Marta Sureda Massa

República Catalana

[Maria José @majosevn]

No hi ha cap qualitat que tingui més categoria que la bondat.

Cap. 🤍

https://t.co/BhtDG3hQa5

[Maria José @majosevn]

Al cinema.
A un concert.
A sopar.
Al teatre.
A passejar.
A un museu.
A la platja.
Al bosc.
A viatjar.
…

Apreneu a gaudir de la vostra pròpia companyia.

No deixeu que la vostra vida quedi aturada esperant que els altres puguin, vulguin o estiguin disponibles.

Perquè qui quan pot no vol, quan vol no pot.

I sí. Compartir experiencies és meravellós. I compartir-les amb un mateix, també!!

El que no va massa bé és viure sempre depenent de trobar algú o altre amb qui fer-ho. Per què?

No vas bé amb la teva pròpia companyia? No series amic teu? No et cuidaries com cuides els altres? 🤔😉

No. No ens podem perdre la vida esperant.

La vida és ara, i és aquí.

Així que, com deia Ramon Llull:
Mentre vivim, visquem!! 🤍😉

[Maria José @majosevn]

Que boniques les persones que et porten un regal sense cap motiu i et diuen amb alegria:
“He pensat que t’agradaria”. 🙏🏻😍😍

•Enciam meravella:

És l’enciam més tendre i el que té la fulla més ampla. Són fulles verdes amb les puntes una miiiica vermelloses, amb un gust suau, com una mica dolç. Quan és fresc és molt cruixent, i queda molt bé per fer amanides d’aquelles ben variades.

•Enciam francès (mantegós):

Té la forma més rodona i compacta.
Les fulles són molt fines, suaus i més delicades. De gust és suau, gairebé mantegós (d’aquí el nom).
No és tan cruixent com els altres.
Va molt bé quan vols posar-hi vinagretes suaus o vols fer una amanida per quedar més “elegant”.

•Enciam llarg (romà):

Fulles llargues i allargades.
Nervi central molt gruixut i molt cruixent. De gust és una mica més intens, i aguanta molt bé l’amaniment sense estovar-se. És el clàssic que posen als restaurants quan fan l’amanida Cèsar.

Tots tres enciams són ben bons i ben saludables: tenen poques calories, molta aigua, vitamines A, C i K, fibra i àcid fòlic. A més, tots tres són molt bons perquè tenen poques calories, molta aigua, vitamines A, C i K, àcid fòlic, i fibra.

Moltes gràcies, Marta i família! Que boniques són les persones que tenen un hort! 🤍🤗

[Maria José @majosevn]

La teva felicitat comença amb tu.

No amb les teves relacions, no amb el teu treball, no amb els teus diners, no amb les teves circumstàncies... Sinó amb els teus pensaments i amb la teva actitud davat la vida. Amb tu.

Som-hi?

Bon diaa!🤍😉

[Maria José @majosevn]

No es tracta de demanar a ningú que triï entre dues persones.

Es tracta de preguntar-nos si volem mantenir a prop persones que han vist el nostre dolor i que, tot i així, tracten amb absoluta normalitat qui ens ha maltractat, com si res no hagués passat.

Una cosa és no prendre partit. Una altra és ignorar el dolor de qui tens al davant.

Per això, posar distància no sempre és rancor. De vegades és, simplement, una manera de protegir la nostra pau i de no continuar sentint la humiliació de veure com allò que vam viure es tracta com si no hagués existit. 🤍

[Maria José @majosevn]

La saviesa no és només saber què dir.
També és saber quan callar, quan marxar i quan ja no cal explicar ni demostrar res més a qui no ens vol entendre.

[Maria José @majosevn]

-Fer dissabte-

Endreçar la casa.
Obrir finestres.
Deixar entrar llum.
Llençar el que sobra.
I aprofitar també per fer dissabte dins del cap i del cor.

Perquè hi ha pensaments, persones i preocupacions que també necessitem netejar, endreçar i deixar anar,

Som-hi?

Bon diaaa!!🤍😉

[Maria José @majosevn]

Que vingui una consultant i et porti enciams del seu hort acabats de collir, és un goig estratosfèric!!! 😉👌👌😋😋🤍

[Maria José @majosevn]

En un mateix dia em poden dir o preguntar si m’he aprimat o si m’he engreixat.

