El nacionalisme banal dels estats-nació fundats modernament tot al llarg del segle XIX és l’autèntic ou de la serp del feixisme. Això, que és una cosa que els antifeixistes espanyols no diuen mai i que els antifeixistes catalans ni s'han plantejat, s'ha de dir 100 pics cada dia.
He pres una decisió important.
Si no aconseguim fer créixer Xiuxiuejar, a finals d'any haurem de tancar la primera xarxa social catalana. I, sincerament, no vull que això passi.
Per això, a partir d'ara deixaré d'afegir noves funcionalitats a la plataforma. No perquè no tingui idees, sinó perquè el repte ja no és el producte: és la comunitat.
Necessito la vostra ajuda.
Si creieu en aquest projecte, compartiu aquest missatge. Parleu de Xiuxiuejar amb els vostres amics, familiars o a les vostres xarxes. Cada persona nova que s'hi uneix ens acosta una mica més a continuar existint.
I, si teniu l'oportunitat, feu arribar Xiuxiuejar a artistes, músics, escriptors, periodistes, creadors de contingut o qualsevol persona amb una veu que pugui inspirar altres a unir-s'hi.
Jo puc continuar construint la plataforma, però no puc construir la comunitat tot sol.
Si alguna vegada heu pensat que Catalunya mereixia tenir una xarxa social pròpia, aquest és el moment de demostrar-ho.
Compartiu aquest missatge. Etiqueteu algú que creieu que hauria de conèixer Xiuxiuejar. Potser entre tots encara hi som a temps.
Va patir un consell de guerra franquista amb sentència inicial de pena de mort, acusat d'haver divulgat cultura catalana per Europa.
Els ocupants no van permetre la vetlla del seu cos al Palau de la Música.
Emili Vendrell, passió pel cant i pel país, va morir el 1r agost 1962.
@gabrielrufian Quina sort que en tinc de no tenir a ningu en el meu entorn que s’assebli ni de lluny a tu i les teves bajanades, mermades i miserables. Intel.lecte i ètica per terra.
L'Oleguer Presas, l'únic esportista català que ha renunciat a la selecció espanyola, ha estat relegat a l'ostracisme i pocs se'n recorden d'ell.
Catalunya ignora els seus herois i premia els venuts i els traïdors.
Aquest poema d'en Vladimir Holan, que vaig llegir fa anys i em va semblar un dels més preciosos que havia llegit mai i que vaig rellegir l'altre dia a Dialogal i em va continuar semblant un dels més preciosos que he llegit mai, és tan i tan emocionant.
https://t.co/NHfAboQsAW
En un món virtuós, just i democràtic, pagar impostos hauria de ser un motiu d'orgull i un signe d'excel·lència cívica.
Malauradament, hem creat un sistema ionqui dels diners dels contribuents que destina recursos tant a serveis imprescindibles com a una multitud d'iniciatives i despeses estrambòtiques, innecessàries, duplicades o, directament, corruptes.
La solució no és abaixar els impostos —això, potser, en seria la conseqüència—, sinó replantejar la despesa pública per enfortir les proteccions i les garanties de compliment del contracte social entre ciutadans i administració, alhora que s'elimina tot allò que és superflu, redundant o merament cosmètic.
Externalitzar la sanitat i lliurar-la a l'empresa privada és tan execrable com convertir les ONG en un apèndix moral opac de la despesa dels diners dels contribuents.
I fins aquí la meva diatriba matutina.
Gràcies per la vostra atenció en aquesta matèria. 😘
El veí, es va informar de les espècies d'arbres permeses per la normativa de Mataró. Va polir i pintar els dos bancs visiblement deteriorats i va reparar set lloses que suposaven un risc per als vianants. I no heu pensat en retornar-li els diners i agrair-li el gest @matarocat
🧵Fil amb l’impacte als mitjans internacionals de l’aval definitiu del TJUE a la Llei d’Amnistia:
»Reuters: “EU's top court upholds Spain's amnesty law for Catalan separatists” https://t.co/ovipOgvkY5
Passejant per Camprodon. Als balcons, senyeres, estelades a dojo. I algunes banderes d’Argentina.
Cap d’espanyola. Així sí.
La Catalunya real.
La Catalunya que volem.
La Catalunya catalana.
Cap motiu per anar a favor d’Espanya. Cap ni un. Altrament, tots els motius per anar-hi en contra. Mai a favor de qui en vol anorrear. Força l’Argentina (que va aconsegui treure’ls de sobra)
@aleixsarri No és una rendició. Els que ho promouen (PSC, ERC i Comuns) fan el què s’esperava d’ells. No és una rendició, es tracta d’acomplir la seva missió.
Aquesta auto-subordinació típica de les elits en els pobles colonitzats interna o externament, cultural i nacionalment inferioritzats, es basa en el supremacisme cultural i l’impuls assimilacionista. Típicament les elits assumeixen aquests prejudicis per consolidar la seva posició de poder que depen del reconeixement com a “un dels nostres” per part d’aquells que els reconeixen com a membre de la “nació superior” o dominant a l’Estat. Per això en un model federal igualitari, com el Suís, o després de processos de devolució de sobirania com al Regne Unit o al Canadà, seria impensable que el Director de la National Gallery a Ottawa o dels museus a Quebec, no parlessin francés. Impensable fins i tot en el primer ministre
A la masia materna, a la Vall de Bianya (Garrotxa) guarden moltes escriptures del segle XVIII i XIX, totes en català. La primera que tenim en castellà és del 21 d'agost de 1860. Es tracta d'uns capítols matrimonials (Miquel Carrera amb Josefa Franch).