ToniFC

Català. Bagenc. Psicòleg. Educador. Les meves arrels són catalanes, i n'estic ben orgullós. Tant de bo algun dia poguem ser un país sobirà.

[ToniFC @ToniF_C_]

Veure l'mbappe com un animal rabiós és l'única cosa positiva d'aquesta semifinal.

[ToniFC @ToniF_C_]

No té ningú a prop que se l'estimi una mica i li tregui el mòbil?

[Carme Forcadell Lluís @ForcadellCarme]

No hi haurà independència sense desobediència.

[ToniFC @ToniF_C_]

M'hi jugo el que sigui que és el toll dels pensins. Molts anys a la Ribera Salada...
Dit això, s'ha de ser curt per anar a fer foc al bosc al mig del juliol. Espero que els hi caigui un bon paquet.

[Mossos @mossos]

🔥 Fer foc al bosc en plena onada d'incendis és una imprudència. També és un delicte.

👮 En un nou patrullatge a la Ribera Salada (Solsonès), enxampem una persona fent una costellada i una altra cuinant amb un fogonet. També hi ha 10 vehicles motoritzats. Els denunciem.

[OUTSIDERS.ESP @outsidersesp]

El 12 de julio de 1977, Roque, vecino de Manresa, fue a Súria a visitar a sus hermanos.

Allí celebraban su fiesta mayor y esa noche había un baile que había sido motivo de controversia por los requisitos que se habían fijado para poder participar: los hombres tenían que ir con corbata y, las mujeres, con vestido largo.

Antes de que empezara, un grupo de unos ciento cincuenta jóvenes se concentraron en la entrada del recinto donde debía celebrarse el baile para protestar y se produjeron algunas escenas de tensión.

Según algunas fuentes, al inicio de la tarde un sargento de la Guardia Civil ordenó que se disolviera a los concentrados.

El agente Francisco Ruiz golpeó con el cañón de su fusil a Roque Peralta y, cuando éste se levantó del suelo y le preguntó "¿Qué pasa?", el agente le disparó, provocándole la muerte inmediata.

Según la versión oficial de los hechos, la víctima intentó arrebatar el arma al guardia, algo que quedó desmentido por el testimonio de una docena de personas.

Jamás hubo juicio del caso, aunque se inició una causa ordinaria en la jurisdicción militar. Sin embargo, el guardia que mató a Peralta gozó de los beneficios de la amnistía aprobada por las primeras Cortes tras la transición.

[ToniFC @ToniF_C_]

Catalanes a Indonèsia en un tuit en xinès. 😁

[iPaul @iPaulCanada]

印尼海边餐厅，魔术师用两颗海绵球让游客笑到不能自拔。。。

[Toti @xaiecologic]

Cap solució vindrà de tertulians i polítiquets, confieu només que un dia torni la pluja i que els ( pocs ) de nosaltres que quedem conservem la força, la determinació, energia i poder per seguir lleials a la terra.
No ens oblideu, si ens oblideu desapareixem.
#CatalunyaCrema

[Lo Déu Que Us Va Parir lI☆Il ☆X @lo_deu]

1/7 El meu pare té 97 anys, ha cotitzat tota una vida i ara el sistema li dona l’esquena quan més ho necessita. El passat diumenge va caure al metro. Al CUAP de Gràcia no van detectar un cop al cap que, dimarts, li va provocar un ictus. Ara està ingressat a Vall d’Hebron. 🧵

[VilaWeb @VilaWeb]

⁉️ En català no diem ‘donar-se a la fuga’. Però quines alternatives tenim?

🔶 @jbadia16 ens dóna solucions per a evitar locucions col·loquials castellanes
https://t.co/2vNjrd2JXH
https://t.co/2vNjrd2JXH

[Aleix Renyé @aleixrenye]

Aviat ja no sabrem que són les comarques. Només hi haurà Barcelona, Àrea Metropolitana i Territori.

[Manel Riu Fillat ||*|| 🏴‍☠️ @Mireiagalindo]

Comptador

Fa 960 dies que Sánchez, gràcies a ERC i Junts, és president del Gobierno. I encara no hi ha cap reforma legal que reconega el dret d'autodeterminació de Catalunya: ni directament ni indirecta, ni així ni aixà.

