Si volem tornar a disposar d'una majoria política i social que aposti per la independència, només tenim dues vies:
Incorporar al projecte —o aconseguir que els sigui indiferent— els nouvinguts i convèncer els tebis que el fet de ser catalans els condemna al maltracte, hipoteca el futur dels seus fills i que, per molt que s'hi escarrassin, no hi ha redempció possible. Ni tan sols per a ells.
Aïllar-nos, desconfiant de tothom i convertint la diferència en línies vermelles, és la garantia d'acabar essent una minoria indígena al nostre propi país.
La jutgessa, q és aragonesa, va per feina i no vol sentir a parlar més dels riscos del trasllat. Està sent molt imprudent i ho pagarem tots molt car.
Cada dia que passa sense l’informe de l’IPCE, @ernesturtasun, hi ha més números pq acabis als tribunals.
https://t.co/r1lC5XDPJA
Ben segur que és per influència del castellà que molta gent no dóna el cop tònic en la síl·laba que l’hauria de donar.
En aquest bri ho explico, i dono exemples de mots que hem de pronunciar bé.
A little reflexión sobre la visita del Papa Madrid vs Barcelona:
Cuando en Madrid nos quejamos del modelo de espectaculo de centro comercial, el rollito hortera yanki o la despreocupación total por los eventos de la ciudad reduciéndolo todo a la lógica antiestética de cuanto +
Crec que la dreta i l'esquerra independentista catalana hem de començar a parlar del que ens uneix.
Per exemple que @gabrielrufian és un imbècil ho pensem tots.
https://t.co/D14ETPf9uf
🔴⚫️📻 Ho hem explicat a @nohoserac1 ▶️ @sagradafamilia i @mossos han fet fora els 600 cantaires de la missa.
▶️ Havien de participar en la benedicció de la torre, però han detectat estelades impreses a la partitura i la intenció de cantar els Segadors al final. #inforac1
Els assistents que porten estelada a l’acte del @Pontifex són aturats pels @mossos. Els que porten bandera espanyola no. Quin criteri segueix la consellera @nuriaparlon?
La @LauraBorras fa por a espanya, han anat amb tot contra ella. No han demostrat res, però entre jutges, polítics mesells i pitjor, amb companys q no mereixien tal nom, han aconseguit apartar-la. Algú ha aprofitat la cadira lliure per inventar càrrecs i paguetes
Són massa les vegades que, tant en la parla com en l’escriptura, no es fa la concordança del participi passat en els temps compostos. He procurat d’explicar-ho tan bé com he sabut en aquest bri.
@3CatInfo Aneuvos a la merda... Un home d'origen somalí ha arrancat els ulls a un noi irlandès de 18 anys i intentar tallar-li el cap amb un ganivet enmig del carrer. Digueu les coses com són, manipuladors de merda.
Diria que els exàmens de Geografia els redacta directament la Colau. Sempre un odi cap al turisme i un amistançament amb els immigrants molt sospitós. I amb preguntes que ja inclouen la resposta.
A Catalunya Ràdio (@3CatInfo) sentireu que parlen de 'sèquit' del papa i potser us pensareu que en català es diu així. No: en català es diu SEGUICI.
També sentireu que parlen de l'oració de l'hora 'mitja'. En català és HORA MITJANA o bé HORA MENOR.
Ens hi juguem el futur del nostre país.
Per això vam presentar una llei per garantir que els nostres fills puguin estudiar a Catalunya, en català.
I que en igualtat de condicions, pel fet de ser catalans, no hagin de veure com altres els hi passen al davant./2
EL MAL EDUCAT DE L’IMPERI
Hi ha una escena que molts catalans de Twitter coneixem massa bé. Escrius una reflexió en català, des d’una experiència catalana, sobre coses que ens passen com a catalans, i apareix el de sempre en castellà, maleducat, inflat, amb quatre tòpics i una seguretat que no saps si fa ràbia o vergonya aliena.
No ve a parlar. Ve a entrar. Ve a embrutar la conversa. Ve a demostrar que no ha entès res, però que això no li impedeix posar-se a repartir lliçons. Aquesta és la part grotesca. Gent que no capta ni el context, ni el dolor, ni la llengua emocional del que s’està dient, però apareix igualment amb aquell aire de funcionari moral de l’imperi.
I sí, la sensació que et queda és aquesta. Però aquest ara d’on surt. Què collons hi pinta aquí. No perquè no pugui llegir o respondre, sinó perquè entra com qui es pensa que qualsevol espai català és territori disponible per fer-hi soroll. No hi entra amb respecte. Hi entra amb dret de pas. Amb aquella naturalitat tan seva de qui sempre ha viscut pensant que el seu marc és el normal i que el nostre és una nosa.
No és només idioma. Que no ens prenguin per imbècils. És el paquet sencer. La llengua, el to, la suficiència, la caricatura, el menyspreu, la incapacitat absoluta d’imaginar que potser hi ha converses catalanes on ells no són el centre. I això els descol·loca. Per això entren fent el burro. Perquè noten un espai que no controlen i els cou.
Aquesta gent sovint no respon al que has escrit. Respon al català que necessita tenir al cap per poder menysprear-lo. Si parles de llengua, ja ets un fanàtic. Si parles de nació, ja ets un supremacista. Si expliques una sensació de despossessió, ja fas victimisme. Tot els arriba passat pel mateix filtre brut, perquè no venen a entendre res. Venen a mantenir el seu ordre mental.
I el més pesat és que ni tan sols s’adonen de com es delaten. Es pensen que estan fent una rèplica brillant i en realitat només ensenyen la pota. Ensenyen la vella pulsió de manar dins d’un espai que no és seu. Ensenyen que el català, quan no demana permís, els molesta. Ensenyen que una conversa entre catalans els sembla una provocació si no els deixa posar-hi la bota al mig.
Per això molts catalans ho vivim com una intromissió. No com una discrepància. Una discrepància té una mica de terra compartida. Això és una altra cosa. És algú entrant de mala manera en una conversa que no entén, amb una llengua que imposa més que no pas ofereix, i amb un to que diu molt més que les paraules.
I potser està bé dir-ho clar, encara que faci lleig. Quan feu això, no esteu desmuntant cap nacionalisme català. Esteu confirmant-lo. Cada entrada maleducada, cada comentari en castellà fent-se el gall enmig d’una reflexió catalana, cada menyspreu fora de lloc, només recorda una cosa.
👇
Que la dominació nacional no sempre necessita policies, jutges o decrets. De vegades en té prou amb un imbècil convençut que encara pot entrar a casa teva amb les sabates brutes.
👉🏽 Avui (selectivitat) és un bon dia per recordar que sense un districte universitari propi, els estudiants catalans són sistemàticament discriminats i no poden accedir a les universitats catalanes.
👩🎓👨🏽🎓Districte universitari propi: és possible, i sobretot, és necessari./1