Anem a parlar de fets històrics vigents que fan posar nerviosos a uns quants. Es ven el relat que la unió dinàstica va ser entre iguals, però la realitat jurídica és que hi havia segles de distància. Comparem les Constitucions de Catalunya (edició 1704) amb els furs de Castella. No tenien res a veure.
Mentre a Castella el rei governava per "gràcia divina" amb un poder gairebé absolut on els furs eren concessions reials que el monarca podia revocar o modelar, a Catalunya el sistema constitucional era radicalment diferent: Pactisme pur.
• La llei per sobre del Rei: A Catalunya, el Rei no podia dictar lleis tot sol. Totes les Constitucions s'havien d'aprovar en Corts, de mutu acord entre el monarca i els tres braços (eclesiàstic, militar i ciutadà).
• Si el Rei o els seus oficials vulneraven una constitució, cometien un "greuge". La Constitució 'Poc valdria' (1481) obligava a anul·lar immediatament qualsevol ordre reial que anés contra les lleis catalanes. Imperi de la llei en ple segle XV!
• La diferència clau: Els furs castellans eren privilegis territorials revocables; les Constitucions catalanes eren un contracte legal d'obligat compliment per a la mateixa Corona.
L'any 1714 (i encara menys al segle XV) no es va unificar res; es va destruir el sistema parlamentari modern i avançat al seu temps per imposar el model absolutista i centralista de matriu castellana a cop de decret de Nova Planta, i ens volen fer creure que les Constitucions foren derogades.
Passar de ser ciutadans amb drets pactats a súbdits d'un poder absolut. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre de 1704 vigent. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya no és un caprici, és fer justícia històrica enfront de segles de desmemòria.
🔄 Fes RT si creus que la història s'ha d'explicar sencera!
❤️ Dóna-li LIKE si estàs d'acord que cal rebatejar la plaça Espanya a #Constitucions ja mateix!
Les pintures de Sixena no van ser objecte d'espoli, mentiders. Haurieu d donar les gràcies cada dia a Josep Gudiol i la Generalitat de Catalunya per haver-les salvat el 1936, desagraïts. No teniu vergonya ni sabeu el que és. Sou uns manipuladors i indignes de representar a ningú.
After four years full of challenges and hard work, it's time to move on.
I leave with the feeling that the mission is complete. 4 seasons, 3 championships.
I will never forget the love I received from the fans from my very first days.
Catalonia is my place on earth.
Thank you to everyone I met along the way during these beautiful four years.
A special thank you to President Laporta for giving me the chance to live the most incredible chapter of my career.
Barça is back where it belongs.
Visca el Barça. Visca Catalunya 💙❤️
@fcbarcelona
Per què el català ha de ser més “obligatori” que “simpàtic”? Doncs perquè el Luis Enrique enraona en francès (tres anys al PSG) i mai va dir una paraula en català (deu anys al Barça).
Aquesta decisió mensyprea les idees de Joan Miró, que l'any 1922 deixava anar: "No sento cap parentiu amb la resta d'espanyols. Jo em sento català. Visito Espanya com un país estranger, com si viatgés per Holanda". Cal que hi hagi una rectificació.
"El govern espanyol es posa la bata blanca per parlar del Guernica i diu que no es pot tocar ni viatjar enlloc [...] però en el cas del MNAC i Sixena es posen la toga i diuen que les sentències s'han de complir".
#sixenaencaracrema@Ed_Portic
https://t.co/UvQD7jXrXU
El nacionalisme és una font d’autoestima i amor cap a la llengua, la cultura i el país on has nascut. Sigui quina sigui la teva nació. L’odi és patrimoni de qui vol exterminar qualsevol nacionalisme que no sigui el propi.
"Lo que ocurrió en Cataluña fue la primera manifestación del nacionalpopulismo en España. No es fascismo, es otra cosa. En cierto sentido es más peligroso porque se presenta como democrático".
Javier Cercas
Fascismo es no dejar votar, como hacía Franco.
És curiós que mai hagi sentit l'expressió "Catalunya real" referida a l'onze de setembre, a una diada castellera, a Patum, l'aplec del cargol O a la Nit de Santes.