Que si em trobo malament o si faig més bona cara que mai.

Que si la roba que porto em queda bé o em queda fatal.

Que si tinc això o tinc allò.

I ja no parlem de les preguntes que han de suportar les persones solters/es o que no tenen fills. 

No entenc gaire aquesta necessitat d’opinar constantment sobre el cos, la cara o la vida dels altres, i menys quan ningú t’ho ha demanat.

De vegades em pregunto si actualment encara existeixen persones que surtin cada dia al carrer així com es lleven, com són, sense maquillatge, sense estar pendents del que diran, i sense sentir que s’han de justificar o arreglar per agradar.

En fi.

Sempre pots respondre:
“Per què ho vols saber? 🤔

O com acostuma a respondre les preguntes indiscreta una meva consultant, que és una persona molt emocionalment intel•ligent i divertida:

“Per què m’ho preguntes? Que et faig anar malament?”

Resum: La privacitat és llibertat. Respectem-nos. 😉🤍

[Maria José @majosevn]

Atès que m’han demanat que parli sobre els motius pels quals una persona demana visita al psicòleg, la resposta és: per moltes més coses de les que la gent imagina.

Disculpeu que avui m’he allargat molt (molt és molt, eh?) , i no sé si ho voldreu/podreu llegir tot sencer. Però encara que sigui per sobre o en diagonal, crec que es podreu fer una idea.

Som-hi? Va!

La gent avui dia va al psicòleg per:

• Per treballar el dol en les pèrdues de persones estimades.
• Per gestionar el dolor que generen els divorcis o trencaments de parella.
• Per ansietat o tristesa.
• Perquè se sent perduda.
• Per inseguretats.
• Perquè no sap posar límits.
• Per relacions que desgasten.
• Per traumes que s’arrosseguen des de fa anys.
• Perquè ha de prendre decisions i vol clarificar-se.
• Perquè necessita expressar vivències que no ha gosat explicar mai.
• Perquè repeteix patrons que li fan mal.
• Perquè se sent mala persona i es compara massa amb els altres.
• Perquè adiccions.
• Perquè parlar en públic li genera pànic.
• Perquè ho té “tot bé” i igualment no se sent bé.
• Per entendre’s millor.
• Per aprendre a estimar-se.
• Per trobar sentit.
• Per créixer.
• Per aprendre a viure amb més pau.
• Perquè no vol acceptar la vida que té.
• Per atendre millor els pares ja grans.
• Per educar millor els fills.

Perquè a les escoles i durant la vida ens ensenyen matemàtiques, idiomes, geografia… Però encara no ens ensenyen prou intel·ligència emocional, ni com funciona la nostra ment davant les relacions humanes.

Això, gairebé sempre, ho exploren aquelles persones que decideixen estudiar psicologia o les que se senten arretew per aquest món de la condició human.

I, en canvi, conèixer la ment humana és tan important com conèixer el cos.

De la mateixa manera que estudiem anatomia del cos, també hauríem d’aprendre sobre la ment, les emocions, les actituds, els vincles o la manera com gestionem el dolor.

És cert que avui dia es comença a introduir una mica més la intel·ligència emocional en algunes escoles i entorns educatius.

Però encara queda molt camí per fer.

I tot això és des de la psicologia humanista, des de l’acompanyament emocional i la reeducació d’hàbits per millorar l’autoestima, la manera de relacionar-nos i la qualitat de vida.

Després hi ha la psicologia clínica, que tracta trastorns mentals, alteracions emocionals o conductuals que requereixen un abordatge més clínic i que, a vegades, també poden anar acompanyats de psiquiatria.

Però tant una cosa com l’altra formen part de la salut.

Perquè anar al psicòleg és tan normal com anar al fisioterapeuta quan tens una contractura, o al dentista quan tens una càries.

La salut mental també és salut.

I hauríem d’alleugerir, d’una vegada, els estigmes que encara arrosseguem sobre això.

Quan una persona necessita ajuda, ha de demanar ajuda.

I si no és a un psicòleg, que sigui a la família, als amics o a algú de confiança que l’escolti sense jutjar-la.

Però no ens hauríem d’acostumar a patir en silenci.

I si una persona veu que, malgrat intentar cuidar-se, fer esport, dormir millor, sortir més, canviar hàbits o distreure’s, no se’n surt, aleshores hauria de demanar ajuda professional.