Jugada mestra d'ERC i Junts.

[ToniFC @ToniF_C_]

Em fa tanta pena i ràbia que aquests dos paràgrafs siguin tan certs...

[Socialisme i Turismofòbia @DancsCatalans]

Saben perfectament que la catalanor ens ha educat en que defugir el conflicte és el valor més elevat del món.

Un deliri on ens han fet creure que acotar el cap fa que el conflicte desaparegui quan la realitat òbvia és que el perdem patèticament per incompareixença.

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

"Aquí els petons no es donen. Es fan."

Finalment, un anunci pensat en català!

https://t.co/BoJ9Hvxg84

[Argelaga 🐚🌊🇵🇸 @MartadeStCugat]

Podria arribar a entendre, amb el cap molt molt molt fred, que el meu fill o la meva filla acabessin competint amb Espanya en algun esport on siguin boníssims, perquè administrativament és el que hi ha.

Ni se m'acudiria portar una samarreta d'Espanya per anar a veure'ls.

[Rosa M Soberana @RosaMSoberana]

Quan s’apagui el foc, ens haurem de preguntar fins quan permetrem que un “pijo” que a les nou del matí fa el Caramel Macchiato a Starbucks decideixi com ha de cuidar el bosc un pagès que a les cinc de la matinada està treballant la terra? #IFBisbaldEmpordà

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

«El resultat és que tindria 1.500 € més a la butxaca.»

Un contribuent català (@PereRafart) ho va comprovar just l'últim dia per fer la declaració de la renda: mateix sou, mateixa feina, simulant que visqués a Madrid.

No és un cas aïllat. Sota el mateix missatge, un altre lector explicava el seu: a Catalunya li toca pagar 269 €, però si visqués a Madrid li tornarien 1.530 €. Gairebé 1.800 € de diferència pel mateix sou.

La meitat de l'IRPF —el tram autonòmic— la fixa cada govern autonòmic, i cadascú tria els seus propis trams i tipus.

Amb les dades oficials de la campanya de la renda 2025: en el tram d'entre 22.000 € i 33.000 €, Catalunya aplica un 16%, Madrid un 12,8%.

En el tram baix, Catalunya hi aplica un 9,5% (fins a 12.500 €) i Madrid un 8,5% (fins a 13.362 €).

I en el tram més alt, per a rendes que superen els 300.000 €, el tipus marginal a Catalunya arriba al 50%, un dels més elevats de tot l'Estat.

I això sense comptar altres Impostos com el de Transmissions Patrimonials o el de Successions i Donacions.

Espoli fiscal i els nostres polítics units per fer-nos pagar més. Jugada 'mestra'.

A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.

Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.

Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/3KYpimcWay

(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

[Kim Dorca @Savallsblog]

L'any 1994 era un altre món i jo vivia una altra vida. A l'atur, deprimit i amb una criatura de dos anys, havia hagut de tornar a viure amb la dona i el nano a casa de ma mare. M'havien doblat el lloguer d'un any per l'altre.

Era juliol. Hi havia una onada de calor. A l'interior se superaven els 40 graus, bufava el vent i la humitat havia caigut per sota del 10%. A Camps hi tenia la meva parella, a casa dels meus sogres, a la masia on encara viuen i on aleshores també hi havia passat moltes temporades. El meu fill, que aquell dia era amb mi a Barcelona, hi tenia les seves arrels.

De sobte es va desencadenar l'infern, a menys d'un quilòmetre de casa del sogre. Un incendi que va pujar per la serra de Castelltallat en direcció a Súria i que acabaria connectant amb els grans focs del Berguedà. Més de 45.000 hectàrees cremades. Prop del 20% de la superfície conjunta del Bages i el Berguedà.

Per a mi va ser un xoc emocional immens. El mas on havia gaudit durant sis anys, les esperances dels meus sogres —gent treballadora que havia aconseguit fer realitat el seu somni— i aquell paisatge que sentíem nostre es convertien en cendres. La casa pairal del meu fill, abans envoltada d'arbres, quedava despullada al mig d'un secarral negre.

