@misjosep@Ciddavid Tant de bo!!! Han desgraciat tot el q han tocat. Han pactat amb la súper dreta per tocar poder i no deixar-lo anar. No els treus ni amb aigua calenta!!!!
Els governs estatal i català gasten 4-5.000€ al mes en atendre un mena però no tenen 2.000 per atendre un dependent.
I la DGAIA ha pagat fins i tot per menes que no existien. Per això sí hi havien fins a 2.000 milions.
Escolteu l' @AssumptaSerna
@aDpuig2@joseprull@JuntsXCat@KRLS No tornaré a caure en la vostra trampa. Vosaltres seguiu fent el joc als partits espanyolistes. Quina vergonya, el q sou capaços de fer per mantenir els càrrecs...
Bon dimecres tingueu.
Avui comparteixo amb tots vosaltres unes reflexions amb molta ràbia. Tot i que em considero, el meu entorn també, una persona moderada i pacífica, això d'ahir del @parlamentcat m’ha tret de polleguera.
El que ha passat ahir al @parlamentcat de Catalunya és una escena que revela la decadència d’un sistema polític que ja no sap sostenir-se sense recórrer a la por, a la manipulació i a la repressió interna. La voluntat de sancionar la @orriolsderipoll no era un gest disciplinari: era el primer pas d’una operació destinada a il·legalitzar @CatalunyaAC per la porta del darrere. Una operació concebuda amb la mateixa lògica que va destruir la carrera política de la MHP @LauraBorras, utilitzant les institucions com a arma per eliminar adversaris incòmodes.
Només la intervenció dels lletrats ha impedit que el @parlamentcat consumés una barbaritat que hauria deixat la cambra en una posició indigna. Els partits processistes -@JuntsXCat, @Esquerra_ERC, @cupnacional, juntament amb @SomComuns i PSOE @socialistes_cat- estaven disposats a fer exactament allò que havien denunciat quan l’Estat espanyol els perseguia: utilitzar el poder institucional per silenciar una veu política. Avui, però, la repressió no venia de Madrid; venia de dins. Venia dels mateixos que un dia van proclamar que defensarien la pluralitat del país.
L’assetjament que pateix la Sílvia Orriols és evident i sostingut. El president del Parlament, @joseprull Rull, ha convertit la presidència en un instrument de pressió constant, en una mena de vigilància ideològica que recorda massa els mecanismes que Catalunya ha patit des de fora. La diferència és que ara la pressió l’exerceixen aquells que un dia van ser símbols de resistència i que avui actuen com guardians d’un ordre polític que els ha domesticat.
El baròmetre del CEO ha estat el detonant de la maniobra. Els partits processistes han vist reflectida una veritat que no volen acceptar: el país s’està movent, la ciutadania ja no compra els relats de resignació, i l’independentisme no és patrimoni de cap partit. Davant d’això, han reaccionat amb pànic. No han buscat convèncer; han buscat eliminar. No han buscat debatre; han buscat silenciar.
La raó és tan crua com simple: molts diputats saben que el seu temps s’acaba. Saben que la política els ha garantit una vida còmoda, un sou generós i una rutina sense riscos. Saben que, si el país canvia, ells perdran la cadira, el despatx, la influència i la tranquil·litat familiar. I per evitar-ho, han estat disposats a fer allò que sempre havien condemnat: utilitzar les institucions per preservar privilegis personals.
La maniobra contra Orriols no era un fet aïllat: era un símptoma d’un sistema que ja no sap escoltar, que ja no sap llegir el país, que ja no sap què vol dir defensar Catalunya. Quan un Parlament està disposat a silenciar una veu per protegir els seus equilibris interns, ja no és un Parlament: és un aparador. I quan els partits que van patir la repressió estan disposats a exercir-la, ja no són víctimes: són botxins.
Ahir s’ha evitat un atropellament institucional, però el fons del problema continua intacte. Catalunya té una classe política que ha perdut la capacitat d’estar a l’alçada del moment històric. Una classe política que, davant la possibilitat de perdre privilegis, és capaç d’intentar qualsevol maniobra per preservar-los. Una classe política que ha oblidat que la nació no és una cadira, ni un sou, ni un despatx: és un compromís.
El país mereix una política que no tremoli davant la veritat, que no s’agenolli davant la por i que no utilitzi les institucions per protegir interessos personals. Avui han frenat una deriva. Però la pregunta és si els partits processistes estan disposats a frenar la seva pròpia decadència moral. El poble observa. I quan el poble observa, el poble decideix. SALUT!
Les tres grans debilitats polítiques del MHP Salvador Illa
Crec que Salvador Illa té tres grans debilitats polítiques que limiten la seva capacitat de liderar Catalunya.
La primera és la subordinació del PSC als interessos polítics de Madrid. Massa sovint, Catalunya no és tractada com un país amb una agenda pròpia, sinó com una peça més d’una partida d’escacs en què el veritable tauler és la política espanyola. Les decisions es prenen pensant en els equilibris del PSOE, en les majories al Congrés o en les batalles electorals estatals, no necessàriament en allò que més convé als catalans. I els catalans n’estem cansats. Cansats de ser moneda de canvi. Cansats de participar en conflictes que no són els nostres. Cansats de veure com Catalunya acaba pagant el preu de batalles alienes, siguin entre PSOE i PP o entre els diferents poders de l’Estat. El president de la Generalitat hauria de tenir una única prioritat: defensar els interessos de Catalunya.
