Operació Gàbia 2
Hi ha una altra operació Gàbia en marxa. És la segona fase, que ja tenien prevista igualment en cas que jo fos empresonat: l’encerclament a l’independentisme, el seu aïllament i l’estigmatització mediàtica per presentar-lo com a prescindible i molest en l’estratègia de la gran girada de full que pretén l’acord tripartit.
Que ningú no pensi que tot això és només pels fets d'aquesta setmana. Si algú creia que posant-me a la presó ja es donarien per satisfets i serien més condescendents, s'equivoca de mig a mig. La narrativa que estem començant a veure hi seria exactament igual, potser menys rabiosa i més paternalista, però amb idèntiques intencions estratègiques: la d'engabiar-nos i deixar lliure el camí per a l'aplanament de tota reivindicació nacional.
Deixem baixar el soufflé que han provocat i, després, posem-nos a apedaçar. Qui vulgui apedaçar, és clar.
⬛️⬜️ Ahir, amb el retorn del MHP Puigdemont va quedar en evidència l’anomalia que suposa que el Tribunal Suprem espanyol es negui a aplicar la llei d’amnistia que ha aprovat el poder legislatiu.
Ja ho vam dir el passat 13 de juliol: desobeïm els jutges espanyols. Independència!
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
Qui tingui imatges o sigui testimoni personal del fet quan els mossos han tirat gas mostassa a la porta del parc del passeig pujades tocant a welignton aquest matí, que envii un missatge directe. Estem recollint informació per presentar una denúncia.
⚠️ Mossos ha ordenat la detenció d'un bomber per ajudar en Carles Puigdemont.
Estigueu al cas de futures mobilitzacions.
Si ens toquen a un, ens toquen a tots!
És hora de tornar a sortir al carrer!
Sólo en el Reino de España podría ocurrir que la policía, por orden de un juez blinde el parlamento para que un diputado demócrata y elegido por su pueblo no pueda acceder a su escaño.
Los diputados fascistas, en cambio, ya están sentados dentro.
Si Puigdemont fos escocès, pocs anglesos no l'admirarien en certa forma. Cap jutge 🇬🇧 l'encausaria ni borratxo. De què? Però Espanya és un país que destil•la odi, supremacisme, orgullo torero i un brutal llegat quarterer franquista. Són haters miserables!
Durant anys vàrem imaginar una altra cosa, però el retorn de Puigdemont és un acte de desobediència impecable. No pretén evitar la detenció sinó que desafia públicament les autoritats a detenir-lo, ho assumeix, i en fa un acte polític per reivindicar “la democràcia i l’amnistia”.
Que els mossos d'esquadra siguin incapaços d'aturar els apunyalaments diaris i els robatoris constants i en canvi s'acarnissin amb la població autòctona honrada demostra que la seva única funció és de sipais i gossos dels espanyols
Ni jocs d hivern, ni un casino, ni unes oposicions, desastre en PISA, tanquen llits als hospitals, roben coure, cremen trens, ni un duro de més d'espanya, ni blinden el català, tenen a Rufián, obren piscines i no deixen regar... i l'últim dia...
ERC és sinónim d'incapacitat
Boye assumeix la defensa del mosso detingut per ajudar Puigdemont i argumenta que és una detenció “il·legal” https://t.co/BHqGb42zsi https://t.co/e5MPLzOmPT
⚠️ Mossos ha ordenat la detenció d'un bomber per ajudar en Carles Puigdemont.
Estigueu al cas de futures mobilitzacions.
Si ens toquen a un, ens toquen a tots!
És hora de tornar a sortir al carrer!