I no passa absolutament res per fer-ho.

Precisament per això existeixen professionals que poden acompanyar-nos.

Anar al psicòleg no sempre és tocar fons.

A vegades és precisament deixar d’enfonsar-se.

I moltes persones no hi van perquè “estan malament”.

Hi van perquè, sovint, qui està malament és l’entorn que tenen al voltant… i aquest entorn no hi vol anar.

I potser ja va sent hora d’entendre que demanar ajuda no és debilitat. És una fortalesa.

Debilitat és necessitar-la desesperadament… i continuar fingint que no passa res.

[Maria José @majosevn]

És realment important incloure petits detalls bonics en la teva vida quotidiana, coses que puguis esperar amb il·lusió.

Perquè l’alegria de viure es troba en les coses menudes del dia a dia:
Un bon cafè, un somriure, una conversa de qualitat,
una tassa bonica, una bona lectura, un passeig per la natura, un tros de xocolata…

Qualsevol cosa que et faci bategar el cor i et desperti una mica d’alegria.

Perquè això farà que els dies dolents tinguin alguna cosa bona, i que els dies bons siguin encara millors.

Som-hi?

Bon diaa!!🤍😉

[Chema Clavero @jm_clavero]

Ho diu qui és manifestava de la maneta amb l'ultradreta espanyola més anticatalana. Qui fa la gara-gara al Borbó que va fer el discurs del 3-O. Un del partit que va imposar el terrorisme d'estat i que eliminava enemics amb calç viva
Cal ser pocavergonya

[Maria José @majosevn]

És propi de les persones molt intel·ligents, quan no saben alguna cosa, ho admeten i ho diuen: No ho sé.

No els cal fer veure ni demostrar que són intel·ligents. Perquè ja ho són.

I equivocar-se fa aprendre.

I quan un “ho sap tot”, es limita i no pot aprendre. 😉🤍

[Maria José @majosevn]

Si vols ser feliç , tingues cura de les teves relacions, cultíva-les i cuída-les.

Perquè sense bones relacions, siguin de parella d’amistat o família, no es pot ser feliç, siguis qui siguis i tinguis el que tinguis.

La base de la felicitat són les relacions.

Som-hi?
BonDia😉🤍

[Maria José @majosevn]

Quan una persona sempre parla malament dels altres, parla més d’ella que dels altres.

#BonaNit🤍😉

[Maria José @majosevn]

Hi ha una cosa que costa molt, avui dia: Saber estar sense fer res.

Sense mòbil.
Sense plans.
Sense ningú que et distregui.

I, tot i així, estar tranquil i bé.

Perquè no sempre hi haurà soroll, ni gent, ni estímuls constants.
I no passa res.

La clau és aquesta: Que sàpigues estar amb tu. Que no necessitis fugir de tu mateix.

I quan ho aprens, la teva vida deixa de dependre tant del que passa fora, i comença a sostenir-se des de dins.

I això també és llibertat.

Som-hi?

Bon diaa!!🤍😉

[Maria José @majosevn]

No pots ajudar sempre una persona com tu voldries.

Però sí que pots ser a prop, escoltar-la sense jutjar-la, acompanyar-la, i confiar en ella i en que mentre pren consciència del que li passa, està aprenent a ajudar-se ella mateixa. 🤍

[Christelle Dauvergne @elle_dau]

De primer de dret, els castellans no són cap col·lectiu vulnerable. Per tant, no s'aplica el discurs d'odi. Jurisprudència TEDH.
Els catalans, en canvi, sí que són un grup objectivament identificable.
Entén la diferència @Rafaelarenasgar o li envio els meus apunts de dret?

[Maria José @majosevn]

Ets qui ets.
Estimes a qui estimes.
T'agrada el que t'agrada.
Fas el que consideres millor.
Escoltes tothom, però decideixes tu.
No cal justificar-te ni buscar l'aprovació dels altres per a decidir com vols viure. Perquè és la TEVA vida; no la dels altres.

Som-hi?

Bon diaa!🤍😉

[Maria José @majosevn]

Avança i fes camí pel camí que se't va obrint davant teu.

Els camins que t'imagines que haurien estat millors si hagués passat això o allò, no existeixen.

Perquè només som present, i l'imaginari no és la realitat, és només un pensament a mida.

Viu l'ara.

Som-hi?

Bon dia🤍😉