Dissabte que vingui tothom, tothom, que no vol aguantar una altra dècada de colauisme i socialisme, de lloguers pels núvols, d'impostos criminals i atacs als propietaris. Això s'ha de tallar des del carrer i només ho podem fer nosaltres.
1️⃣ La Renter’s Right Act britànica que cita @carmearcarazo permet actualitzar la renda fins a preu de mercat un cop l'any –cosa que la LAU espanyola i la contenció de rendes catalana no permeten.
2️⃣ També permet al propietari recuperar la propietat si vol vendre-la.
3️⃣ La llei que el Sindicat celebra com a model conté principis que ells combaten.
4️⃣ Un model ben dissenyat (regles clares que permetin actualitzar la renda o recuperar l'immoble), encara que tingui contractes de llarga durada o indefinits, pot donar estabilitat sense trencar el mercat (sempre que no desincentivi l'oferta).
5️⃣ La regulació que va impulsar el ”sindicat” del qual Alcarazo és portaveu (Ley 12/2023) ha suposat una caiguda interanual del 19,7% en els contractes de llarga durada a Catalunya.
6️⃣ Però no n'hem tingut prou: ara impulsen la prohibició de la inversió en habitatge, que a Holanda va suposar un lleu repunt dels preus i un desplaçament de la demanda des d'inversors cap a altres compradors amb prou múscul financer (Francke et al, 2023).
BonÀrea, cooperativa catalana, té un marge net del 3,6% sobre vendes. Consum, cooperativa del País Valencià, del 2,36%.
El supermercat públic de Collboni, (gestionat per “una ONG”) tindrà major eficiència operativa? Serà més eficient comprant, distribuint i operant que aquestes empreses? Ho avaluarem a l'acabar la legislatura.
Si fós cert, a a qui soluciona l'accés a alimentació una rebaixa de preus del 3,6%?
Uns que s’han reconciliat amb Espanya i només estan pendents de la seua amnistia. Els altres que l’única amenaça que veuen són els sarraïns.
Ens cal urgentment algú que centri totes les seues energies en alliberar-nos de l’espoli i la dominació espanyola, a qualsevol preu.
El millor combat contra l’extrema dreta no són discursos ni manifestacions: és fer la independència. Per això Plataforma per Catalunya va desaparèixer a les eleccions del 2015.
És obvi que si haguéssim dut fins al final la lluita contra l’Estat ara no tendríem el problema a casa.
Anar a hòsties entre catalans d'esquerres i catalans de dretes -per causes alienes a l'alliberament nacional- és el somni humit dels Serveis espanyols d'Intel·ligència.
Això que dic és un fet real, absolut, contrastable, racional i evident.
Els nostres extremistes (ambdues parts) hi haurien de reflexionar seriosament si val la pena deixar-ho estar, o millor fer el joc a l'enemic.
Només és invasió quan afecta els espanyols (I ho diuen tots, dretes i esquerres) quan afecta els catalans són onades migratòries.
Com si darrera no hi hagués una clara voluntat política, en tots els casos.
I aquest marc mental també és molt català. Els dels 6 milions.
Desconfiau de qui digui que per fer la independència farà això o allò, però quan es donin unes condicions que ara no es donen. La independència es fa cada dia, disputant-li el poder a l’estat i no retrocedint davant el conflicte. Qui no ho faci avui no ho farà tampoc en el futur.
L'alcalde de Girona hauria de saber que l'agroalimentari és probablement el sector menys liberalitzat d'Europa.
PAC, aranzels, quotes, ajuts acoblats, barreres no aranzelàries. Tot dissenyat, precisament, per mantenir els preus per sobre del nivell de mercat.
Si et preocupa el preu de la cistella, el primer que hauries de demanar és menys proteccionisme.
I si et preocupa el poder adquisitiu (que és el problema de fons) llavors parlem d'inflació, de costos energètics i de cunya fiscal, amb responsabilitat política directa.