La segona és la manca d’empatia. Com s’ha vist aquests dies amb l’incendi de Les Gavarres, el president Illa transmet la sensació de tenir més empatia per les idees que per les persones. Davant d’un incendi, d’una incidència a Rodalies o de qualsevol crisi que afecta milers de ciutadans, el seu discurs és correcte des del punt de vista tècnic, però distant des del punt de vista humà. Governar no és només administrar; és entendre què sent la gent, compartir les seves preocupacions i fer-los sentir que el seu govern és al seu costat.
I la tercera és el seu to de superioritat moral. Massa sovint adopta el paper de qui reparteix certificats de bona conducta. Renya l’oposició, renya els ciutadans, renya qualsevol que discrepi del seu criteri. Però aquest nivell d’exigència desapareix quan els errors són propis. Costa recordar una autocrítica clara o una assumpció de responsabilitats. En canvi, tots recordenm que, durant les restriccions de la pandèmia, ell mateix va assistir a la polèmica festa organitzada pel diari El Español, un episodi que va deixar clar que hi havia una doble vara de mesurar entre allò que s’exigia als ciutadans i allò que feien alguns responsables polítics.
Cap president és perfecte. Tots s’equivoquen. Però els bons líders tenen tres virtuts imprescindibles: Posen el país per davant del partit, tenen empatia amb les persones i s’apliquen a ells mateixos el mateix nivell d’exigència que reclamen als altres. És precisament en aquests tres aspectes on, al meu entendre, el MHP Salvador Illa falla.
Bon dia.
➡️ Like & RT si us plau.
No.
Sant Jordi no tenia el drac de mascota ni el va ensinistrar. El cavaller va matar la bèstia ferotge perquè es cruspia les donzelles i salvà la princesa!
De la seva sang brollà un roser i en regalar-li una de les seves roses, la va enamorar
Tradicions, sí. Xorrades, no
♥️…
En quin moment hem normalitzat pagar mes impostos que consum, i encara així tot empitjori? Transport públic, dependencia, serveis, infraestructures
No us fa la sensació d'estar pagant una festa a la que no esteu convidats?
Aiman Adlbi, president de la Unió de Comunitats Islàmiques, amb branca a Catalunya UCIDCAT, comunitat a la qual Pere Aragonès, regava amb subvencions, apareix com a responsable d'una trama que transferia diners a grups gihadistes.
Tariq Ramadan, a qui els Comuns, van convertir en el referent islàmic a Catalunya, que pertany a Germans musulmans, condemnat a 18 anys presó per la violació de tres dones.
I ara arriba ... 🥁🥁🥁🥁
Comuns, ERC, Cup i PSC, amb la flotilla rumb a Gaza, que organitza Saif Abu Keshek, braç de Hamàs a l'estranger.
I així és com, lentament, es normalitzen discursos radicals amb diners públics, fins que passarà alguna cosa greu i tot serà tirar pilotes fora.
Els està quedant un “Vosaltres no cal que us integreu a Catalunya, sou Catalunya també”, que ens posa en perill a tots, xulo de collons!
Sempre amb els pagesos catalans, sempre amb #RevoltaPagesa i les seves reivindicacions. Perquè hem de cuidar qui cuida la terra i ens dóna de menjar ✊🌾
@Hanky_solo Respeto, es de las cosas q se han perdido. Respeto a laa personas mayores, a los profesores, a la autoridad.... No se que valores hemos enseñado ☹️☹️☹️
@cgt_psmar@socialistes_cat S'ha de ser molt dolent per pensar i dir tot el q diu... Tant de bo li passi a ella i així sabrà de q parlar amb coneixement. Dolenta i mala persona!!!
Són les festes de Nadal i no pas d'hivern, és l'escudella de Nadal i no el caldo, són els Reis d'Orient o els Reixos i no els Reis Mags, és el Tió i no el cagatió.
ALERTA SORTEO!! 📣 ¡Sorteamos un ejemplar de EL SUEÑO DE LOUIS VUITTON, la fascinante novela sobre el hombre que creó un imperio! Sólo haz RETUIT para participar (hasta jueves 18/12 a las 23:59)
Quan es proposa una comissió per investigar els possibles tripijocs a la DGAIA i negueu la compareixença en la comissió de tres de les persones a les que els han enxampat intentant tapar-los, Jassone Latorre, Irene Casamitjana i Teresa San Miguel, queda com si en realitat no volguessiu que s’esbrinès la veritat del cas, no us sembla @joanignasielena d’@Esquerra_ERC@ennatuhun de @JuntsXCat@NuriaLozanoMont dels @SomComuns i @MonicaRiosG_ de @socialistes_cat? podeu rectificar i incloure-les com a compareixents de la comissió i que no sembli una petita broma tot plegat? gràcies @OctuvreCAT!!!
PODEU FER RT, si us plau??
Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA? https://t.co/wVEAIcJtSu…
ATENCIÓ: @NetflixES estrena la pel·lícula 'Frankenstein', de Guillermo del Toro, amb el doblatge en català, però encara hi ha massa gent que no ho sap. Ajudem-nos amb un RT perquè ho sàpiga tothom.