquest moment.
Os doy mi palabra que se me acaban de saltar las lágrimas viendo esto, esta gente tiene una pena que no se la quitará nadie, siempre pensarán que podrían haber hecho algo por su familiar.
No hay derecho, pagarás por ello indeseable uf.
Gracias @VeletaWilly
@angelmartin_nc Ángel, aunque a ti te la pele, a otros muchos no. Ni es una guerra ni dos bandos. Se llama avanzar en derechos.
"No sé como decir que me gustas…", Si te ayuda, esto de @anaisbernal