Recordo perfectament com va impactar en l'opinió pública i en l'ànima dels catalans. Se'ns cremava el país. El passat fugia cel amunt en forma de fum i tothom tenia el cor encongit. Hi va haver un abans i un després.

Avui crema la Bisbal. Diuen que el foc puja cap a Fitor, al cor del Baix Empordà, entre la ciutat dels plats i els testos i la Costa Brava de l'Empordanet. També són indrets on he viscut, jugat, estimat i treballat des que era un marrec fins a l'edat adulta.

Però tinc la sensació que a molta gent tant li fa.

Alguns aprofitaran el foc per atacar el Govern. Altres, les segones residències. N'hi haurà que diran allò de «ja els està bé als pijos que hi tenen la torreta». Uns minimitzaran els danys perquè «només són mil hectàrees». D'altres ens sermonejaran amb el canvi climàtic i ens receptaran alguna versió contemporània del paenitentiam agite.

A mi, senzillament, cada incendi em sap un greu enorme. Pel país. Per la gent. Per la memòria acumulada en cada tros de paisatge.

I encara em sap més greu adonar-me que potser ens hem acostumat a veure cremar el país. Que ja no el sentim nostre. Que s'ha convertit en un decorat llunyà, en unes imatges d'Instagram, en un «like» i una emoticona amb cara de plorar.

Potser el problema no és només que cremin els boscos.

Potser el problema és que se'ns està cremant el vincle emocional amb el país i gairebé ni ens n'adonem.

Despertem, si us plau.

[Manel Riu Fillat ||*|| 🏴‍☠️ @Mireiagalindo]

Al @matthewtree li passava sovint açò.

Entrava a un bar. Cambrer parlava català amb un client. El Matthew diva: "Un cafè amb llet, sisplau". El cambrer: "¿Leche caliente?".

Llavors va decidir inventar el "catallarg": "Quin fred que fot! Sisplau, un cafè amb llet ben calentona".

[RAC1 @rac1]

📌 La Guàrdia Urbana multa un grup d'amics que s'acomiadava al carrer després d'un concert: "Es van burlar del nostre accent de Lleida i ens van dir que això ens passava per votar a qui hem votat" https://t.co/c3rAvVGuqz

[Òscar Andreu @OscarAndreu]

No van imposar el castellà a sang i foc perquè ara vinguin ciutadans de segona (catalans, bascos, gallecs, etc.) a reclamar merdes de democràcia consolidada com ara els seus drets lingüístics. «Quien pueda hacer, que haga»

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

La Sílvia Gasol i la seva família van demanar el reconeixement de la discapacitat del seu fill Leo l'1 de febrer de 2024. La resolució oficial els va arribar el 18 de maig de 2026.

Més de dos anys d'espera per un tràmit administratiu.

Mentrestant, la vida no s'atura: va tocar preinscriure el Leo a l'institut. Sense el certificat de discapacitat a les mans —perquè l'Administració encara no l'havia emès—, la família no va poder acreditar els criteris de prioritat que li corresponien per llei.

El resultat: al Leo li van assignar plaça a l'Institut Arnau Cadell, que li exigeix agafar el tren o dependre de la família per desplaçar-s'hi.

La primera opció de la família, l'IES Angeleta Ferrer, hauria estat a peu des de casa —just el que li donaria autonomia a un adolescent amb discapacitat.

La família ho va reclamar per totes les vies: escrits al Departament de Benestar Social, a Educació, al síndic de greuges, fins i tot al Defensor del Poble. Van presentar una reclamació formal davant la Comissió de Garanties d'Admissió perquè es recalculés la puntuació del Leo.

No en van treure res. Organismes on tot són protocols, reunions, reunions preparatòries de les reunions...

El certificat mèdic que finalment els va arribar té data de resolució retroactiva a l'1 de febrer de 2024. Per exemple, ara podran refer declaracions de la Renda.

És a dir, el dret del Leo ja existia legalment quan es va fer la preinscripció. L'única raó per la qual no es va poder acreditar és que l'Administració no va ser capaç d'emetre el paper a temps.

Dos anys i tres mesos de retard. Un menor amb discapacitat pagant-ne les conseqüències.

A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.

Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.

Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/3KYpimcWay

(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)